FAPAC

Biblioteca Central de Terrassa

Imatge de galeriaL'Ajuntament de Terrassa va començar a percebre fa temps que la realitat de servei bibliotecari que tenia en el seu municipi no s'adequava a les necessitats de la seva població.
 
Biblioteca Soler i Palet
 

Els primers indicis els va donar l'estudi de M. Busquet, M. Palomera i J. Solé, de 1989, que apuntava tres punts d'inflexió fonamentals: la necessitat d'una xarxa única, la priorització d'una biblioteca central com a cap d'aquesta xarxa i la insuficiència dels equipaments, fons i serveis que en aquells moments s'oferien.

Paral.lelament, es posava en evidència que la biblioteca pública era el servei cultural que podia garantir millor l'accés del major nombre de la ciutadania a la informació i a la cultura. I passaven a ser assumides per l'Ajuntament de Terrassa les afirmacions que encapçalen el Manifest de la Unesco de la Biblioteca Pública (pdf).
 

D'aleshores ençà, el municipi ha anat convertint en realitat els tres objectius que apuntava l'estudi esmentat: la unificació de les dues xarxes existents fins a 1998, la construcció de la bct, com a biblioteca cap de la xarxa i finalment la construcció de nous equipaments que de mica en mica van substituint els antics.

Tot això ha estat possible gràcies al Pla de Biblioteques de Terrassa, aprovat pel Ple el 26 de febrer de 1998, i que a grans trets, posa les bases per assolir un sistema de biblioteca pública d’acord amb les necessitats dels ciutadans d’avui. Pretén ordenar i equilibrar el sistema bibliotecari de la ciutat, racionalitzar-lo i dotar-lo de les infraestructures imprescindibles per donar els serveis que demanda la societat. Aquest Pla contempla la construcció d’una biblioteca per districte, alhora que comença a apuntar un marc teòric d’actuació i planificació. 

 

FAPAC. Tots els drets reservats