FAPAC

Escola El Calderí (Caldes de Montbui)

LA NOSTRA HISTÒRIA

Història del centre.
Inaugurat 12 setembre 2006

Any de constitució: Setembre de 2006

Breu història del centre: Davant les necessitats de crear noves places d´Educació Infantil al poble, el Departament d´Educació de la Generalitat de Catalunya i l´Ajuntament de Caldes, van obrir virtualment aquesta escola.

La inauguraciò fa ser una gran festa!
Història del centre.
Inaugurat 12 setembre 2006

Any de constitució: Setembre de 2006

Breu història del centre: Ara fa tres anys que davant les necessitats de crear noves places d´Educació Infantil al poble, el Departament d´Educació de la Generalitat de Catalunya i l´Ajuntament de Caldes, van obrir virtualment aquesta escola.

El 12 de setembre de 2006, 42 infants de P3, de P4 i de P5 estrenàvem els espais d´aquests mòduls prefabricats, juntament amb 5 mestres, 2 monitores de menjador, un conserge i una netejadora. Des de llavors hem crescut junts, amb molta il.lusió i responsabilitat.

Hem omplert les aules de llapis, de llibres, de somriures, de pintures, de converses, de dibuixos, de lletres, de joguines, també de nous infants i de tantes altres coses?

Hem crescut molt amb tres anys de vida!

EL CALDERI, un petit tren que anava de Mollet a Caldes
 
 
 

Ara us explicaré la nostra història del nostre tren: el "Calderí".

Al segle XIX com que molts barcelonins anaven als balnearis de Caldes van millorar els transports de la zona, va nèixer un tren petitó de vapor de via estreta que li van posar de nom de el "Calderi". Fins aleshores anaven amb diligències, tirades per cavalls, ja us podeu imaginar que aquell fet va suposar una bona novetat pel poble, fins i tot es desconfiava una mica d'aquells invents,.. no devia ser perillós aquell aparell que treia fum per la xemeneia i anava tan depressa? ..es preguntaven els palauencs.

Doncs poc a poc aquell tren els va anar agradant, els vagons eren de color verd i portaven el nom de la companyia escrit en groc, hi havia lliteres per als malalts, i fins i tot a una locomotara li van posar el nom de "Palau", potser els palauencs ja estaven més convençuts de que aquell petit tren era bo per al seu poble.

El "Calderí " tenia estacions a Caldes, Palau, Gallecs, Sta Perpètua i Mollet, i prop de cada pas de camí que travessava hi havia una caseta que resguardava del fred els guardabarreres, que tenien com a missió posar una cadena per privar del pas els carros i els vianants.

El preu dels bitllets dels últims anys eren els següents:

Palau-Caldes : 0'50 cèntims

Palau Barcelona: 1´85 cèntims

Aquests cèntims eren de pesseta, encara no existien els euros.

El tren transportava llambordes de la pedrera del "Remei" de Caldes, teixits de ca l'Estruch, gra de can Rossell, llet, patates..., en fi, de tot . Si anava carregat no podia pujar la costa el safareig de can Padró i havia de recular fins a can Cortès per a prendre embranzida.

El diumenge arribava ple de barcelonins que venien a passar un dia al camp, i quan hi havia festes majors, aplecs o partits de futbol, s'habilitava un tren especial per portar-hi tothom.

Però més endavant, la crisi dels balnearis, el transport en camions i la línia d'autobusos del Sagalés van fer perdre al tren la seva importància, de manera que al 1932 van tancar la línea.

Ja veieu, del "Calderi" en podiem continuar parlant però actualment només ens queda com a record el petit tren el parc de l'Hostal del Fum.

     
 
 
 

FAPAC. Tots els drets reservats