FAPAC

Esport Escolar

És el que s’organitza en els centres educatius, fa possible la integració i la participació de tots els alumnes en igualtat de condicions, fomenta un model inclusiu de convivència en la diversitat, amb programes específics per potenciar la participació dels nois i les noies amb necessitats educatives especials, evitant l’estigmatització i possibilitant la barreja de col·lectius.

Ha d’estar sempre sota el control i gestió de la comunitat educativa, l’APA/AMPA i/o el Consell Escolar. Es fonamenta en un procés d’iniciació esportiva que inclou la preparació física pròpia de cada edat, amb valors educatius, tot estimulant un entorn de bona relació entre companys d’un mateix equip i amb l’equip contrari, quan s’esdevenen jornades esportives de competició inter-escolar.
 
Elements per a la reflexió:
 
1.      UNA EINA AMB VALORS EDUCATIUS
La pràctica esportiva fora d'horari lectiu ha de ser una eina alternativa, paral·lela i complementària a la tasca educativa realitzada en l’horari lectiu. La implicació de l'equip docent i la seva inclusió en el projecte educatiu del centre contribuirà a possibilitar unes noves oportunitats per a l'educació integral de l’alumne.[1]
 
2.      IGUALTAT D´OPORTUNITATS DE GÈNERE
Fomentar el manteniment dels grups naturals de la classe afavoreix la participació en els diferents nivells d’experiència esportiva tot atenent a la diversitat de l'alumnat sense discriminació per raó de gènere. Cal promoure programes específics per la incorporació de les noies a l’esport i reglamentar la participació dels equips de composició mixta d’infants i de noies i nois
 
3.      ALTRES MODEL D’ESPORT I JOC ALTERNATIUS
Cal millorar l’oferta i obrir alternatives amb esports diversos. És imprescindible afegir a les ofertes actuals, -moltes basades en la imitació de l’esport adreçat als adults-, alternatives que poden ser igualment atractives (jocs tradicionals, jocs de pati, ...). Cal estructurar l’esport escolar de manera que tothom hi trobi el seu espai, tan pel que fa a l’edat, com per les possibilitats físico-tècniques, els handicaps individuals i/o socio-culturals.
 
4.      CODI ÈTIC DE CONDUCTA
Establir[2] un codi ètic de conducta de l’esport per assegurar que tota l’activitat esportiva tingui un caràcter formatiu i educador, en base a la declaració dels drets fonamentals dels infants promulgada per la UNESCO.
Exigir el respecte i el bon comportament per part de tothom que assisteixi com a públic en una competició esportiva, acceptant les decisions de l’àrbitre i de l’entrenador com a educadors esportius. [3]
 
 
 
5.      PROMOURE LA CONTINUACIÓ DE L’ESPORT A SECUNDÀRIA
Cal incentivar i donar suport a les activitats esportives a secundària, fora de l’horari lectiu, i evitar la davallada de participació en el salt de primària a secundària. Són molts els nois i noies que tenen l’hàbit de fer esport a primària i que no troben l’oferta suficient a secundària. Fomentar la creació de programes de promoció de l’esport educatiu a secundària amb la col·laboració dels municipis i del Departament d’Ensenyament, introduint la corresponsabilitat i la participació dels mateixos alumnes en la seva elaboració
 
6.      LA COMPETICIÓ
La pràctica de l’esport escolar no s’ha d’enfocar únicament des del punt de vista dels resultats en la competició. Cal fer-ho des de la valoració de la superació personal i de l’equip amb la participació de tots els jugadors de manera alternativa en les diverses convocatòries amb igualtat d’oportunitats.
Han de quedar dos punts diferenciats molt clars, i reflectits en un futur codi ètic de l’esport dels infants i els nois i noies
 
·        Entendre la competició com a eina per l’aprenentatge en el respecte i la bona convivència en l’esport.
“Un bon consell és que quan els vostres fills o filles tornin d’un partit de competició, els pares els pregunteu: “us ho heu passat bé ?”. I resteu importància al resultat”.[4]
 
·        Fugir del model competitiu pel FIde guanyar” - que pot arribar a ser fins i tot incompatible amb la tasca educativa.
 “Cal escollir si volem fills competitius o fills competents”[5]
 
Cap professor prepara els seus alumnes prenent com a única finalitat aprovar un examen. El que vol és revelar coneixements i educar per tal que l’alumne superi els objectius previstos en la seva programació que inclou aspectes força més amplis que la preparació estricta d’un examen.
 
