FAPAC


Benvinguts a la AMPApèdia, l'enciclopèdia lliure de la FaPaC


Aquest és un projecte col·lectiu destinat a construir una base de coneixement útil per al moviment associatiu dels pares i mares dels alumnes. Esperem que us sigui útil per a les vostres consultes i, si pot ser, esperem que hi afegiu també les vostres aportacions.

Per crear nou contingut heu de registrar-vos a la web, i després aneu aquí.

Per a qualsevol dubte consulteu l'ajuda.

Animeu-vos a crear un article sobre la història de la vostra AMPA o el vostre centre educatiu. També podeu fer un article sobre algun coneixement que teniu.


Nota: La FaPaC no se'n fa responsable de la veracitat dels continguts dels articles creats. Si trobeu alguna cosa incorrecta o difamatòria, sisplau fes-nos-ho saber per rectificar-ho.


 

Categories

Pàgina Aleatòria

Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF)

¿Quines són les implicacions més importants per a una AMPA?

Biografia Aleatòria

Mayor Zaragoza, Federico

Federico Mayor Zaragoza ( Barcelona 1934 ) és un polític i diplomàtic català que fou Director General de la UNESCO entre

Història Aleatòria


IES Castell d'Estela (Amer, Girona)

 

 

ELS PRECEDENTS
Els anys seixanta del segle passat només hi havia dos instituts a les comarques gironines: Figueres i Girona. Un conjunt de col·legis particulars de pagament, que no estaven a l'abast de totes les famílies, pretenien suplir la deficient xarxa educativa pública. Alguns mestres preparaven els seus alumnes per examinar-se als instituts, d'aquesta manera tenien la possibilitat de fer el batxillerat sense haver de moure's del poble, com era el cas d'Amer. Els mestres Manel Xiberta i Rosa Gispert havien preparat ja abans de 1965 alguns grups de pocs nois i encara menys noies per superar el batxillerat.

1965, UNA DATA BÀSICA
Un Decret de l'any 1964 donava pautes per crear nous CLA (Col·legi Lliure Adoptat), un tipus de centres municipals dels quals l'estat subvencionava la despesa de dos professors i l'ajuntament havia de fer-se càrrec de la resta de docents, així com de l'edifici, instal·lacions, neteja...
Representava una forta càrrega pel municipi que ho tirava endavant, ja que era una despesa que hipotecava altres inversions. L'ajuntament d'Amer va optar per assumir l'important dispendi, i gaudir d'un centre d'ensenyament de batxillerat al seu poble. No n'hi havia prou amb un sol municipi per fer possible el CLA, calia trobar altres ajuntaments que hi donessin suport i hi enviessin els alumnes. Això es va aconseguir l'any 1965 ja que tots els municipis de la zona es van posar d'acord per reclamar la creació a Amer del centre de batxillerat. Va ser una posició unànime bàsica per obtenir el que es pretenia.

L'INICI DEL CLA
Al BOE de 31 de maig de 1966 es publicava la creació del CLA d'Amer, i l'octubre d'aquell any començaven les classes en unes aules improvisades al segon pis de l'Ajuntament. Com a pati es feia servir la plaça major de la vila. La voluntat de tirar endavant el centre va suplir totes les deficiències, que eren moltes. El primer curs es van matricular 58 alumnes a primer, que suposaven dos grups, i 24 a segon. Aquests van ser els tres primers grups d'alumnes.

EL NOU EDIFICI
L'any 1965 l'ajuntament d'Amer va oferir els terrenys per edificar el nou edifici. Es van moure amb una rapidesa i eficiència extraordinària. L'arquitecte Josep Claret va enllestir en un temps rècord l'avantprojecte per tal de poder presentar al Ministeri. El setembre de 1965 contestaven des de Madrid que es concedia la subvenció per començar les obres, però encara no hi havia ni un duro. El febrer de 1966 des del Ministeri es notificava que el CLA havia estat classificat per rebre la subvenció. El febrer de 1968 es publicava l'edicte de les condicions de la subhasta, i començaven tot seguit les obres. Finalment el 27 d'octubre de 1969 s'inaugurava el nou edifici.

ARA SÍ: INSTITUT
El batxillerat de l'època estava dividit en dues parts: l'elemental, que era de quatre cursos i el superior, que era de dos. A més hi havia un altre curs, el COU, pels alumnes que volien fer estudis universitaris. En un principi en el CLA d'Amer només es feia el batxillerat elemental. Era el CLA de les comarques gironines que tenia més alumnes, ja que a la comarca no hi havia cap altre centre, ni públic ni privat, que fes batxillerat. Els instituts més propers eren els de Girona i Olot, que estaven plens, el que va motivar una sol·licitud, el novembre de 1970, per convertir el CLA en un Institut. Un parell d'anys després, el gener de 1973, els alcaldes de la zona -Sant Feliu de Pallerols, Sant Aniol de Finestres, les Planes, Sant Martí de Llémena, Amer, Susqueda, la Cellera, Anglès i Osor- signen la sol·licitud per convertir el CLA en Institut, cosa que s'aconsegueix al cap d'uns anys, com ho reflexa el BOE de 13 de juny de 1980, on surt publicada l'ordre de creació de l'Institut Nacional de Batxillerat d'Amer, que va obrir les portes d'octubre d'aquell any. Era la culminació d'unes gestions molt encertadament programades. Amer va ser la primera població de la Selva interior amb tenir institut.

