FAPAC


Benvinguts a la AMPApèdia, l'enciclopèdia lliure de la FaPaC


Aquest és un projecte col·lectiu destinat a construir una base de coneixement útil per al moviment associatiu dels pares i mares dels alumnes. Esperem que us sigui útil per a les vostres consultes i, si pot ser, esperem que hi afegiu també les vostres aportacions.

Per crear nou contingut heu de registrar-vos a la web, i després aneu aquí.

Per a qualsevol dubte consulteu l'ajuda.

Animeu-vos a crear un article sobre la història de la vostra AMPA o el vostre centre educatiu. També podeu fer un article sobre algun coneixement que teniu.


Nota: La FaPaC no se'n fa responsable de la veracitat dels continguts dels articles creats. Si trobeu alguna cosa incorrecta o difamatòria, sisplau fes-nos-ho saber per rectificar-ho.


 

Categories

Pàgina Aleatòria

Diada de Sant Jordi

La Diada de Sant Jordi commemora la mort d'aquest sant, el 23 d'abril de l'any 303.

Biografia Aleatòria

Bruguera, Joan

Segle XV. Metge. Va deixar diners perquè els joves gironins poguessin estudiar medicina a Montpeller.

Història Aleatòria


Brown vs Board on education (Departament d'Educació)

Famós plet de 1954 que va posar fi a la segregació escolar per motius racials als Estats Units. La cort Suprema del Tribunal Federal va fallar que la doctrina aplicada fins aquell moment d'Iguals però separats era inconstitucional, atentava contra el principi bàsic d'igualtat entre les persones i per tant calia eliminar-la de la praxis educativa de tots els Estats Units.

George E.C. Hayes, Thurgood Marshall, and James Nabrit, congratulating each other, following Supreme Court decision declaring segregation unconstitutional

George E.C. Hayes, Thurgood Marshall, i James Nabrit, es feliciten uns als altres després de la decisió de la Corte Suprema que declara inconstitutional la segregació

En 1951 vint pares d'una escola de Topeka a l'estat de Kansas (El primer dels quals per ordre alfabètic és el Brown que dóna nom a la demanda)  van demandar les autoritats educatives de la seva població per entendre que se'ls discriminava com a persones en un sistema educatiu separat en funció de la raça dels alumnes. Tres anys més tard les escoles de Topeka i de tot el país mai més tornarien a ser iguals: La decissió judicial obria la via a la desegregació de l'escola a Amèrica. En 1957 va tenir lloc la confrontació més forta entre poders. El governador d'Arkansas Orval Faubus va ordenar a la Guàrdia Nacional del seu estat bloquejar l'entrada dels estudiants negres al Little Rock High School. En resposta a aquesta provocació el President Eishenhower va enviar l'exèrcit des de Fort Campbell Kentucky a Arkansas per tal de permetre l'entrada dels estudiants negres a les aules, després de desarmar la Guàrdia Nacional d'Arkansas.

Enllaços

Text de la Resolució

Antecedents

Per la major part dels nouranta anys que van precedir el cas Brown, les relacions racials als Estats Units havien estat dominades per la segregació racial. Aquesta política havia estat adreçada el 1896 per la Corte Suprem dels Estats Units en el cas Plessy vs. Ferguson, que havia establert que en la mesura que els equipaments separats per a diferents races fossin "iguals" la segregació no hauria de violar la Cuarta Esmena("cap estat...pot denegar a cap persona...igual protecció davant de les lleis").

Els demandants en Brown van afirmar que aquest sistema de separació racial, mentre semblava que proveia tracte separat però igual tant a americans blancs com negres, en canvi perpetuava allotjaments, serveis i tractes inferiors per als americans negres. La segregació racial en l'educació era molt diversa des dels 17 estats que la requerien fins als 16 estats que la prohivien. El cas Brown va estar influenciat per la Proposició UNESCO 1950, firmada per un conjunt ampli d'acadèmics, i que es va titular La Qüestió Racial. Aquesta declaració denunciava els intents previs de justificar científicament el racisme al mateix moment que condemnava el racisme. Un altre treball que la Cort Suprema citava era  An American Dilemma: The Negro Problem and Modern Democracy (1944) de Gunnar Myrdal. Myrdal també havia signat la declaració de la UNESCO.

