FAPAC

Article Àlex Castillo "La segregació escolar, un camí sense sortida?" (29/07/2016)

La segregació escolar, un camí sense sortida?
 
Un cop acabat el curs, ens arriba la notícia, ja intuïda però no contrastada fins ara, que la segregació escolar a Catalunya segueix, si fa no fa, igual que al 2008.  Qui ho diu això és el Síndic de Greuges, autor d'un informe com l'actual ara fa 8 vuit anys. Les dades són comparables, la realitat que mostra és molt clara i diàfana. 
 
En resum el panorama és aquest: en bona part de les ciutats mitjanes i grans de Catalunya hi ha una distribució de l'alumnat poc equitativa, que traduït al llenguatge dels mortals vol dir que una sèrie de sectors socials desafavorits (famílies immigrades, amb pocs estudis, amb un nivell de renda reduït) es concentren des de fa molts anys en determinades escoles, normalment públiques, però no necessàriament públiques. 
 
I quin és el problema? preguntarà alguna gent aliena al món educatiu. El problema és evident. Aquest fenomen ataca de manera molt nítida un dels eixos dels quals sempre ha presumit l'escola catalana: la cohesió social. Si volem una societat cohesionada necessitem una sistema educatiu que no segregui. Els nens i nenes han de conviure a l'escola. A més d'un element de transmissió de coneixements l'escola és també un potentíssim element de convivència. Si aquesta convivència no es produeix a la infància perquè els alumnes estan separats per classe social i per origen cultural en diferents escoles els ciutadans de demà estaran mancats de certes habilitats socials molt necessàries per a la seva vida.
 
Una altra part del problema és que els col·lectius socials rebutjats tenen menys èxit educatiu en aquelles escoles on són la majoria que si conviuen amb alumnes d'altres nivells socioeconòmics. Lluny de ser un problema només per a qui li afecta en primera persona, és un problema de tota la societat. Ho és perquè globalment el resultat educatiu de la societat serà més baix en un context de segregació que en un context de cohesió i convivència. Com a societat ens interessa aprofitar al màxim les capacitats de totes les persones que la integren. Amb la segregació escolar actual som lluny d'aquest objectiu.
 
Quin és el motiu que fa que s'hagi enquistat una situació com aquesta?  Molt senzill. Que les persones actuem individualment, però vivim socialment. En aquest marc cal entendre les preocupacions legítimes de les famílies a l'hora de triar una escola o una altra. Les famílies fem una tria en funció dels nostres interessos individuals concrets com a nucli familiar. Ara bé. Vivim a la selva? No, i per això hi ha unes institucions democràtiques que han de vetllar pel bé comú i per l'interès global de la societat. Aquestes institucions són les responsables de la manca de canvis durant més d'una dècada en un tema tan central i nuclear. I són responsables més per inacció que per decisions concretes.
 
Es pot dir que ni els dos tripartits, ni el governs convergents posteriors han fet res per arbitrar i corregir aquest tema. En tot cas, a nivell de curiositat, va ser durant l'etapa de Marta Cid quan es van plantejar algunes propostes, en la línia del Pacte Nacional de l'Educació, que per circumstàncies no van arribar a reeixir. Després foc d'encenalls, alguna declaració retòrica i poca cosa més.
 
Arribats a aquest punt,  més que buscar culpables, es tracta de trobar solucions. No sé com interpretar el silenci del Departament d'Ensenyament a les propostes que es deriven de l'informe del Síndic: Vacances? Desinterès? Reflexió prèvia abans de dir qualsevol cosa? Ja ho anirem veient.
 
La sortida del laberint passa per parlar, buscar punts d'acord. S'ha de parlar de manera clara i honesta entre les parts implicades més directament en el tema i també amb actors polítics i socials  més generals. Fruit d'aquest diàleg ha de venir un pacte que haurà d'executar el govern de torn, però que comptarà amb el vistiplau de la majoria de la societat. En aquest sentit entenem des de la FAPAC la proposta del Síndic de Greuges de crear un acord social i polític per resoldre la segregació escolar a Catalunya. A partir del setembre s'haurà de moure la situació. El nou decret d'admissió d'alumnes és una peça clau en tot aquest procés, però ho és molt més la voluntat política i el convenciment que cal fer alguna cosa més que les habituals petites accions que acaben provocant petits resultats. Cal tenir ambició, cal tenir clar el problema, i cal tenir clar que volem sortir de l'atzucac on fins ara hem estat atrapats.
 

FAPAC. Tots els drets reservats