CREACIÓ DE L'AMPA
Tot i que la primera noticia d'un president dels caps de família, es de 1972, no tenim més informació fins el 1977 en que una comissió gestora convoca totes les mares i pares a una assemblea constituent, la primera reunió de la qual es va fer el desembre d'aquell mateix any. La constitució oficial de l'Associació coincideix amb la creació de l'Institut el curs 1980-81. En general l'AMPA sempre ha sintonitzat amb el claustre de professors, sabent romandre discretament el marge dels assumptes propis de l'activitat docent i organitzativa de la vida acadèmica.

EXPERIMENTEM LA REFORMA
Els anys vuitanta arriben al centre nous professors amb ganes de millorar-lo tant pedagògicament com en instal·lacions. Es fan activitats que engresquen a molts alumnes, i les Setmanes Culturals en van ser un bon reflex.
No hi havia calefacció fora de l'edifici central, no hi havia cap tipus de tanca en tot el pati. Un seguit de deficiències, com la manca de seminaris i espais docents encara les patim, d'altres s'han solucionat. Els primers passos per experimentar la reforma es fan el curs 1985-86, tot i que no serà fins dos cursos desprès que vam tenir el primer grup. L'institut d'Amer va ser el segon centre de BUP del país que experimentava la Reforma, i el primer de les comarques gironines, una mostra evident de l'interès del seu professorat per la innovació educativa.

EL NOM I EL LOGOTIP
El 15 d'abril de 1988 es va batejar l'institut amb el nom de Castell d'Estela. Fins al moment només havia adoptat noms que indicaven la seva localització: CLA d'Amer, Institut Nacional de Batxillerat d'Amer. A partir del 1983 apareixen per primera vegada els segells amb el nom d'Institut de Batxillerat Mixt, retolat en català. El nom de Castell d'Estela es fixa després de demanar a tots els estaments de l'institut que fessin propostes resultant guanyadora el nom de la muntanya del Castell d'Estela. S'optà per posar el nom d'aquest castell, datat des de 1289 que està situat en el punt més elevat de la carena del Serrat de les Saleres Velles, davant l'aiguabarreig del Ter i el Brugent, un punt enlairat i comú a pràcticament tots els municipis que nodreixen d'alumnes el centre. Per celebrar el bateig es feu una festa per la qual s'editaren uns senzills tríptics on Joan Sala va dibuixar una interpretació senzilla del perfil del Castell d'Estela que finalment es convertirien en el logotip identificatiu del centre.

UN CENTRE AMB TOTA L'OFERTA DE BATXILLERAT
Des de l'aplicació definitiva de la Reforma a l'institut s'hi realitza l'ESO i totes les modalitat del Batxillerat. El curs 98-99 s'amplià l'oferta educativa amb el reconeixement del Batxillerat d'Arts del qual ja s'impartien matèries des de l'època de l'experimentació de la Reforma. Així doncs els alumnes poden escollir entre el batxillerat d'Humanitats i Ciències socials, el de Ciències de la Naturalesa i la Salut, el Tecnològic i l'Artístic.

EL 20e ANIVERSARI DE LA REVISTA
Tot i que ja s'havien editat revistes en l'època del CLA, la revista Tal com sona va aparèixer el desembre de 1983, fet que la converteix en una de les més veteranes dels instituts de batxillerat. L'any 1989 el Ministeri d'Educació va convocar un premi de Publicaciones Escolares, entre tots els centre d'EGB, BUP i FP de tot l'Estat, i Tal com sona va ser una de les deu revistes premiades. Era un important reconeixement de la feina feta. El maig de 2004 es van fer un seguit d'actes per celebrar el número 60 de la revista, i el 20è aniversari de la seva publicació. Tal com sona continua essent un perfecte vehicle de comunicació per la comunitat docent.

PERSPECTIVES DE FUTUR
Són molts els canvis que s'han produït en aquests últims deu anys: els constants retocs de la reforma, l'arribada d'alumnat nouvingut, la introducció de les tecnologies de la informació i la comunicació. L'IES Castell d'Estela ha procurat consolidar el seu Pla d'Acció tutorial, element bàsic per al seguiment i l'atenció de l'aprenentatge dels alumnes i ha aplicat mesures d'atenció a la diversitat. També s'han endegat projectes d'innovació educativa o intercanvis que afavoreixen l'aprenentatge de les llengües estrangeres i el creixement personal dels alumnes. Les perspectives de futur se centren en els aspectes citats i també en potenciar activitats que afavoreixin la implicació dels alumnes en el centre i que els facin ser més autònoms i responsables. Altrament l'institut ha de continuar vetllant per la millora de les seves instal.lacions, l'ampliació de l'oferta educativa i el mateniment del nivell d'aprenentatge ofert fins al moment.

 

Edifici actual de l'institut


Solar on actualment hi ha el pati
i l'edifici de l'institut


Estat actual del carrer de l'institut amb la balla d'aquest a l'esquerra


Vista des del camí de l'estació
amb el solar on ara hi ha l'institut


L'institut en construcció


Taula de gimnàstica al pati del centre
tot just inaugurat l'edifici


Plantada d'arbres al pati el 1984


Anagrama de la primera APA


Placa de l'Institut de Batxillerat


Logotip de l'IES


Oferta de Batxillerats


Revista número 60


Aula d'ordinadors


FAPAC. Tots els drets reservats