El cas Brown es indubtablement el cas més famós d'una sèrie de casos de la Cort Suprema dels Estats Units que van considerar principalment els esforços dels activistes dels drets civils per promoure els interessos de les persones que representaven.

Brown v. Board d'Educació

L'any 1951es registra una acció judicial contra el Consell d'Educació (Board of Education) de la Ciutat de  Topeka, Kansas al Districte Judicial del Estats Units, Districte de Kansas. Els demandants eren trenta pares i mares de Topeka en representació dels seus vint fills.

El cas demanava al districte escolar que canviés la seva política de segregació racial. El Consell d'Educació de Topeka operava escoles elementals separades d'acord amb una llei de Kansas del 1879, que permetia (però no requeria) que els districtes mantinguessin centres escolars separats per a alumnes blancs i negres a vint comunitats amb població de més de 15.000 habitants. Els demandants havien estat reclutats per la direcció de la NAACP de Topeka. Entre els líders del NAACP de Topeka més notables eataven el director McKinley Burnett, Charles Scott, un dels tres que exercien l'assessorament legal del consell per al capitol i Lucinda Todd.

El demandant  Oliver L. Brown era un pare, un empleat del Ferrocarril de Santa Fe, un pastor assistent de la seva esglèsia local, i un americà negre. Brown havia contactat inicialment al advocat William Everett Glenn, Sr. sobre les seves preocupacions sobre la política de "iguals però separats" de les escoles de Topeka. El advocat Glenn el va dirigir al capitol local de la NAACP  de Topeka. Havia estat convençut a afegir-se a la demanda judicial per Scott, un amic de la infància. Linda, la filla de Brown que cursva tercer de primària, havia de caminar mitja hora fins a la parada d'autobús de la seva escola, Monroe Elementary, una escola segregada per a negres (1.6 km), mengre que la Escola Summer Elementary, una escola per a blancs, estava a cinc minuts de casa seva.

La direcció del NAACP va donar instruccions als pares perquè cadascú d'ell intentessin matricular els seus fills a l'escola més propera al seu domicili a la tardor de 1951. Cadascú d'ells va ser rebutjat i dirigit cap a escoles segregades. Linda Brown Thompson va recordar més tard la seva experiència a un documental de la televisió pública PBS:

. . . bé, com vaig dir, vivíem a un barri integrat i jo tenia tots aquests companys de joc de diferents nacionalitats. I quan vaig adonar-me aquell dia que podria anar-hi a la seva escola, estava excitada, ja sap. I recordo caminant cap a l'escola Sumner amb el meu pare aquell dia i pujant les escales de l'escoa i l'escola semblava tan gran a una nena tan petita com jo. I recordo entrant amb el meu pare i el meu pare va parlar amb algú i després va entrar a un despatx amb el diretor i em van deixar a fora... asseguda amb la secretària. I mentre estava en el despat interior jo podia escoltar veus i sentir la veu del meu pare més alta, ja sap, a mesura que la conversa progressava. I després va sortir del despatx, em va agafar de la mà i vam tornar a casa. Simplement no vaig poder entendre el que havia passat perquè estava tan segura que aniria a escola amb Mona i Guinevere, Wanda, i tots els meus companys de joc.

