FAPAC


Benvinguts a la AMPApèdia, l'enciclopèdia lliure de la FaPaC


Aquest és un projecte col·lectiu destinat a construir una base de coneixement útil per al moviment associatiu dels pares i mares dels alumnes. Esperem que us sigui útil per a les vostres consultes i, si pot ser, esperem que hi afegiu també les vostres aportacions.

Per crear nou contingut heu de registrar-vos a la web, i després aneu aquí.

Per a qualsevol dubte consulteu l'ajuda.

Animeu-vos a crear un article sobre la història de la vostra AMPA o el vostre centre educatiu. També podeu fer un article sobre algun coneixement que teniu.


Nota: La FaPaC no se'n fa responsable de la veracitat dels continguts dels articles creats. Si trobeu alguna cosa incorrecta o difamatòria, sisplau fes-nos-ho saber per rectificar-ho.


 

Categories

Pàgina Aleatòria

Impagats

Per impagats entenem totes aquelles situacions en les quals hi ha alguna prestació de servei o activitat que genera l'AMPA i per la qual s'ha de fer un pagament i que no ha estat satisfet pel soci o l'usuari de l'activitat.

Biografia Aleatòria

Ferrer i Guàrdia, Francesc

Francesc Ferrer i Guàrdia (Alella, 10 de gener de 1859 - Barcelona, 13 d'octubre de 1909) fou un important pedagog català. Al 1901 va crear l'Escola Moderna, un projecte pràctic de pedagogia llibertària. També va escriure l'obra que duu per títol "L'Escola Moderna", on exposa els seus principis pedagògics.

Història Aleatòria


Krausisme

El krausisme és un corrent de pensament, lligat a la filosofia del pensador postkantià alemany Karl Christian Friedrich Krause (1781-1832), desenvolupat al llarg del segle XIX, que tingué la seva màxima expressió pràctica a Espanya, gràcies a Julián Sanz del Río i Francisco Giner de los Ríos.

Als Països Catalans, arribà a influir en Francesc Pi i Margall, Miquel Costa i Llobera i en Manuel Sales i Ferré, entre d'altes. El krausisme, marginal a la major part d'Europa, representà a Espanya un intent de renovació intel·lectual i d'acostament a Europa, especialment pel que fa a l'ètica i a la pedagogia (sobretot amb la fundació de la Institución Libre de Enseñanza, per part de Giner de los Ríos).

Origens i principis

Al voltant de l'any 1840 un grup de juristes espanyols i entre ells Sanz del Río busquen una doctrina política que dintre del liberalisme iniciï el procés regenerador que necessita el país i contingui en si un element espiritual que no es troba en la formulació doctrinal del liberalisme llavors en voga.

Ho van trobar quan Ruperto Navarro Zamorano, membre del grup d'amics de Sanz del Rio, va traduir en 1841 el Curs de Dret Natural, o Filosofia del Dret de Heinrich Ahrens publicat a París en 1837, on exposa que el fonament del Dret consisteix en la "condicionalitat": el conjunt de les condicions exteriors que depèn la destinació racional de l'home i la humanitat que ha de desenvolupar-se sistemàticament com un ordre universal de pietat, abnegació i altruisme.

Aquesta filosofia es resumeix en la fórmula del "racionalisme harmònic" o "panenteisme" i en l'obra de Krause Ideal d'humanitat per a la vida (1811). Les implicacions pedagògiques de la filosofia krausista obliguen a posar en contacte directe a l'alumne amb la naturalesa i amb qualsevol objecte de coneixement (d'aquí la importància de les classes experimentals i de les excursions), així com a establir una gradualitat des dels gèrmens de cada disciplina de coneixement fins a la summa complicació i interconnexió dels nivells superiors.

Per altra banda, és fonamental en el krausisme la laicitat i la creença adogmàtica en un déu aliè a reglamentacions de cap tipus.

Els krausistes ocuparen nombroses càtedres entre el 1850 i el 1875, any que en foren foragitats per la Restauració. Si bé Krause va tenir fidels seguidors a Bèlgica i a Holanda, fou a Espanya on es va aplicar i va exercir un influx durador i fecund en la vida artística i intel·lectual entre 1868 i 1936, data que la Guerra Civil Espanyola va dispersar als seus membres més destacats fonamentalment a Amèrica Llatina.


FAPAC. Tots els drets reservats