Comunicat sobre la vaga del 19 de març

La FaPaC exigeix responsabilitat al Departament d'Educació i als sindicats d'ensenyament

Davant la vaga d'ensenyament convocada pel dia 19 de març la FaPaC manifesta que:

  • En aquest moment que el sistema educatiu públic necessita compromisos i pactes fa falta treball en comú i responsablitat per part de totes les parts implicades. Els nostres fills i filles, i els centres educatius públics, són els principals perjudicats per aquesta falta d'enteniment.

  • La Llei d'Educació de Catalunya ha de permetre reformes a fons que cap interès corporatiu hauria de frenar. No hem d'oblidar, però, el dia a dia dels centres educatius, i exigim al Departament d'Educació el compliment de les inversions, l'adopció de mesures immediates contra la saturació de les aules i la segregació d'alumnat nouvingut i el recolzament a la tasca que estan fent les AMPA, imprescindible per al bon funcionament dels centres públics.

(La FaPaC federa actualment 1868 AMPA, presents en un 80% dels centres de primària i secundària públics de tot Catalunya)

Necesaria colaboración

Necesaria colaboración profesores-padres

Hola, soy un padre novato con un niño en P3, y me ha tocado empezar a conocer el mundo educativo coincidiento con la nueva ley de educación. Enhorabunea a la FaPac por este espacio para la comunicación. En mi comentario me voy a referir especialmente a la escuela pública.

Yo creo que una de las mejores soluciones de los problemas educativos y escolares reside en una buena colaboración entre profesores y padre-madres, dentro de un marco de autonomía efectiva y coordinada de los centros educativos. Esta colaboración profesores-padres debería reflejarse en unos Consells Escolars altamente paritarios entre estas dos partes, que tuvieran competencias para decidir sobre cuestiones sustantivas de la escuela (horarios, actividades, prioridades, etc.). La dirección de los centros se podría elegir por una comisión de selección compuesta principalmente por el Consell Escolar y el Ajutament; esta dirección debería de supervisar y garantizar el buen funcionamiento de la escuela, y que la escuela consigue o intenta conseguir los mayores objetivos educativos, formativos y sociales. El Consell Escolar y la dirección podrían también participar de forma importante en la selección y contratación del profesorado, respetando de forma crítica y constructiva las normativas de relación laboral existente.

La nueva ley nace con un espiritu de ingeniería social adaptado a los tiempos (control, evaluación, gestión centralizada, etc.) y se olvida que la sociedad ha evolucionado hacia deseos de participación, ganas de involucrarse, debatir, etc. Una gestión pública más democratica también puede traer buenos resultados, además de legitimidad por co-responsabilidad!!

En general creo que hay muchas cosas que se puede cambiar en la escuela en general y la pública en particular. Pero tampoco sabemos cuáles son las soluciones. Por lo tanto, sería necesario que las escuelas se abrieran a ser experimentadoras y a hacer proyectos pilotos. Una vez que se ha visto los experimentos y proyectos que funcionan bien, estos se pueden formalizar y extender. Lo que no se experimenta o se ve, es dificil de saber si puede ser positivo o no.

Gracias por vuestra lectura, salut, manu

Voldria saber perqué en cap

Voldria saber perqué en cap moment es toca el tema de la jornada intenssiva. També si existeix un colectiu important que estaria dispossat a lluitar per la possibilitat de  que centres i ampas tinguin dret a decidir sobre aquest tema. A moltes altres comunitats es pot decidir i en canvi aquí no tenim aquesta opció. Els col.legis on s'aplica aquesta jornada estan oberts de bon matí per acullir als " matiners" i després del dinar i repós ofereixen les activitats extraescolars. Per tant continuen oferint sol.lució a tots aquells que necessiten deixar als nens més hores al col.legi, peró permet que molts puguin marxar al finalitzar les hores lectives a casa.  Estic totalment en contra de la jornada partida obligatoria. Ja es dura per un adult imagineu per un nen. Entenc que hi ha families que no tenen més remei o be els hi sembla una bona opció que els nens estiguin tantes hores tancats al collegi ( no tinc res a dir ) peró vui el dret a decidir i a Catalunya no el tenim. No hi ha cap opció. Si volem jornada intenssiva hem de marxar fora de Catalunya, cosa que a casa ens estem plantejant seriament.

