FAPAC


Benvinguts a la AMPApèdia, l'enciclopèdia lliure de la FaPaC


Aquest és un projecte col·lectiu destinat a construir una base de coneixement útil per al moviment associatiu dels pares i mares dels alumnes. Esperem que us sigui útil per a les vostres consultes i, si pot ser, esperem que hi afegiu també les vostres aportacions.

Per crear nou contingut heu de registrar-vos a la web, i després aneu aquí.

Per a qualsevol dubte consulteu l'ajuda.

Animeu-vos a crear un article sobre la història de la vostra AMPA o el vostre centre educatiu. També podeu fer un article sobre algun coneixement que teniu.


Nota: La FaPaC no se'n fa responsable de la veracitat dels continguts dels articles creats. Si trobeu alguna cosa incorrecta o difamatòria, sisplau fes-nos-ho saber per rectificar-ho.


 

Categories

Pàgina Aleatòria

Valoració d'un centre educatiu

Com poden les famílies valorar un centre educatiu?

A l''hora de fer una preinscripció o un cop que ja tenim fills o filles matriculats a un centre educatiu, les famílies volem valorar aquest centre educatiu.

Biografia Aleatòria

Mayor Zaragoza, Federico

Federico Mayor Zaragoza ( Barcelona 1934 ) és un polític i diplomàtic català que fou Director General de la UNESCO entre

Història Aleatòria


IES Vescomtat de Cabrera (Hostalric)

Històries de l'Institut
Quatre dades per a la història de l'IES

L'IES d'Hostalric, anomenat així en un bon principi, va iniciar la seva activitat el curs 1995/96. Des d'un punt de vista documental, en el DOGC 2186 de 25/03/96 apareix el Decret 93/1996 de creació de l'institut i en el DOGC 2231 de 17/07/96 es publica la Resolució d'1 de juliol de 1996, per la qual es disposa l'inici d'activitats.

El primer any va acollir 3 grups de 3r d'ESO (uns 90 alumnes). Progressivament, va anar incorporant la resta de les línies d'ESO. En el curs 1997/98 va començar també la tasca docent als grups de primer curs de Batxillerat. Va ser, per tant, en el curs 1998/99 quan l'IES va cobrir l'atenció docent als quatre cursos d'ESO i als dos cursos de Batxillerat.

El nombre de professors i de personal administratiu va anar augmentant correlativament. El primer any, la plantilla docent es componia de 6 professors/res amb dedicació completa i altres quatre amb dedicació parcial.

Pel que fa a les instal·lacions, l'IES va ésser ubicat al davant de la pista esportiva, aleshores encara descoberta, que es va utilitzar per dur a terme les activitats d'educació física. L'IES es va configurar en quatre mòduls prefabricats, que van arribar a l'indret la segona setmana de setembre, raó per la qual tota la tasca administrativa (les matriculacions, per exemple) i l'atenció als pares i alumnes es va desenvolupar, en un primer moment, a la seu de l'Ajuntament d'Hostalric. Les activitats es van iniciar en una situació prou precària, només subsanada per la voluntat i l'esperit pioner dels professors adscrits. En anys posteriors, a mesura que el centre incrementava el nombre d'alumnes, van arribar set nous pavellons prefabricats.

Superats els primers moments de posada en marxa de l'Institut i després d'un període destinat a consolidar el funcionament i l'organització del centre, el conjunt de la comunitat educativa - tant el personal docent i no docent com la junta de l'APA - va manifestar repetidament el seu rebuig a perpetuar una situació amb característiques de provisionalitat i de precarietat, bàsicament perquè considerava que tal cosa aniria greument en contra d'una millora en la qualitat de l'ensenyament i de la prestació d'un servei adient. La notícia de la cessió formal dels terrenys i la posterior construcció posterior del nou edifici van alimentar la consistència de les il·lusions de futur. Efectivament, el dia 9 d'octubre de 2005 es va inaugurar la nova seu de l'IES, conegut des d'aleshores com IES Vescomtat de Cabrera.

