FAPAC

Article FaPaC sobre joventut i educació (XXIII Jornada reflexió Consell Escolar Catalunya, 09/11/2013)

 

XXIII JORNADA DE REFLEXIÓ DEL CONSELL ESCOLAR DE CATALUNYA “Jovent i educació en l'era de la globalització”
 
Aportació de FaPaC al recull de conclusions de la jornada celebrada a Lleida, el 9 de novembre de 2013.
 
LA JOVENTUT,DESPRÉS DE LA FORMACIÓ OBLIGATÒRIA I POSTOBLIGATÒRIA
 
Tot i que el títol de la jornada de reflexió del Consell Escolar de Catalunya no sigui exactament aquest, com a pares i mares d’alumnes és potser el tema de la joventut i l’educació el que més ens preocupa, la transició des del món dels estudis a la vida adulta. No necessàriament a la vida laboral. Les xifres d’atur juvenil disparades per sobre del 40% fan autèntica por i, molt més enllà de la poca o molta formació dels nostres joves, el cert és que tenim un percentatge d’atur juvenil molt superior al de nivell de fracàs escolar, ja sigui d’abandonament prematur dels estudis, de no graduats en secundària o qualsevol altre indicador que vulguem triar.  
 
Aquest atur juvenil és fruit de varis factors i no cal vincular-lo únicament al sistema educatiu. Més aviat, la responsabilitat d’aquesta situació l’hem de buscar en un sistema productiu que
no és capaç d’absorbir la gent jove formada que prové del sistema educatiu, i que encara pot absorbir pitjor la gent jove sense formació que ha abandonat el sistema educatiu sense
obtenir cap titulació ni cap habilitat professional concreta. Curiosament, ens trobem amb un grup important de joves molt ben preparats que acaben emigrant cap a països d’Europa o d’Amèrica. Són joves universitaris, en molts casos amb doctorat, màsters i postgraus diversos,...però que no troben una sortida professional en el nostre país. La gran paradoxa a la qual ens enfrontem és que tenim davant nostre la generació millor preparada de la nostra història però som incapaços de donar-li una oportunitat laboral a l’alçada de les seves capacitats.
 
Aquesta seria una molt breu descripció de la situació i suposem que hi ha un gran acord en l’anàlisi de la realitat del jovent ara al nostre país. El problema i les discrepàncies venen a partir del moment de fer les propostes de millora o de canvi. Acostuma a haver-hi un gran debat sobre el canvi de la formació per orientar-la al mercat. Aquí estaria de ple el tema de
la Formació Professional dual, per exemple, però hi ha poc debat sobre si el mercat ens ha d’orientar la vida d’una manera tan dràstica i radical. 
 
Perquè de fet el mercat a moltes poblacions catalanes ens indica un monoconreu turístic que limitaria les oportunitats futures de la joventut. Cal també crear noves oportunitats des del
sector públic, i no ens referim només a l’ocupació generada directament des de l’administració pública sinó a la potenciació de nous nínxols professionals, al foment del crèdit cap a nous projectes científics que serien difícilment viables si ens refiéssim del mercat. Cal una certa visió de futur i molta ambició per programar un mapa laboral futur pensat en una societat millor i més justa i no limitada a retre culte a la riquesa pura i dura.
 
Siguem creients o no, l’adoració del vedell d’or és un magnífic retrat d’allò que hem d’evitar socialment. Hem de transmetre al jovent que la persona i el respecte als seus valors intrínsecs són el nucli de la societat. El respecte per les altres persones s’ha de mirar d’inculcar des de tots els fronts possibles: Escola i família són la primera línia des d’on transmetre a la joventut uns valors moltes vegades qüestionats, però que són l’essència de la nostra civilització i de la nostra cultura. Els valors que transmetem a les noves generacions no sempre estan a l’alçada de les circumstàncies. Dos temes anecdòtics, però simptomàtics, poden servir d’exemple.
 
El primer és el cas Pol Xart, jove militant de les JNC de Girona i que ha estat contractat com a càrrec de confiança per la conselleria d’Ensenyament a la seu central de Via Augusta.
Arran de la seva contractació es va generar un debat sobre els motius d’aquesta. Sense entrar a valorar l’idoneïtat d’aquesta persona per al càrrec que ocupa, el cert és que la imatge que es transmet a la societat és la d’una transició al treball basada més en els contactes personals i polítics que en la capacitat i formació de la persona.  Trist missatge per presentar a una joventut que pateix un 40% d’atur, unes taxes d’emigració importants i una manca de perspectives preocupant. Quins valors promocionem amb actituds com aquesta? Podem parlar d’ètica als joves mentre la teoria no té res a veure amb la pràctica? No correm el perill de caure en el campi qui pugui? El segon cas, també a la zona alta de Barcelona, és el de la família Urdangarín i les seves llargues vacances: abans als Estats Units, ara a Suïssa, potser després a un pis una mica més tancat ....Podem exigir la cultura de l’esforç a un jovent que ha aconseguit una formació més completa que cap altra generació coneguda mentre els presentem exemples tan desmotivadors com aquest? Cert és que casos com els anteriors s’han produït en altres circumstàncies i en altres latituds. Però no és menys cert que són ara i aquí. I és ara i aquí on vivim i on la nostra vida té lloc.
 
Per tancar el tema, des de la nostra Federació veiem el futur dels nostres joves i dels nostres fills amb preocupació per com els tracta el sistema productiu, mentre que tenim un cert optimisme respecte a les seves capacitats, a les habilitats que estan adquirint o que han adquirit i a l’educació que reben. Quan la nostra societat imiti una mica l’escola entrarem en una dinàmica positiva que ara per ara sembla lluny, però tenim les eines, tenim les màquines, tenim les persones, tenim les ganes, només cal posar-se en marxa. La joventut catalana no es mereix que li girem l’esquena. 
 
El futur de la joventut pot arribar a ser molt més positiu del que es preveu si som capaços de canviar algunes coses, de trencar determinades inèrcies i de superar tics autoritaris i classistes. El millor que podem dir és que la joventut actual té a les seves mans el futur, tant el seu futur com el nostre. O qui pagarà les nostres pensions i ens proporcionarà residències, pisos assistits i el que calgui? Cuidem la joventut ni que sigui només per pur egoisme i esperit de supervivència. 
 

Descarregueu l'article aquí.


FAPAC. Tots els drets reservats