En realitat al projecte de

En realitat al projecte de llei d'educació de Catalunya sí que en parla del tema i diu que la jornada haurà de ser partida. No obliga ningú a quedar-se al menjador. Per tant d'hores els nens estan les mateixes en una mena d'horari o en un altra. 6 hores. En altres comunitats autònomes, només se'n fan 5 hores de classe i per això es pot fer jornada continua 9-14. Per un nen de 7 anys seria molt més dur una jornada de 9-15 que una jornada partida. De fet sis hores seguides de classe no les tenen enlloc ni tan sols als internats suïssos. Aquest debat de la jornada intensiva va molt vinculat al de la sisena hora. Si volem jornada intensiva hem de dir adéu a la sisena hora.

Àlex Castillo

Tens tota la raó. La

Tens tota la raó. La sissena hora fa impossible la jornada intensiva. Envejo les comunitat on no s'ha implantat i on poden escullir si volen portar als seus fills a un centre de jornada intensiva o partida. Voldria saber si hi ha algun colectiu que hores d'ara estigui en contra de la sissena hora i lluiti encara per aixó.

Hola Júlia! Jo tampoc no

Hola Júlia! Jo tampoc no estic d'acord amb la sisena hora.  Sé que molts mestres tampoc, però no sé què es pot fer. A mi, personalement, m'indigna : els nens i nenes no aprenen més per estar més estona a l'escola , sinó pel que reben i elaboren en el temps que hi estan i això està molt  relacionat amb la seva receptivitat. Estic d'acord amb tu sobre la idoneitat de la jornada intensiva durant tot el curs.

La concertada que faci el que cregui que ha de fer, però nosaltres hauríem de vetllar pel que és millor pels nostres fills i els horaris actuals no permeten tenir en compte ni tan sols les necessitats més bàsiques dels nostres infants. Per exemple:  què fa un nen de p-3 a la tarda a l'escola, mig adormit perquè l'has despertat de la migdiada amb preses perquè cal tornar a classe? . I no seria millor que els més grans tinguessin un temps de descans i poguessin dedicar la tarda a fer les tasques necessàries pel dia següent i les extraescolars pertinents, dins d' un horari coherent?

Jo també penso que els infants no queden menys atesos ja quan es fa jornada intensiva, ja que quan s' ha fet en alguns centres per motius que interessaven a l'administració, les 2 o 3 hores que estan al menjador es trasllades des de la franja de 12:00 a 15:00 fins a la de les 14:00 a 17:00 ( això per a infantil, que els de primària tenen una hora menys). Jo veig que tot queda força ben cobert .

I sobre la sisena hora, si una cosa no funciona potser val la pena modificar-la, no?

Com sempre són benvingudes

Com sempre són benvingudes totes les aportacions al debat. Crec que  has tocat un dels punts clau i més insatisfactoris de la nostra experiència com a pares i mares, i crec que no té a veure amb el tipus de jornada que tenim, sinó amb un problema més profund i que ens causa frustació: com podem compartir temps de qualitat amb els nostres fills i filles?

En quant a la jornada, no creguis que no és un tema que no ens preocupa, però fixa't que totes les discussions que hem fet, i també moltes de les que es fan a nivell de l'estat, van en la línia de mantenir la jornada partida. Fins i tot en algunes comunitats on s'ha implantat la jornada continuada hi ha una gran preocupació perquè està impactant molt negativament en els alumens que tenen menys suport familiar, i en aquelles en la qual hi ha l'opció, el dret a decidir com dius tu, els conflictes entre claustres i pares i mares són tremendos, bàsicament ho van proposant cada any els mestres fins que ho aconsegueixen. 

Un altre element que lamentablement s'ha de tenir en compte és la important presència d'escola concertada en les notres ciutats grans i petites. És trist, perquè hauríem de dir: que ells ho facin com vulguin i nosaltres ho farem de la millor manera possible, però, què li passaria a l'escola pública catalana si a les 14:00 deixa els nanos al carrer i la concertada del costat ofereix que estiguin fins les 17:00? Podem pensar: pitjor per la concertada, però crec que seria inconscient pensar que això no importa, i en les comunitats en les quals hi ha jornada continuada, com ara Andalusia i Extremadura, la presència de l'escola concertada és testimonial.

