FAPAC


Benvinguts a la AMPApèdia, l'enciclopèdia lliure de la FaPaC


Aquest és un projecte col·lectiu destinat a construir una base de coneixement útil per al moviment associatiu dels pares i mares dels alumnes. Esperem que us sigui útil per a les vostres consultes i, si pot ser, esperem que hi afegiu també les vostres aportacions.

Per crear nou contingut heu de registrar-vos a la web, i després aneu aquí.

Per a qualsevol dubte consulteu l'ajuda.

Animeu-vos a crear un article sobre la història de la vostra AMPA o el vostre centre educatiu. També podeu fer un article sobre algun coneixement que teniu.


Nota: La FaPaC no se'n fa responsable de la veracitat dels continguts dels articles creats. Si trobeu alguna cosa incorrecta o difamatòria, sisplau fes-nos-ho saber per rectificar-ho.


 

Categories

Pàgina Aleatòria

Educació

educare, "guiar", i educere, "extreure") és el procés d'ensenyament i aprenentatge d'una persona.

Biografia Aleatòria

Maragall i Mira, Ernest

Ernest Maragall i Mira (Barcelona, 1943). Economista i polític català, és l'actual conseller d'Educació de la Generalitat de Catalunya. És nét del poeta Joan Maragall, fill de Jordi Maragall i Noble i germà de Pasqual Maragall i Mira.

Història Aleatòria


IES La Sedeta (Barcelona)

 

 

 

Refer la història de la Sedeta és rememorar un troç de la vida de la ciutat en uns anys determinats i significatius per al desenvolupament dels barris. Les dècades dels setanta i dels vuitanta, la població de Barcelona comença a sortir del pou de la postguerra i de l'aïllament i pren consciència de classe, s'interessa pels problemes urbans i adopta postures per intentar resoldre'ls.

El Pla d'Ordenació Urbana de Barcelona de 1953 admet ja que la ciutat pateix un greu desordre urbanístic. Arran d'aquest Pla sorgiran nombrosos plans parcials, molts d'ells conseqüència de la iniciativa privada amb la pretensió de revaloritzar terrenys. La "Gran Barcelona" de l'alcalde Porcioles vindrà a ser, en definitiva, una via ràpida a l'especulació.

En aquestes condicions, sorgeix l'oposició ciutadana formada per entitats cíviques, col·legis professionals, i, sobretot, associacions de veïns. Aquests últims conformen aviat una plataforma que vol ser unitària, democràtica, independent i, sobretot, reivindicativa i capaç de defensar els interessos de la minoria. Gràcies a aquesta lluita social milloren notablement les condicions dels barris i de la ciutat.


"La Sedeta per al barri" fou una campanya popular de llarg recorregut. L'any 1953 havia començat el trasllat de l'antiga fàbrica, coneguda popularment amb aquest nom, fora del casc urbà. Es tractava d'una important indústria tèxtil, les primeres referències de la qual són al voltant de l'any 1900, encara que no es coneix, amb exactitud, l'any de la seva construcció. És situada al barri del Camp d'en Grassot, entre els carrers de Pare Claret, Sicília, Indústria i passatge Llavallol. Quasi 7.000 metres quadrats d'extensió que els veïns de la zona es proposen recuperar per a ús públic, contra l'opinió de Caixa de Catalunya, nova propietària dels terrenys, que pretén construir-hi 200 habitatges.

La recollida de signatures, les pintades reivindicatives i les assemblees de veïns deixen ben clara la voluntat dels veïns de no renunciar als equipaments públics de la Sedeta per al barri.

El 26 de maig de 1978, a primera hora del matí, s'enderroca la xemeneia de l'antiga fàbrica. Per als veïns això és tot un símptoma: des de fa més de dos anys es produeixen manifestacions populars per a la recuperació de l'espai. Apareixen, a manera de grafiti, pintades sobre els murs que envolten l'edificació: "Volem equipaments", "Pisos no" i "La Sedeta per al barri".

La Caixa de Catalunya encara és propietària dels terrenys de la Sedeta, però l'Ajuntament ha evidenciat una bona predisposició a favor de l'equipament escolar. A finals de 1978, l'Ajuntament adquireix tot el solar.

L'octubre de 1980, el Consell del disctricte neteja el solar i paga una tanca per protegir-lo. L'edifici és un clar exemple de l'arquitectura industrial de principis de segle. El projecte respecta el plantejament general del conjunt arquitectònic i proposa de reconstruir només allò que està en mal estat. Els espais exteriors s'habilitaran com a pati escolar i plaça pública.

Els veïns han frenat l'especulació: de les runes de la fàbrica surten espais i teulades noves, però es conserven les façanes que veien, a negra nit, entrar les teixidores de la seda, gent treballadora, la majoria del barri. Una vegada més, després de tres anys de lluita i d'esforços, es fusionen les forces del treball i de la cultura.

Els veïns concreten les seves principals peticions:

L’escola

El 1982 s'inaugura el CEIP la Sedeta.
Comença el segle amb una fàbrica; s'acaba amb una escola de vuit unitats d'EGB, amb parvulari (P-4 i P-5).

L’institut 

El 1983 s'inaugura l'Institut de Batxillerat La Sedeta. És un centre petit i familiar, on els nois i noies del barri podran –tot just a la mateixa edat que els antics "hostes" de l'edifici començaven a treballar de sol a sol– assolir l'ensenyament i la preparació per a la seva integració a la societat.

El centre cívic

El 1982 s'inaugura l'edifici destinat a centre cívic. Només haurà de ser restaurat, ja que les naus de l'antiga fàbrica responen a una bona construcció. Són tres pisos i un altell en què s'ubiquen dependències per a tallers, sala d'actes, biblioteca i tot un munt d'instal·lacions útils per al barri.

El nostre agraïment molt especial a Sara Masó (periodista), pel seu article "La llarga marxa que va recuperar la Sedeta", del qual s'ha extret part de la informació d'aquest resum.

 

 


FAPAC. Tots els drets reservats