FAPAC

Article "Nou curs escolar, matèries pendents" (El Punt Avui, 14/09/2015)

NOU CURS ESCOLAR, MATÈRIES PENDENTS
 
Comença un nou curs i pares i mares comptem els dies que falten perquè  fills i filles tornin a l’escola o a l’institut i les famílies puguem recuperar certa “normalitat” en horaris i activitats. No és setembre el moment per fer balanç del curs anterior, però si de posar sobre la taula aquelles “matèries pendents” que el nostre servei públic d’educació encara no ha resolt ni de bon tros.
 
El Departament d’Ensenyament té un munt de competències sobre la gestió de l’educació a Catalunya i n’és responsable davant els catalans i catalanes dels seus èxits i fracassos. És cert que una part, no molt gran però sí nuclear, depèn del Ministeri d’Educació i dels recursos pressupostaris que s’han anat retallant els darrers anys. Dit això, des de la FAPAC, la federació d’AMPA més representativa de Catalunya, volem insistir a desfer les disfuncions que encara té el nostre sistema educatiu.
 
D’entrada, més enllà de lleis i projectes educatius, estem molt preocupats per la pobresa infantil. Els indicadors s’entesten a dir que hi ha sectors que estan recuperant l’activitat econòmica però que el 29% de la població de primària i secundària està en risc de pobresa. Durant aquest estiu – amb els menjadors escolars tancats--, els ajuntaments han fet esforços extraordinaris, però cal mantenir i intensificar les beques de menjador, ara de nou amb el Departament d’Ensenyament al capdavant, per garantir tots els infants tinguin l’oportunitat de fer un bon àpat a l’escola. Ja no hi ha excuses per no fer-ho. Qui necessiti una beca de menjador ha de poder tenir-la.
 
Sembla que la LOMCE pot arribar al seu final aquest curs.  A la FAPAC ja li estem preparant el funeral, però cal que recordem als partits que van signar l’acord per derogar-la el 2013 que facin efectiu aquest compromís quan el PP perdi la majoria absoluta. Des del Departament d’Ensenyament sentim un dia sí i l’altre també que “la LOMCE no s’aplicarà a Catalunya” però els fets s’entesten a dir que el rebuig a aquesta nefasta llei no s’ha fet amb prou valentia i determinació. En tenim exemples, com ara la implantació de les proves de 3r de Primària que es va fer al mig del curs passat. Alguns directors d’escola s’han sentit abandonats per l’administració catalana quan les seves AMPA han volgut oposar-se a aquestes proves i la consellera les ha defensat com a “pròpies”, quan són una clara imposició del la LOMCE. Parlem d’autonomia dels centres i no ens la creiem. Quan ens imposen una prova homogeneïtzadora no som capaços de plantejar alternatives. Per tant, aquest curs tenim pendent ajudar les famílies perquè cap centre es vegi obligat a fer aquestes proves. Ho farem?
 
Hem parlat de les retallades i això afecta molt el dia a dia dels centres educatius. S’ha retallat la sisena hora als centres públics però no als concertats. Seguim tenint un sistema molt dualitzat i no fem res de res per corregir-ho. Si la sisena hora no és important i no incideix en els resultats acadèmics, com és que la consellera no declara que les escoles concertades cobren aquesta sisena hora sense cap motiu, que els seus alumnes no tenen cap avantatge pel fet de rebre, en els sis cursos de primària, 1.100 hores més de classe que els nens i les nenes que van als centres públics? La FAPAC ha explicat això en nombroses ocasions, fins i tot va recollir les signatures necessàries per presentar una ILP al Parlament per la sisena hora a tots els centres – públics o concertats –. La proposta dorm en algun calaix. És aquest el país que anem a construir, amb “dos” serveis públics d’educació, un de primera i un de segona?
 
La discriminació al nostre ensenyament no  hi és tan sols entre les famílies que poden pagar 150 € addicionals al mes per la sisena hora i les que no. També hi és per als nens o nenes amb discapacitats. Com diu l’expert Josep Maria Jarque, s’ha fet molt poc des de l’any 1984 (!?) Per què? És una qüestió complexa, perquè al món de la discapacitat hi ha molta diversitat. Però estem parlant del 2% de la població escolar. Per manca de voluntat política no s’ha fet el decret que podria garantir els drets d’aquests infants, el decret de l’escola inclusiva. Les Unitats de Suport per l’Educació Especial tenen recursos molt insuficients i el professorat, molt poca formació específica. Algunes famílies, malauradament, acaben pensant que el seu fill estaria millor atès en una escola d’educació especial, encara que això suposés separar-lo del germà o la germana que no té discapacitat. Per què? No podem garantir que els germans vagin al mateix centre educatiu i posar els recursos allà on hi ha les necessitats i no a l’inrevés?. Matèries pendents ....
 
Xavier Olivella
Vocal de Polítiques Educatives de la FaPaC

Article publicat a El Punt Avui


FAPAC. Tots els drets reservats