I a més no hi ha arguments pedagògics que demostrin que la jornada continuada és millor (ni tampoc que la jornada partida sigui millor, sembla que no hi ha evidència empirica que la jornada escolar influeixi en un sentit o un altre). Un document que recull aquests arguments, i  tot i que presenta una posició  a favor de la jornada partida crec que recull bé les dues posicions i a més té una bibliografia molt completa, és el document de Mariano Fernàndez Enguita que pots trobar aquí.

També és un tema que s'ha discutit a fons entre tota la comunitat educativa, sent el document més significatiu el que es va consensuar al Consell Escolar de Catalunya, on està representada tota la comunitat educativa, a l'any 2002, que pots trobar aquí.

Nosaltres hem discutit en més d'una ocasió aquest tema en el si de la nostra junta, i recentment, arrel de la proposta de canvi de calendari que van enviar al Consell Escolar de Catalunya, el vam tornar a discutir. Com sempre, i sent pares i mares, tenim opinions diverses, però bàsicament vam estar d'acord en què s'ha de pensar el tema des del punt de vista dels nostres fills i filles, pensar quin és el calendari i l'horari que els convé més. No es pot pensar sobre quin horari ens convé més als pares i mares, sinó als nostres fills i filles. Tampoc es pot pensar des del punt de vista dels horaris dels docents, que com tot treballador prefereix que li compactin l'horari. I per últim no tothom ha de fer el mateix horari, una cosa és l'horari dels alumnes i un altre l'horari dels mestres.

En quant a la sisena hora, pensa també que és fruit d'un gran acord i va acompanyada de la reducció en dues hores de l'horari lectiu dels docents, el que en un mes representa 7 hores més per coordinació, atenció a les famílies i atenció individualitzada als alumnes. Això ha representat una injecció enorme de recursos a l'escola pública. Preguntes si hi ha algun col·lectiu que s'oposi a la sisena hora. Curiosament, algun col·lectiu de mestres, s'ha oposat, quan això no els ha incrementat l'horari, ha vingut acompanyat de la reducció de dues hores en front dels alumnes (la presència davant d'alumnes és la feina més intensa que té un docent, tot i que òbviament la resta de feina que fa al centre i fora d'ell és molt important, i actualment a Catalunya les hores davant dels alumnes és una de les més baixes d'Europa, sols representa 20 hores ja que compta també les 3 hores de pati que fan, i a la Secundària la mitjana davant d'alumnes és de 15 o 16 hores, qualsevol docent en Europa de les etapes obligatòries fa moltes més hores davant alumnes), i el que és més important, ha representat la plena ocupació en el sector de mestres i professors, avui en dia pràcticament tothom que tingui un títol que l'habiliti pot incorporar-se a la professió. I en temps de la crisi econòmica internacional més profunda que s'està vivint des de la Segona Guerra Mundial, i amb un dèficit públic que aquest any estarà al voltant del 8% del PIB, es convoquen 3000 places de funcionari per ser de mestre o professor de secundària, cosa que no és independent de la sisena hora i la reducció lectiva dels mestres de primària, a més del creixement demogràfic intens que hem viscut aquests últims anys.

La sisena hora nosaltres la vam valorar com una oportunitat, tant per als alumnes com per als mestres com per als centres educatius. Hi ha moltes valoracions de com està funcionant i quines coses s'estan fent, i en general la valoració és positiva. A la nostra "wiki" (AMPApèdia) pots trobar un recull. En general el debat va anar més al voltant de com organitzar-la en comptes de com aprofitar-la, i molta oposició d'alguns mestres va vindre més per temes organitzius que de contingut o de fons.

Bé, per acabar, el que deia és que el em sembla que falta en la nostra societat és més temps de qualitat dels pares i mares amb els nostres fills i filles, cosa que és independent de què l'horari escolar sigui un o d'altre. Ajudaria si els pares i mares puguéssim entrar més a les escoles, sigui quin sigui l'horari que es faci, i participar d'activitats a l'aula o fora d'ella. En alguns països es fa, sempre hi ha un pare o una mare a l'aula ajudant al mestre, i per això es donen permissos laborals. Òbviament per als nanos és molt important veure't al centre educatiu, es veu clarament que tot és part del mateix. Participar col·laborant en una AMPA també va en el mateix sentit, els nanos valoren més que estiguis per allà (a la secundària és diferent, ja no  et volen veure ni en pintura...).

