FAPAC

Article opinió Àlex Castillo "Una escola assistencial?" (Diari de Girona, 8/10/13)

UNA ESCOLA ASSISTENCIAL?

Aquest estiu hem assistit a una mena d’obra de teatre en la qual diversos personatges han discutit públicament, dins i fora del Parlament, sobre si a Catalunya hi ha malnutrició infantil o no. 
El govern ha pres un parell de decisions que no es corresponen amb la inexistència d’aquest problema: increment de la quantitat destinada a beques menjador i compromís d’atendre totes 
les necessitats que puguin aparèixer durant el curs per evitar que cap nen català passi gana. Un compromís lloable, sens dubte. I tant de bo es pugui complir. 
 
Més enllà de les aportacions que fan les administracions per ajudar les famílies a pagar el menjador escolar, convé fer una reflexió sobre el seu paper, el de l’escola, de les associacions del tercer sector, de les administracions i de les famílies. El millor que pot fer l’administració pels infants és dotar-los d’una escola de qualitat, assegurar el seu futur amb una bona formació com a persones autònomes, crítiques, intel·ligents i tolerants. Hi ha qui ha adaptat la famosa dita “ensenya’m a pescar i menjaré cada dia” a la situació de l’escola i els menjadors: Dona’m una beca menjador i menjaré un curs, dona’m una escola de qualitat i tindré un futur digne. 
 
Crec que no és incompatible donar beques menjador i tenir una bona escola. No és una disjuntiva, ha de ser una suma. Si els alumnes arriben a l’escola amb gana, la qualitat d'aquesta queda eclipsada per l’imperatiu immediat de la necessitat. A més, tenim un estudi que diu que els alumnes amb dèficits d’alimentació rendeixen menys a l’escola. O sigui que el fet d’alimentar els nens és un imperatiu pedagògic a més d’ètic. 
 
Per complir aquest objectiu no podem esperar només accions del departament d’Ensenyament, cal que intervinguin també Benestar Social, Salut, les administracions locals i central i el tercer sector. De manera global, no coneixem cap actuació conjunta i coordinada que vagi de manera decidida en aquesta direcció. Hi ha una clamorosa manca de lideratge en un tema cabdal i molt sensible. Potser es tracta de por a ser titllats d’oportunistes o d'indiferència cap a aquest tema, potser és que les prioritats són unes altres, o és només una qüestió de manca de capacitat. No tinc una resposta. 
 
Ara per ara, amb les dades parcials fetes públiques per alguns consells comarcals tenim més de 12.000 nens a Catalunya amb una carta de l’administració a la butxaca en què se’ls denega la seva sol·licitud de beca menjador. Un fet que els ha impedit menjar ahir, avui i demà. Tot això, malgrat el compromís del Parlament i del govern d’atendre les necessitats d’alimentació infantil. 
 
Algunes veus han dit a FaPaC que no creï alarmisme. Què hem de fer com a representants de pares i mares que som? Callar? Al cap i a la fi els meus fills mengen, els que no mengen són els fills del veí. Cada nen que es veu obligat a dinar a casa quan la seva família és incapaç d’oferir-li un àpat com cal és una injustícia amb majúscules. Ningú pensa fer res al respecte? Hem de ser capaços de fer el pas de la indignació a la dignificació, el pas necessari en sentit positiu que ens porti a una situació digna, allà on tota la col·lectivitat té cura dels nens i es preocupa pel seu futur. Dient el que diem fem una interpel·lació a la responsabilitat col·lectiva. No demanem res més que el compliment de promeses clares formulades de manera inequívoca pels nostres representants polítics: Els nens de Catalunya tenen el dret de menjar. De moment no veiem que s’estigui avançant de manera ferma per aquesta via.
 
Àlex Castillo, president de FaPaC
 
Descarregueu l'article aquí.

FAPAC. Tots els drets reservats