El cas de Kansas, "Oliver Brown et al v. The Board of Education of Topeka, Kansas," va ser anomenat d'acord amb el nom de Oliver Brown com una estratègia per tenir un home com el cap de la llista. A més els juristes del Capítol Nacional de la NAACP tenien la sensació que tenint a Mr. Brown com a cap de la llista seria rebut millor pels jutges de la Cort Suprema dels Estats Units perquè el Sr. Brown tenia una família estructurada i completa, en contraposició d'altres que eren famílies monoparentals. Els tretze demandants eren: Oliver Brown, Darlene Brown, Lena Carper, Sadie Emmanuel, Marguerite Emerson, Shirley Fleming, Zelma Henderson, Shirley Hodison, Maude Lawton, Alma Lewis, Iona Richardson, i Lucinda Todd.

La Cort de Districte va dictaminar a favor del Consell d'Educació, citant el precedent de la Cort Suprema dels Estats Units fixat a Plessy v. Ferguson, 163 U.S. 537 (1896), que va mantenir una llei estatal que requeria equipaments "separats però iguals" a vagons de trens. La Cort de Districte, formada per tres jutges va trobar que la segregació a l'educació pública tenia un efecte negati sobre els nens negres, pero negava un canvi a la política de segregació perquè les escoles blanques i negres de Topeka eren substancialment iguals amb respecte d'edificis, transport, curículum i la cualificació educacional dels mestres.

Revisió de la Cort Suprema

El cas Brown vs. Board va ser tractat per la Cort Suprema en combinació amb cinc casos el mateix BrownBriggs v. Elliott (registrat a Carolina del Sud), Davis v. County School Board of Prince Edward County (registrat a  Virginia), Gebhart v. Belton (registrat a  Delaware), i Bolling v. Sharpe (registrat a Washington D.C.).

Tots eren casos patrocinats per la NAACP. El cas Davis, l'únic que es va originar en una protesta estudiantil, va començar quan Barbara Rose Johns de setze anys va organizar a 450 estudiants per abandonar l'escola Moton High School.

El cas de Kansas era únic entre aquest grup perquè no hi havia queixa de què l'escola segregada fos inferior en termes d'equipament, currículum o professorat. La cort de districte havia trobat una igualtat substancial respecte a tots aquests factors. El cas de Delaware també era especial perquè la cort de districte havia judjat que els estudiants negres fossin admesos a l'escola de blancs degut al perjudici substancial de la segregació i les diferències que implicava que les escoles fossin separades però no iguals. El conseller en cap de la NAACP, Thurgood Marshall — que més tard va ser nomenat judge de la Cort Suprema dels Estats Units en 1967— va argumentar el cas davant la Cort Suprema en nom dels demandants. El magistrat general assistent Paul Wilson— més tard distingit professor emèrit de la Universitat de Kansas — va conduir la defensa ambivalent de l'estat en el seu primer cas d'apel·lació.

Esdeveniments locals

 

Les escoles intermèdies de Topeka havien funcionat de manera integrada des de 1941. L'Institut d'Educacació Secundària havien funcionats integrats des de la seva creació, al final del segle XIX. La llei de Kansas que permetia escoles segregades sols ho permetia "en nivells inferiors a l'educació secundària".

Poc després de la decisió de la cort de districte, els resultats electorals i el clima polític de Topeka van canviar. El Consell d'Educació de Topeka va començar a acabar amb la segregació de les escoles de primària de Topeka a l'agost de 1953, integrant dos districtes de matriculació. Totes les escoles primàries de Topeka van canviar a centres de matriculació per proximitat al gener de 1956, tot i que els estudiants tenien l'opció de continuar atenent la seva anterior escola si així ho volien. La demandant Zelma Henderson, en una entrevista de 2004, recordava que no van haver-hi ni manifestacions ni tumults quan es va produir la desegregació a les escoles de Topeka:

"Ho van acceptar", va dir. "No va passar gaire temps fins que van integrar els mestres i els principals."

L'edifici administratiu de Topeka es diu McKinley Burenett en honor al president del capítol de la NAACP que va organitzar el cas.

Monroe Elementary va ser designat un lloc històric nacional per part del National Service Park dels Estats Units el 26 d'octubre de 1992..

 

 


FAPAC. Tots els drets reservats