FAPAC

Huertas Claveria, Josep Maria

Josep Maria Huertas Claveria ( Barcelona 1939 - íd. 2007 ) fou un periodista català.

Biografia

Neix el 24 de novembre de 1939 al barri de Sant Gervasi de la ciutat de Barcelona. El 1963 comença a estudiar periodisme. Debuta a Signo i, després, a El Correo Catalán.

El 1966 acaba la carrera. Funda el Grup Democràtic de Periodistes. Comença a col·laborar a Destino.

Es casa amb Araceli Aiguaviva i s’instal·la al Poblenou.

Militant cristià des de jove a la parròquia de Sta.Maria del Taulat del Poblenou de Barcelona, durant la dècada de 1960 hi va fundar la revista 4 Cantons.

El 1968 comença a treballar en equip amb Josep Martí Gomez i Jaume Fabre per a Destino (d'on serà acomiadat tres cops), Cuadernos para el Diálogo i Oriflama, que dirigirà.

El 1970 dimiteix com a redactor en cap de El Correo Catalán.

El 1971, Joan de Sagarra encunya l’expressió "Huertamaros".

El 1972 deixa El Correo Catalán i entra al Tele/eXprés.

L'any 1972 va fundar, juntament amb altres veïns, l'Associació de Veïns del Poblenou. El 1973 posa en marxa la segona etapa de 4 Cantons, que durarà fins 1978.

1974. Neix el seu fill Guillem i és acomiadat d’Oriflama.

El 1975 és empresonat a la Model el 22 de juliol i sotmès a consell de guerra. Surt de la presó el 13 d’abril del 1976 i el mateix any és cofundador de l'Arxiu Històric del Poblenou.

El 1976 és cofundador de l'Arxiu Històric del Poblenou.

El 1977 ingressa al PSC, que deixarà a mitjans dels 80. Milita també a CCOO i a Acció Catòlica Obrera.

El 1978 és també cofundador i membre destacat de la Junta de l'Ateneu Popular La Flor de Maig, on destaca com animador cultural.

1979. Rebutja anar per regidor a la llista de Narcís Serra.

El 1980 queda a l'atur en tancar Tele/eXprés. A finals d’any entra a treballar al servei de premsa de la Diputació de Barcelona.

1982. Entra a El Periódico de Catalunya.

1986. Subdirector al Diari de Barcelona, d'on plega el 1988.

El 1989 torna a El Periódico, d'on és prejubilat forçosament el 2002. El contracta La Vanguardia, on col·laborarà, juntament amb l’Avui, un cop jubilat.

És escollit degà del del Col·legi de Periodistes de Catalunya el maig del 2006, en unes eleccions molt disputades amb Pilar Antillach. Mor el 3 de març de 2007 a la ciutat de Barcelona a conseqüència d'un vessament cerebral.

Activitat professional

Va treballar en nombrosos diaris i revistes, com es palesa en la Biografia.

De la seva llarga trajectòria política destaca l'episodi que va viure el 1975, quan va ser jutjat i condemnat per un consell de guerra franquista per un article publicat a Tele/eXprés sobre la vida sexual dels barcelonins (La vida eròtica subterrània), on deia que molts 'meublés' eren regentats per viudes de militar. Huertas va estar empresonat nou mesos i el cas va mobilitzar els periodistes catalans en defensa de la llibertat d'expressió. D'aquests fets, el programa "Dies de transició" de Televisió de Catalunya en va fer un reportatge el 2004, titulat, El cas Huertas, per la llibertat d'expressió i també s'ha escrit el llibre col·lectiu La presó: quatre morts, vuit mesos i vint dies. El cas Huertas Clavería (Semir i altres, 1978).

Huertas va escriure o col·laborar en una cinquantena de llibres, la majoria sobre el moviment obrer i la ciutat de Barcelona, i va ser distingit amb el Premi Nacional de Periodisme l'any 1990 per part de la Generalitat de Catalunya, la Medalla d'Honor de Barcelona el 1997 i el guardó Ofici de Periodista. Recentment havia publicat Mites i gent de Barcelona (Edicions 62) i Una història de La Vanguardia.

Font: Viquipèdia


FAPAC. Tots els drets reservats