Mentrestant, el millor que queda són un bon nombre d'alumnes que es van graduar a l'ESO o que, un cop acabat el batxillerat amb èxit, van seguir el seu procés formatiu en àmbits superiors. Tots ells, en aquest moment, ens deleixen amb l'impagable record de què la nostra institució i tota la comunitat educativa podem haver col·laborat a fer-los créixer com a persones i com a ciutadans.

Josep Maria Vilarmau
Hostalric, desembre de 2006

Vuit promocions de Batxillerat (1998-2006)

L'Institut, això... costa de definir, costa d'explicar que significa aquesta paraula. Més que una paraula, és un concepte, que va més enllà de les parets que el delimiten, siguin barracons o parets "de veritat". D'Institut l'hem construït tots, cada hora de classe, cada dia, cada trimestre, cada curs. I tots en tenim millors o pitjors records, però tots n'acabem parlant un dia o un altre (recordes quan... ??!!) . L'Institut ens fa sentir que formem part d'un no sé què, potser una simple aspiració col·lectiva. Perquè, al cap i a la fi, l'Institut som totes aquelles persones que hi hem conviscut.

Jo n'he ocupat una situació de privilegi. N'he estat coordinadora de batxillerat durant vuit cursos i per les meves mans s'ha anat engrunant el futur d'uns quants alumnes, gairebé cap a tres-cents! Any rere any he intentat fer un seguiment dels estudis que han fet els alumnes un cop han deixat l'IES.

Aquí en teniu una petita part de la història:

Quan jo vaig començar aquesta aventura, a l'IES només hi havia vuit barracons i a mi ja em semblava immens. La primera promoció que va anar cap a selectivitat, el juny de 1999, van ser setze alumnes. Amb els que van haver de tornar a fer la sele al setembre ens va tocar anar a Barcelona a fer els exàmens, aixecant-nos a hores impossibles... i ens hi van passar un munt d'anècdotes, aquells dies; la primera és que vam arribar molt just de temps el primer dia i mentre l'alumna era al lavabo, el tribunal em volia fer entrar a mi a classe tan si com no a fer els exàmens en comptes d'ella... que n'érem, de joves llavors!! .

Crec que tothom estarà d'acord amb mi: el que mai oblidarem d'aquells dos cursos eren les riallades immenses i espontànies d'en Txi-Txi (Sitjà) que ressonaven als barracons!, la discreció d'en Narcís, les preguntes d'en Mola... D'aquella promoció cal destacar-ne alumnes que ara estan acabant el doctorat en ciències químiques, d'altres han anat a acabar els seus projectes a l'altra punta de món, a l'Argentina. Hi ha enginyers, metges, químics, llicenciats en filologia catalana, diplomats en turisme, en educació social, empresarials, llicenciats en dret i amb clara vocació política, per anomenar-ne alguns exemples. Molts van optar per mòduls de dietètica i nutrició, d'economia i màrqueting. El temps no passa en va i alguns ja tenen la seva pròpia família.

La segona promoció, la del curs 1999-2000, va ser més nombrosa, vint-i-nou alumnes cap a la selectivitat .Va ser un any en què vam tenir dos cursos de segon de batxillerat, distribuïts segons si eren tecnòlegs i científics o d'humanitats i socials. Una promoció amb uns quants estudiants d'enginyeries diverses, químics, mestres, psicòlogues que avui són professores universitàries, estudiants de biblioteconomia, d'història de l'art, d'empresarials, geògrafs que com pressuposa el seu ofici els falta temps per acabar els estudis amb un Erasmus a Finlàndia, on la beca no et dóna ni per menjar, és clar, biòlogues que s'estan plantejant de fer el pas cap a l'ensenyament, criminòlegs, els bessons Jordi i Eduard, si s'haguessin canviat de modalitat no sé pas si ho hauríem notat!. I alguns estan acabant els seus estudis a Madrid, entre d'altres.