Júlia, sí que tens dret de

Júlia, sí que tens dret de decidir. La jornada intensiva o partida es vota al Consell Escolar, i allà hi ets representada. Una altra cosa és que la teva opinió coincideixi o no amb la de la majoria, però se suposa que la democràcia és això.

Mentre pares i mares no

Mentre pares i mares no s'adonin que no es tracta de cap tema corporatiu i que la llei és una llei de dretes, neoliberal (a la Aguirre li encanta) i que atempta directament contra l'escola pública, com s'està atentant contra tot el que és públic amb la consigna de la privatització (amb la disfressa d'externalització), aquest país no té cap remei

Hola Isabel, i benvinguda al

Hola Isabel, i benvinguda al debat sobre la llei. Llàstima que comencis posant-li etiquetes a tot i no argumentis, espero que si ets docent empleïs mètodes didàctics millors amb els teus alumnes.

La FaPaC és un moviment molt ampli i plural, tal com la societat. Per tant tenim AMPA, i gent dins d'aquestes AMPA, de tots els colors polítics i d'opinió. El que si ens uneix a tots és que sóm pares i mares que hem escollit l'escola pública conscientment com opció, i no sols això, hem intentat contribuir a la seva millora més enllà del que necessitaven els nostres fills i filles i ens hem encarregat de dinamitzar les AMPA per beneficiar a tota l'escola o institut. 

En quant a tot el procés que ha contribuït a la LEC, hem estat fent un esforç molt gran de llegir-nos tot i comentar tot el que va anar sortint, des del primer moment fins ara. Pots trobar tots els documents que hem fet, nosaltres que sóm voluntaris i no tenim ni un alliberat, a l'espai que hem creat sobre la llei (Espai de la LEC).

La veritat que li veiem coses bones i coses dolentes a la llei que s'està tramitant al Parlament, però el tema de la privatització no el veiem enlloc. Ens podries indicar en quins articles apareix que es privatitzarà alguna cosa dels centres públics?

Les coses dolentes que li veiem a la llei és, molt sintèticament sisplau refereix-te als nostres documents per una anàlisi detallat, a) manca de garanties perquè no s'incorporin centres privats al Servei Educatiu de Catalunya que puguin saltar-se els requisitis d'escolarització equilibrada, b) suport insuficient a la participació de les famílies als centres educatius i a les seves associacions, c) control extern als processos d'avaluació del sistema.

Però també li veiem coses positives com et deia, no es pot ignorar que el sistema educatiu que tenim és millorable i que necessita reformes, i que un govern té dret a proposar reformes i a intentar consensuar-les dins del Parlament de Catalunya.

Estem a favor que els equips directius puguin gestionar millor, sempre sota el control del Consell Escolar i el claustre de professors, però que estiguin millor remunerats i millor formats per portar endavant un projecte educatiu. Pensem que també és bo que es canviï la carrera docent, veiem que la bona docència, que jo almenys m'he trobat afortunadament en proporció major a la docència dolenta, no es veu recompensada, i que no tot es pot fer per esforços voluntaristes. I sí, també lamentablement m'he trobat moltes actituds corporativistes, això també t'ho pot dir qualsevol pare o mare que s'hagi implicat una mica, però per sort són les excepcions. Per últim és la primera llei que considera el centre educatiu de manera integral, i també parla de l'educació no formal i reconeix els professionals que hi participen.

Nosaltres no qüestionem el dret que us assisteix als docents a fer totes les vagues que vulgueu, com a servei públic que és l'educació òbviament el que pateix més és qui l'utilitza, i en aquest cas els nostres fills i filles, que no són simplement usuaris d'un servei sinó part integral d'ell. Per tant que cadascú prengui consciència de què significa fer vaga  i quines conseqüències té. El que demanem simplement és que tothom faci un esforç per seure i negociar, la llei que sortirà no podrà estar cent per cent al costat de ningú però ha de ser una llei amb un mínim consens. Penso que es pot aconseguir.

Bé, lamento que consideris que aquest país no té remei, és molt mala percepció si el que parlem és d'educació.