FAPAC

CEIPM Escola Casas (Barcelona)

Els orígens de l'edifici de la nostra escola es remunten a l'alta edat mitjana, quan l'any 1142 el bisbe de Barcelona Arnau Ermengol va cedir el terreny conegut per "Mansi del Clot" a l'Orde de l'Hospital (Cavallers de Sant Joan de Malta). Aquesta propietat que més tard es va subdividir tenia una gran extensió i anava des del que avui és el barri del Clot fins el mar.
 
Hi ha notícies que cap els anys 1151-60 un tal Fra Pere va obtenir permís per edificar cases al voltant de Barcelona per tal d'hostatjar-hi peregrins. Situades en llocs estratègics de les entrades i sortides de la ciutat, eren a la vegada torres de defensa, la qual cosa justifica la presència d'una orde militar.
 
L'orde hospitalari Una d'aquestes cases va ser la Torre de Sant Joan, alçada en una part de la propietat esmentada i concretament en el lloc conegut més tard amb el nom del "Clot de la Mel". Sobre aquesta primera edificació, de la qual en queden molt poques restes i que al llarg del temps va anar sofrint diverses modificacions, està ubicada la nostra escola.
 
La torre, inicialment concebuda com un castell habitatge senyorial, va desenvolupar també en els seus inicis funcions d'hospital. Des de finals del s. XIV i durant els segles XV i XVI va ser arrendada a diferents ciutadans, la majoria de Barcelona, i es va anar adaptant funcionalment en els transcurs dels anys a les necessitats organitzatives d'una explotació agrària.
 
El 1615 l'heretat de la Torre de Sant Joan tenia una extensió de quasi 8 Ha. En el pati hi havia una capella sota la invocació de Sant Nicolau. Durant el s. XVII i excepte en els diferents setges que va sofrir Barcelona, va seguir estant arrendada a diferents ciutadans de Barcelona. A finals d'aquest mateix segle, la torre i la capella es van reconstruir degut als greus danys que van sofrir durant la guerra dels Segadors.
 
Entre els anys 1703 i 1705 es van realitzar importants obres de reforma, mercès a la donació feta per Fra Nicolau Cotoner, comanador de Barcelona. Això va permetre restaurar la torre, ampliar-la i obrir grans finestrades, perdent en bona part el caràcter de fortalesa que tenia. D'aquesta època són la majoria de restes que es conserven i fan referència a l'Orde de Sant Joan de Malta, com els dintells de les finestres i portes amb inscripcions i els escuts nobiliaris gravats en pedra, una estela i una pica d'aigua beneïda on es pot veure la creu de Malta de vuit puntes.
 
El 22 de maig de 1729, la finca va ser arrendada de nou, construint-se per ordre de Fra Joseph Roig, nou comanador de Barcelona, una capella contígua a la torre, traslladant-se alguns dels elements arquitectònics de l'antiga. La capella va seguir sota la invocació de Sant Nicolau, encara que l'anomenaven de Sant Joan. Les obres les va realitzar el mestre de cases Gabriel Coll.
 
Després de dos nous arrendaments i d'algunes noves modificacions en l'edificació, durant el periode comprès entre 1820 i 1823, l'Orde de l'Hospital va perdre la propietat de la casa i terres del Clot degut a l'enagenació de bens per disposició del govern dit constitucional.
 
El desembre de 1823, el procurador de l'Orde Don Nicolàs Dameto va recuperar la finca que en aquells moments estava en poder de Joan Casas Vilarrubias, comerciant i veí de Barcelona, i la va tornar a arrendar.
 
L'obertura d'una carretera veïnal que unia el Poblenou amb el municipi de Sant Martí va suposar que es cedís una part dels terrenys de la finca per construir-la i que se li donés el nom de Carretera veïnal de Sant Joan. Quan aquesta es va transformar en carrer, va rebre el nom de Sant Joan de Malta, nom que es va conservar quan el municipi de Sant Martí es va annexionar a Barcelona i que es manté encara ara.
 
A mitjans del segle XIX com a conseqüència de la desamortització de les terres administrades per l'església o per ordes religioses, entre la que es trobava la de Malta, l'heretat va passar a mans privades. El 1854 la casa i els terrenys que l'envoltaven van ser adquirits per Raymon Casas i Jordà, heretant-les més tard la seva filla Camila Casas i Jover.
 

La Torre de Sant Joan


FAPAC. Tots els drets reservats