La tercera promoció, la del curs 2000-2001, va ser més escassa en nombre, vàrem anar cap a la selectivitat 15 alumnes, però potser ha estat una de les promocions "més diverses" si tenim en compte els seus periples particulars: empresarials a la Pompeu, algun alumne ja ha estat treballant ben encorbatat per mig món, dret, empresarials i enginyeries a la UdG, fisioteràpia a Reus, periodisme i filologia anglesa a la UAB, relacions públiques a Vic. A algunes d'aquella promoció anys després te les podies trobar a les caixes del Decathlon i quan anaves a pagar es sentia: Nenes!: saludeu la profe! i tots els estudiants de mòduls de grau superior, aquell any tants com universitaris: inserció social, informàtica, secretariat, educació infantil, restauració, economia financera, sistemes informàtics, química i farmàcia; alguns després van fer el salt als estudis universitaris. Van ser els primers d'iniciar tot un clàssic a l'IES, el viatge a Madrid.

La quarta promoció, la del 2001-2002, va patir el curs de les tres tardes de classe al batxillerat!! En van sortir alumnes amb perfils innovadors: estudiants de matemàtiques, d'estadística, veterinàries, químics, economistes, educadors socials, estudiants d'infermeria, d'administració i direcció d'empreses, economistes, sociòlegs, estudiants de turisme. Els van rebre universitats com la UPC, UAB, UB, Universitat de Vic. Aquell any us vam acomiadar amb una festa "de graduació" al restaurant Grions, la primera que tots vam anar de gala, acompanyats per les paraules de Martí Boada i unes notes al piano de la Cristina, és clar.

La cinquena promoció va ser... multitud!, trenta-set alumnes van anar a les proves de les PAU el curs 2002-2003. Quan escric aquestes paraules, enguany, molts no només ja heu acabat la vostra carrera sinó que a més ja esteu treballant d'allò que heu estudiat! Quina canya! D'això se'n diu arribar i moldre! Fem un resum ràpid: periodistes, direcció i administració d'empreses, infermeria, empresarials, economia, investigació privada o criminologia (a la Maria i a la Laia ja les tenim a l'Acadèmia, que n'eren de bones mosses!!), advocats, sociòlegs, informàtics, telecomunicacions, arquitectes, psicòlegs, humanístics, fisioterapeutes, mestres en educació infantil, ambientòlegs ( ella amb rialles-udols "hipohuracanats", ell cantant "és superfort!"), mestres en educació física, enginyers variats ... Alguns sempre recordareu aquell Macbeth que vam anar a veure a Barcelona, les meves cames encara el recorden ...

Per segona vegada us vam acomiadar al restaurant Grions, aquesta vegada acompanyats per mossèn Reixach.

Ah! I al setembre a algú li vaig haver d'anar a estirar els llençols, qui se li acudeix adormir-se el dia de la sele!! Encara no entenc com va poder acabar-se de vestir al mig del carrer i pujar al cotxe amb una tranquil·litat pasmosa i dir: vols magdalenes??!! perquè, és clar, a qui se li acudeix posar els exàmens de la sele quan és la festa major de Breda? a veure!

De la sisena promoció, la del curs 2003-2004, recordo les estones de pati que us passàveu fent "rondos" davant els barracons. També recordo que vau ser una generació rebel i transgressora. La transformació als voltants de l'IES ja era imparable; a poc a poc anàvem quedant engolits pel polígon, asfaltats. Els que us vau decidir pels estudis universitaris, la majoria vau escollir la UdG: enginyers, mestres, psicòlegs, biòlegs, empresarials (les bessones, qui és qui?), alguns vau decidir-vos per farmàcia a la UB, Veterinària a la UAB... i algunes de molt futboleres van anar molt lluny, fins a Reus! Els que us vau decidir pels mòduls, doncs per triar i remenar: tècnics superiors de so, d'audiovisuals (Pepe, et veurem a la tele, algun dia?), d'estètica, d'administració, de restauració.

