FAPAC

Article Àlex Castillo "La infància, clau per al nostre futur" (El Periódico, 16/02/2014)

"LA INFÀNCIA, CLAU PER AL NOSTRE FUTUR"

Aquest mes de febrer hem assistit a dues notícies relatives a l’alimentació infantil de signe contrari. Per un costat el Departament d’Ensenyament ha declarat com a finalitzat el llarg i inacabable (més de 150 dies en molts casos) procés d’adjudicació de beques menjador d’aquest curs, amb unes xifres més altes que les del curs anterior. En sentit contrari, el Departament de Salut ha fet publiques unes dades sobre infants malnodrits després de negar, l’estiu passat, en una agra polèmica amb el Síndic de Greuges que hi hagués tal problema a Catalunya. Finalment, el mateix conseller ha negat les dades de la seva conselleria amb uns arguments pobres i poc elaborats. 
Més enllà d’aquestes dues notícies, el tema de la pobresa infantil segueix sent un dels grans problemes que l’actual crisi ha posat damunt la taula, perquè l’ha incrementat molt més enllà del que una societat avançada i democràtica pot permetre’s.
 
El 26% de població infantil en risc d’exclusió social no és per prendre-s’ho a la lleugera, ni per practicar el negacionisme sistemàtic. Que tinguem 660 casos d’infants amb malnutrició motivada directament per les mancances econòmiques de les seves famílies és un fet concret que ens hauria de fer reflexionar molt més enllà de buscar culpables o de defugir responsabilitats. Aquest és un problema de país i afecta tota la societat catalana. Qui no se senti cridat a resoldre’l no mereix ser un representant públic de Catalunya. Malauradament, el debat sobre la pobresa infantil està viciat de culpabilitats i innocències més que bastit de projectes i solucions.
 
Per superar la situació actual s’han de tenir clares unes línies de treball. Primera: Cal invertir en la infància perquè és una inversió en futur. Sense nens no tindrem futur com a societat. Qui pagarà les nostres pensions?, per posar un exemple pràctic. Segona: L’administració ha de treballar de manera coordinada per poder ser efectiva. Calen polítiques orquestrades, consensuades i coherents, calen accions i no declaracions. Cal la implicació de les màximes autoritats del país, i no les excuses de consellers enfangats en la seva pròpia inoperància. Tercera: No podem deixar de banda les persones afectades en el disseny de les polítiques de pobresa i inclusió social. Som una societat democràtica i si fem polítiques per a les persones hem de saber què volen aquestes persones. Ser pobre no és sinònim de ser ignorant, de la mateixa manera que ser ric, o ostentar un càrrec, no és sinònim de ser intel·ligent. Els drets de ciutadania no es perden malgrat es perdi el patrimoni i la renda.  
 
Com a punt final cal tenir present que si no hi ha hagut un esclat social a Catalunya és perquè les entitats del tercer sector han jugat un paper determinant en cobrir tots aquells espais que l’administració ha anat abandonant. Per tant, les entitats -entre les quals figuren les AMPA- han de ser escoltades amb atenció.
 
Àlex Castillo, president de FaPaC

Llegiu l'article publicat aquí.

 


FAPAC. Tots els drets reservats