S'ha de canviar el calendari escolar?

Trobo antipedagògic tantes vacances i després la concentració de dies lectius: els nanos acaben esgotats per oblidar-se'n de tot allò après en unes llarguíssimes vacances d'estiu.... el tema és: si es distribueixen les vacances.... es reparteix el problema, perque les famílies en les que tots dos treballen a temps total també tenen a l'estiu el problema d'ón deixar els nanos. A molts països d'Europa, la canalla no passa més de 6 setmanes sense un període de descans i les vacances d'estiu són de 6 a 8 setmanes com a molt. Tampoc tenen tantes hores lectives al dia. Però els pares solen treballar jornades intensives (dinar el 30 minuts i sense pauses per esmorzar, el café....o els recados...) i l'educació dels nanos és molt més compartida. Sovint s'alternen la feina per compaginar horaris, així com les vacances.

Estem en un país en el que invertim moltes hores treballant, produïm poc i ens paguen encara menys perque en general la gent està poc qualificada.

Hi ha molt per fer, però crec que el Conseller és valent mirant de trinxar el pollastre per alguna banda... encara que sempre els toca del rebre als més desprotegits. Les AMPA, com sempre, a currar. Però jo crec que el primer són els nens.

Així que jo proposo: 2 mesos (juliol i agost) de vacances. 1 setmana de vacances a mitjans d'octubre. 1 setmana de vacances a mitjans de febrer. 1 setmana de vacances a meitat de maig, a més de les vacances de nadal i les de setmana santa.

Però això no es pot fer sense que l'administració no s'impliqui, i tirar de voluntariat per fer un canvi tan fort és, per dir-ho suaument, una mica descarat: crec que les AMPA volem MITJANS, tant econòmics com recursos materials per fer els esplais de vacances: necessitem poder gaudir realment dels espais esportius municipals garantit per llei, poder fer ús d'activitats lúdiques i formatives a preus assequibles o subvencionades ( tallers de teatre en anglés, per exemple, granja, multiesports...) .

Encara espero que la Generalitat dongui diners per fer coses a les AMPA que no siguin per retornar íntegrament als pares. I és que sovint (per no dir sempre), les instal·lacions escolars són molt deficients com per enfocar activitats lúdiques i al mateix temps formatives: teniu hort? teniu un gimnàs d'ús agarantit (ja no dic propi) en condicions? l a informàtica també la pagueu les AMPA? teniu accés a les piscines municipals gratuitament o a preus interessants? Aula de música en condicions? Laboratori? LES AMPA, PER FER AIXÒ, NECESSITEM RECURSOS D'OCI I FORMATIUS DE QUALITAT.  I d'oferta no en falta, el tema és que és inabarcable si es vol tenir els treballadors amb un sou digne i laboralment en regla.

Tothom parla de canvi de calendari, però ningú no parla de canvi d'horari. Tenim els horaris escolars i laborals més irracionals d'Europa. Els nostres fills es passen un munt d'hores al dia sense els pares: escola, menjador, escola, activitats. Això significa que tenen unes jornades escolars i d'activitats llarguíssimes. A més, després, en arribar a casa, encara han de fer els deures, han de sopar, .. A quina hora van a dormir? Això em sembla molt més important que no discutir si poden començar el curs una setmana abans. No podem deixar de banda la problemàtica real dels nostrs fills i escolars. 

En primer lloc, després de llegir les opinions de Fapac de Yolanda Españó i del Walter, crec que la nostra posició està bastant clara.

Després d’escoltar les opinions del Conseller a l’HORA Q , em preocupa que aquest senyor doni per fet que les AMPA és faran càrrec de la gestió d’aquests temps (o les empreses de servei), i això suposaria que les famílies haurien de acabar pagant de la seva butxaca els costos d’aquestes activitats. Això de les ajudes està molt bé dir-ho, però al final a BCN  l’ajuntament voldrà cobrar les despeses de manteniment (neteja, llum, calefacció, etc.) de l’ús d’aquests centres educatius.

Estic d’acord que això implicaria un canvi de xip de la societat  i hauria d’estar inclòs en la llei de conciliació de la vida familiar i laboral, encara que fos com a recomanació. També seria convenient que això és portes al Consell de Treball Econòmic i Social de Catalunya, on hi ha representants dels agents socials del mon del treball, perquè donessin la seva opinió al respecte.

En relació a la proposta de que sigui la segona setmana de febrer, crec globalment el conjunt de dies lectius i festius queda una mica desequilibrat.

Hem de tenir present que aproximadament:

- del 7 de setembre fins el 19 de desembre, hi ha :        69 dies lectius (+19 dies festius)

- del 8 de gener fins el 8 de febrer, hi ha:            22 dies lectius (+07 dies festius)

- del 16 de febrer fins el 3 d’abril, hi ha:               35 dies lectius (+10 dies festius)

- del 14 d’abril fins el 22 de juny, hi ha:               47 dies lectius  (+77 dies festius)

Vull dir que el primer trimestre, 69 dies lectius, és el més llarg; després tindríem una fracció fixa i curta de 22 dies i després en funció de la Setmana Santa ens anem a una fracció de 35 i al final de 47.

Des del meu punt de vista i tenint en compte el mon de les empreses, em sembla més fàcil i senzill, ajuntar aquest dies a la setmana santa. Crec que com diu la Marta Pocino de FAMPAS de Badalona, això donaria molt més de si, per les famílies, per organitzar activitats, estaríem a la estació de la Primavera amb un millor temps, i la Generalitat és podria implicar en aprofitar aquests dies, per potenciar intercanvis amb altres centres educatius europeus, els instituts podrien programar viatges de fi de curs, i des del Pla de l’Esport Escolar, es podria impulsar les sortides a la muntanya o l’esport de neu.

Això, no és pot fer despresa i corrent, és necessari un consens de la societat per abordar aquest tema i per aquests canvis fa falta molta complicitat.

Enric Llurba Guillemat