Tal i com diuen les conclusions del Congrés de l’Esport i l’Educació Física,
“La competició escolar ha de integrar i facilitar la participació de tothom, independentment de la capacitat de cadascú. La competició ha de tenir com a centre d’activitat el nen, no el resultat. L’esport ha de lluitar per no caure en l’error de ser una copia de l’esport dels adults. Gaudir, sentir-se compensat i aprendre són les tres necessitats bàsiques amb que hem de satisfer als escolars.[6]
 
7.      OBSERVATORI DE L’ESPORT ESCOLAR
Què hauria de ser l’observatori?
·           Un espai de diàleg i d’anàlisi consultiu, amb participació de les diverses institucions i entitats de l’entorn de l’Esport Escolar i de l’alumne[7].
·           S’hauria d’encarregar d’elaborar estudis periòdics sobre diferents aspectes que afecten l’esport escolar[8]. Bàsicament tindria com a objecte d’estudi les diferents formes de la pràctica esportiva i la seva evolució, com per exemple:
a)     Estudi de l’evolució de la pràctica de l’esport entre els escolars.
b)     Foment del model propi d’Esport Escolar, dins els centres educatius. Amb aquesta finalitat cal promoure la participació dels dos generes, la inclusió i la convivència en la diversitat, tot evitant l’exclusió per dificultats de qualsevol mena i afavorint la barreja de col·lectius.
c)      Anàlisi sobre noves formes de fer esport i promoció de nous esports i jocs alternatius.
d)     Ús i gestió de l’espai. Cal preservar l’espai escolar com educatiu i de la comunitat educativa, al servei del ciutadà i de l'entorn immediat als centres. L’obertura d’aquests espais públics a entitats o associacions esportives, per tal que hi organitzin activitats d’esport escolar, ha d’estar supeditada a la coherència d’aquestes activitats amb el model d’Esport Escolar que defensem en aquest document.
e)     L’observatori de l’esport, hauria de detectar qualsevol canvi o evolució en la pràctica esportiva escolar a nivell europeu.
Els resultats de l’observatori haurien de servir, per una banda, per avaluar l’efectivitat de les mesures i programes que els diferents actors emprenen en relació a l’esport i, per l’altra, servir d’altaveu i difusió d’informació relacionada amb l’esport escolar.
 
8.      FOMENTAR LA CORRESPONSABILITAT EN ELS JOVES
Dotar dels mecanismes suficients per tal de consolidar l’autonomia dels joves amb la finalitat que es facin responsables, en la mesura de les seves possibilitats, de la gestió dels seus equips.
 
9.      ADEQUAR EL MARC LEGAL DE L’ESPORT ESCOLAR
Aquest marc legal hauria de tenir en compte els següents punts:
 
·        Promoció del model d’Esport Escolar com a element educatiu de qualitat i inclusiu, que afavoreix la convivència en la diversitat, tal i com es desprèn d’aquest document i els altres que es puguin elaborar-se a partir d’aquest.
·        Esport escolar: fem-lo amb la màxima seguretat i garanties de salut, amb prevenció i control mèdic.
·        Crear un títol bàsic de pedagogia esportiva, per l’ensenyament de l’esport escolar
·        L’administració de la Generalitat i dels ajuntaments han de propulsar i fomentar un programa específic de l’esport escolar. Per tant, han de dotar dels recursos necessaris a les associacions de pares i mares d’alumnes, a fi de facilitar la consolidació de l’esport escolar fora de l’horari lectiu.
 
 
Totes les escoles i instituts, han de disposar d’una programació d’esport escolar, que integri l’altre temps educatiu, amb contingut de valors educatius i de participació. El respecte, la igualtat, la companyonia, la solidaritat, i la corresponsabilitat són la base de l’esport escolar, tot treballant per la cohesió social i la integració de tots els col·lectius.
La continuïtat de l’esport escolar en totes les etapes educatives permet una integració més adient del jovent, en un entorn on els valors socials i ètics han de definir un futur de les noves generacions. La pràctica esportiva no ha de generar cap mena de distinció ni discriminació i ha d’esdevenir un element qualitatiu de la formació integral de les persones en la societat del coneixement.
 
 
Gener 2004
 
 
una eina alternativa, paral·lela i complementària a la tasca educativa realitzada en l’horari lectiu.
 



[1]Manifest per d’educació i l’esport, de la campanya “2004: any europeu de l’educació per mitjà de l’esport”. http://premsa.gencat.cat/pres_fsvp/AppJava/notapremsavw/71182/ca/present...
[2]Punt núm. 50 de les Conclusions del Congrés de l’Esport i l’Educació Física en edat escolar a la ciutat de Barcelona - 1998
[3]Campanya “compta fins a tres i ...: aplaudeix l’esforç tant com els encerts; respecta les decisions tècniques i dels arbitratges; actua amb esportivitat. Taula de l’Esport i l’Educació física en edat escolar. http://www.comptafinsatres.com
[4]Sr. Antoni Petrus Rotger, Catedràtic de Pedagpgia Social, de la Universitat de Barcelona.
[5] Sr. Serafí Antúnez, Dept. de Didàctica i Organització Educativa de la Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona.
[6]Punt núm. 48 de les Conclusions del Congrés de l’Esport i l’Educació Física en edat escolar a la ciutat de Barcelona - 1998
[7]Punt núm. 49 de les Conclusions del Congrés de l’Esport i l’Educació Física en edat escolar a la ciutat de Barcelona - 1998
[8]Basat en les aportacions per les jornades del pla estratègic de l’esport a Barcelona juny 2003.
 

 


FAPAC. Tots els drets reservats