FAPAC

Apel·les Mestres

Caricatura d'Apel·les MestresApel·les Mestres (Barcelona, 1854-1936) va ser un arquetip del Modernisme dedicat a múltiples activitats: dibuix, poesia, autor de teatre, música, il·lustració gràfica, traducció, col·leccionista i amant de la jardineria. Visqué els canvis socials i urbanístics de la ciutat, mantenint sempre les arrels culturals de la terra. Impulsà les arts gràfiques a Catalunya, reivindicant la categoria artística de la figura poc considerada socialment del dibuixant. L'obra gràfica de Mestres és una referència obligada per conèixer els orígens del còmic espanyol.

Com a escriptor va conrear diversos gèneres: poesia, teatre, prosa... que sovint fusionava i il·lustrava amb dibuixos propis. L'any 1908 va ser investit amb el títol de Mestre en Gai Saber, en guanyar tres premis extraordinaris dels Jocs Florals.

Biografia

Nasqué a Barcelona el 29 d’octubre de 1854, prop de la catedral. El seu pare, Josep Oriol Mestres, fou un arquitecte que intervingué en en obres tan importants com la catedral i el Gran Teatre del Liceu, dirigí la demolició de les muralles de la ciutat i construí la primera casa de l'Eixample. Cursà el batxillerat en un col•legi francès i estudià a Llotja, on ben aviat mostrà una gran afició per la caricatura. Fou deixeble de pintors com Antoni Caba, Lluís Rigalt, Claudi Lorenzale i Martí i Alsina.

Positivista, agnòstic i anticlerical, conservà, no obstant, un cert esperit franciscà i de respecte amb les creences. Amb el seu amic Pompeu Gener realitzà diversos viatges a Suïssa, on coincidí amb Valentí Almirall i entrà en contacte amb el federalisme helvètic, la poesia intimista de Heinrich Heine i les historietes gràfiques de Rodolphe Topffer. També viatjà per Espanya, França i fins i tot el Japó. Col·laborà en les revistes més importants de l'època dibuixant historietes, acudits i dissenyant capçaleres.

Val a dir que el personatge, fill de la Renaixença, era del tot reticent a geminar l'ela a l'hora d'escriure el seu nom, motiu pel qual caldria respectar aquesta forma a l'hora de referir-nos a ell.

L’any 1885 es casà amb una parisenca de dots artístiques notables, Laura Radénez, amb qui no tingué fills. Un any més tard abandonà l’escriptura a causa d’una crisi provocada per una malaltia que patia des de feia temps. El 1898 es va recloure amb la seva esposa en una torre del Passatge Permanyer on va viure dedicat a tenir cura del jardí ple d'hortènsies que tenia al terrat ( el qual li valgué el títol de “rei de les hortènsies”), i on celebrava reunions literàries i musicals amb artistes modernistes.

Apel.les concebia el llibre com a objecte d’art global, que li permetia escriure poemes, il•lustrar-los, posar-hi música, tenir cura de la qualitat del paper, del color de la coberta, de la distribució de la massa impresa dins el blanc de la plana, de les filigranes de les orles, de les lletres, i del disseny del relligat del llibre. Il·lustrà gran quantitat de llibres entre els que destaquen Vobiscum, amb il.lustracions d'esperit medieval pròpies dels incunables, i Liliana on la tècnica realista es serveix de la fantasia. Per aquests dos llibres se'l considera un precursor dels modernistes i impulsor del disseny editorial. col·laborà a la Campana de Gràcia, L'Esquella de la Torratxa, El Liberal, La Publicitat i altres.

Al 1912 hagué d'abandonar el dibuix a causa d'una afecció a la vista. L’any 1914 va quedar-se quasi cec, fet que l’obligà a deixar el dibuix i pràcticament l’escriptura, fins que uns anys més tard, va publicar cançons que li van fer recuperar una gran popularitat, amb lletra i música pròpies improvisades al piano i harmonitzades per músics professionals. Aquestes cançons han estat popularitzades i enregistrades per Emili Vendrell, Conxita Badia, i més recentment, per Francesc Ribalta, entre d’altres.

El 1915 va aconseguir una nova englantina amb Flors de sang, poemes compostos en esclatar la primera guerra mundial entre els quals cal destacar els fragments de: "No passareu!”, que la població republicana va popularitzà durant la guerra civil . El govern francès li va atorgar la Creu de la Legió d'Honor (1920) per la seva actuació en favor dels aliats. Aquest mateix any moria la seva estimada esposa Laura a la qual dedicà dos llibres: In Memoriam, amb retrats que li havia fet, i Sempre vives.

El 1934 s’havia organitzat un homenatge a Apel•les Mestres que s’hagué de suspendre pels fets revolucionaris d’octubre. A la matinada del 19 de juliol de 1936, tot just iniciada la guerra civil, va morir, quan la singularitat de la seva obra començava a revalorar-se. La notícia de la seva mort no va tenir cap ressò a la premsa ni a la ràdio a causa del esdeveniments que s’estaven produint en tot el país.

L'any 1938 es va inaugurar un monument de marbre blanc al parc de la Font del Racó, al peu del Tibidabo, de Barcelona, amb la dedicàtoria: "A Apel·les Mestres, l'amic dels infants, de les flors i dels ocells".

El fet que Mestres no s´especialitzés en una activitat específica ha dificultat, en part, el seu reconeixement artístic. La recuperació històrica de Mestres en tot el seu conjunt es deu especialment al professor Joaquim Molas.

Les lletres catalanes el recorden amb la convocatòria d'un Premi de literatura il·lustrada que porta el seu nom.

Font : Viquipedia


FAPAC. Tots els drets reservats