La setena promoció (2004-2005) va ser espectadora d'excepció de com el nou Institut anava prenent forma, va ser una any en què s'endevinaven molts canvis. La majoria dels que formàveu part d'aquella promoció vau escollir els estudis universitaris. De Ciències en destaquem medicina, veterinària, biologia, nutrició i dietètica; de Tecnologia: enginyers informàtics o de mecànica; de Socials: empresarials, direcció i administració d'empreses, turisme, publicitat i relacions públiques, i d'Humanitats: pedagogia, història, mestres en educació infantil.

Aquell any, durant la sele algú va ser capaç d'adormir-se cada dia i vinga! Mà de mòbil! És que potser jo m'ho mereixia, això, "pubilla de Bellpuig"??, si més no, li van donar un premi pel treball de recerca! Quina creu! Els mòduls van des d'educació infantil, fins a màrqueting, estètica...

La vuitena promoció (2005-2006) va ser la privilegiada, ja que va estrenar el nou IES, un bon canvi, segur . Al nivell C de l'IES s'hi van anar forjant historiadors i polítics, fisioterapeutes i metges, biòlegs, empresaris, advocats i administradors d'empreses, publicistes i economistes. Va ser l'any de "fer passadissos", pel simple plaer de tenir-los, d'haver de pujar i baixar escales per fer un canvi de classe, de perdre's durant les primeres setmanes. Era un curs de grups reduïts a les modalitats, això permetia "les distàncies curtes", encara enyoro el club de les 10 hores!

~

Disculpeu-me si no he estat prou exhaustiva i us hi trobeu a faltar. És molt difícil fer cinc cèntims de tant temps i tants alumnes. Potser també és això el què pretenc, és una petita provocació.

Els edificis no són només rajoles. Molts de vosaltres no heu trencat els vostres vincles amb l'IES, ens heu visitat amb l'excusa de venir a buscar el vostre títol de batxillerat o un certificat de català, heu demanat per veure a alguns professors, us he passejat i heu recorregut amb certa nostàlgia aquells espais que van ser vostres, alguns heu acceptat tossudament la invitació de venir a l'IES a fer la xerrada d'ex-alumnes i explicar-nos les vostres vivències en el món universitari i als mòduls, les anècdotes del pisos d'estudiants, dels llargs viatges en tren. Llàstima que aquesta activitat no va tenir continuïtat.

D'altres heu vingut a l'IES per a fer les pràctiques que s'exigeixen per a poder incorporar-vos com a professors a l'ensenyament públic, per a alguns de nosaltres ha estat un veritable plaer poder-vos tutoritzar.

Molts no heu pogut resistir la temptació de venir-nos a visitar, sobretot l'any en què vam estrenar el piset nou, no vau parar d'aparèixer, en continu degoteig, per donar un volt per allò que segurament se us havia dit que estrenaríeu vosaltres.

Amb tot això, amb aquest petit recull, vull enviar una molt cordial salutació a tots aquells alumnes que heu passat pel centre, perquè curs rera curs, l'Institut heu estat vosaltres i també m'agradaria que aquestes paraules fossin una clara invitació a que seguiu pensant que encara en formeu part i ens agradaria que ens féssiu arribar totes aquelles anècdotes, experiències, durant la vostra vida a l'IES o de la vostra vida fora de l'IES, tot allò que volguéssiu que passés a formar part de la nostra memòria col·lectiva, que pot ajudar als nostres alumnes actuals i que amb el vostre permís, penjaríem al web de l'IES.

Montse Jordà, professora de Batxillerat
Sant Jordi de 2007

IES Vescomtat de Cabrera · Hostalric

 

 

Història gràfica de l'IES
En temps dels barracons. Pròximament: més fotos

IES Vescomtat de Cabrera

· Hostalric

 

El desmantellament dels barracons: estiu 2005

 

IES Vescomtat de Cabrera · Hostalric


FAPAC. Tots els drets reservats