FAPAC

Martí l'Humà

Martí I l'Humà, dit també “l'Eclesiàstic” (Girona 1356 - Barcelona 1410), Rei d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya, Comte de Barcelona, de de Rosselló i de Cerdanya (1396-1410); de Sicília (1409 - 1410); d'Empúries (1402) i (1407-1410); Duc de Montblanc (1387-1396). En aragonès: Martín;[1] en llatí: Martini.[2] Començà a regnar a l'edat de 40 anys, regnà 14 anys i morí a l'edat de 54 anys.[3] És enterrat al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet.

Orígens familiars

Fou el segon fill del rei Pere el Cerimoniós, casat amb la seva cosina segona Elionor de Sicília. El seu germà fou el difunt rei Joan el Caçador. Com a fill segon, el 1368 el seu pare el nomenà comte de Besalú, per a ser nomenat l'any següent senescal de Catalunya. El 1372 li fou concedit també el comtat de Xèrica, així com un extens patrimoni on hi havia Elx i Crevillent. Amb l'ascens del seu germà al tron el 1387 fou nomenat duc de Montblanc i lloctinent seu.

 

 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
16. Pere III d'Aragó
(el Gran)
 
 
 
 
 
 
 
 
8. Jaume II d'Aragó
(el Just)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
17. Constança de Sicília
 
 
 
 
 
 
 
 
4. Alfons IV d'Aragó
(el Benigne)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
18. Carles II d'Anjou
 
 
 
 
 
 
 
 
9. Blanca d'Anjou
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
19. Maria d'Hongria
 
 
 
 
 
 
 
 
2. Pere IV d'Aragó
(el Cerimoniós)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
20. Bernat Guillem d'Entença
 
 
 
 
 
 
 
 
10. Gombau d'Entença
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
21. ?
 
 
 
 
 
 
 
 
5. Teresa d'Entença
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
22. Sanxo d'Antillón
 
 
 
 
 
 
 
 
11. Constança d'Antillón
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
23. Elionor d'Urgell i Montcada
 
 
 
 
 
 
 
 
1. Martí I d'Aragó
(l'Humà)
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
24. Pere III d'Aragó
(el Gran)
 
 
 
 
 
 
 
 
12. Frederic II de Sicília
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
25. Constança de Sicília
 
 
 
 
 
 
 
 
6. Pere II de Sicília
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
26. Carles II de Nàpols
 
 
 
 
 
 
 
 
13. Elionor d'Anjou
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
27. Maria d'Hongria
 
 
 
 
 
 
 
 
3. Elionor de Sicília
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
28. ?
 
 
 
 
 
 
 
 
14. Otó II de Caríntia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
29. ?
 
 
 
 
 
 
 
 
7. Elisabet de Caríntia
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
30. ?
 
 
 
 
 
 
 
 
15. ?
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
 
31. ?
 
 
 
 
 
 
 

 

Núpcies i descendents

El 13 de juny de 1372 es casà a Barcelona amb Maria de Luna, filla i hereva de Lope de Luna. D'aquest matrimoni tingueren:

Davant la mort del seu únic fill viu i hereu, el 1409 es casà a Bellesguard amb Margarida de Prades, filla de Pere de Prades i descendent directe de Jaume el Just. Amb aquest matrimoni el rei intentà tenir un descendent i hereu però no ho aconseguí.

 Ascens al tron

Martí l'Humà (Llibre de privilegis de la Cartoixa de ValldeCrist).

Fou successor al tron de la Corona d'Aragó després de la mort del seu germà Joan el Caçador el 1396, el qual no havia tingut cap fill mascle supervivent. Martí l'Humà refusà la invasió de les tropes del comte Mateu I de Foix, casat amb Joana d'Aragó, filla de Joan el Caçador, que pretenia de succeir-lo. Les tropes del comtat de Foix entraren per la vall de la Noguera Pallaresa l'octubre de 1396.

L'altra filla supervivent de Joan I, Violant d'Aragó també pretenia succeir-lo gràcies a l'ajuda del seu marit Lluís II de Nàpols.

Relacions amb el Papat

En el Cisma d'Occident fou el partidari més ferm del Papa Benet XIII, parent de la seva esposa Maria de Luna, i l'acollí al seu regne quan França li retirà el suport.

Comtat d'Empúries

El 1401 a la mort de Pere III d'Empúries sense descendència, la seva muller Joana de Rocabertí fou nomenada hereva del comtat d'Empúries.

El rei Martí, però, ni tant sols havia reconegut el seu nebot, Pere III, com a titular del comtat. Així doncs, invocà les disposicions de 1325 i 1341 que estipulaven que en cas d'extinció de la línea directa, el comtat retornava a la corona com a tronc comú de la rama dinàstica.

El 1402 el rei Martí cedí el comtat a la seva muller, Maria de Luna. A la mort d'aquesta el 1407, el comtat retornà al seu poder.

Regne de Sicília

Torre del Rei Martí, del Palau Reial Major de Barcelona

Va heretar a la mort de la seva mare Elionor de Sicília, el 1375, els drets sobre el Regne de Sicília, mentre el seu pare els hi va cedir el 1380. El casament del seu fill amb Maria de Sicília, filla i hereva del rei de Sicília Frederic III, provocà que el 1392 enviés un estol naval per re-conquerir la illa per aquesta.

L'oposició dels Chiaramonte provocà una gran insurrecció a l'illa contra les forces catalanes que obligaren a enviar reforços des de Catalunya, així com un estol preparat per al socors de Sardenya.

Regne de Sardenya

El 1398 i 1399 realitzà una croada contra Tedelis i Bona, i el 1400 reuní a Tortosa un parlament de ciutats marítimes que van atorgar al rei català un donatiu per defensar les possessions catalanes a l'illa de Sardenya.

El 1400 hagué de sufocar una altra rebel·lió dels Arborea a Sardenya, els quals, ajudats per Gènova, l'arribaren a ocupar gairebé tota, excepte la zona de l'Alguer. En la campanya per recuperar l'illa el 1409, morí el seu fill Martí el Jove, rei, amb l'esperança frustrada d'aconseguir descendència.

De fet Jaume II d'Urgell no fou designat hereu del regne com a tal ja que Martí volia legitimitzar el fill natural que havia tingut Martí el Jove, l'infant Frederic de Luna. Martí I morí, però, sense haver-ho fet i sense haver designat successor.

Mort

Signatura autògrafa de Martí l'Humà

Compromís de Casp de 1412, en el qual es trià per succeir-lo a Ferran I, anomenat el d'Antequera. És el darrer rei, per línia directa, del casal de Barcelona. Fou enterrat al Monestir de Poblet.

Títols i successors

  • A 12 de desembre del 1398: Signum + Martini, Dei gratia regis Aragonum, Valencie, Maioricarum, Sardinie et Corsice, comitisque Barchinone, Rossilionis et Ceritanie [5]

Font: Viquipèdia


FAPAC. Tots els drets reservats