Llegir per créixer

Núria Ribera
Professora de psicologia de la Universitat de Barcelona.

Llegir junts és una diversió, és una forma de relacionar-se, és una font d’aprenentatge... és una manera d’enriquir la vida. Alguns adults que ja trobem en la lectura una gran font de plaer i d’aprenentatge ens donem pressa per introduir els nostres fills en aquest món. Altres, que no han gaudit tant de la lectura, també es veuen pressionats des de l’escola o altres entorns a llegir contes als fills. Per aquests darrers, a vegades, la lectura es converteix en una obligació pesada, tant per als pares com per als fills. Tots, més que com una obligació ens ho hauríem de prendre com una manera de compartir temps amb els fills i aprendre junts a gaudir dels llibres, tant abans de llegir, com durant la lectura, com després.

Llegir junts és una diversió, és una forma de relacionar-se, és una font d’aprenentatge... és una manera d’enriquir la vida. Alguns adults que ja trobem en la lectura una gran font de plaer i d’aprenentatge ens donem pressa per introduir els nostres fills en aquest món. Altres, que no han gaudit tant de la lectura, també es veuen pressionats des de l’escola o altres entorns a llegir contes als fills. Per aquests darrers, a vegades, la lectura es converteix en una obligació pesada, tant per als pares com per als fills. Tots, més que com una obligació ens ho hauríem de prendre com una manera de compartir temps amb els fills i aprendre junts a gaudir dels llibres, tant abans de llegir, com durant la lectura, com després.

 
DECIDIR EL TIPUS DE LECTURA

ABANS: mirar i triar els llibres que compartirem ja pot ser divertit (com aquell que mira en els aparadors de les botigues la robeta per als nens o les joguines). N’hi ha de tota mena, i no cal ser cap expert per començar a opinar i decidir amb quins ens quedarem; senzillament amb aquells que ens agraden, ens criden l’atenció, ja sigui pels dibuixos, pel tema, pel títol... Podem anar a la biblioteca amb els fills, fer-nos socis i triar-ne uns quants cadascú. Com que és una biblioteca, si després no van bé o no ens agraden, no hi ha cap problema, podem canviar-lo tantes vegades com vulguem. Cada vegada sabrem millor el tipus de llibres que ens agraden; copsarem millor la diversitat de textos, temàtiques, tipus d’il·lustració, tipus de text (poemes, contes, seqüències familiars...)

DURANT LA LECTURA: compartir emocions i coneixements, explicar, mirar les imatges i entusiasmar-se junts. 

DESPRÉS: ens queden uns personatges i unes histories conegudes pels fills i per nosaltres als quals podem acudir per riure, per fer similituds o simplement per recordar.

Tant per als pares, que ja són grans lectors, com per als que no ho són tant, anirà bé saber una mica més com, quan, què i perquè  llegir als fills. El ser més conscients de quins són els beneficis que l’infant en pot treure del fet de llegir amb ell ens ajudarà a diversificar lectures, situacions, formes de fer-ho... i també a saber veure que, molts d’aquests beneficis, es poden seguir desenvolupant a través del llenguatge oral, en altres activitats i jocs o a través de l’escriptura.

 

QUÈ APORTA LLEGIR CONTES JUNTS?

  • RELACIÓ PARES FILLS. Comunicar-se, compartir emocions, passar estones agradables junts.

Quan llegim un conte al nostre fill estem molt a prop seu, amb la veu, el llibre que agafem conjuntament, els ulls posats en les mateixes imatges... Tot plegat crea un embolcall d’intimitat on només hi som nosaltres dos, aïllats del món. En aquest sentit, als infants els hi agrada tenir el pare o la mare tant a prop, amb la seguretat que aquesta interacció durarà, si més no, l’estona que dura el conte. 

D’altra banda, els contes infantils tenen molts continguts emocionals: la por, la incertesa, la violència, la protecció, l’amistat...  Viure aquestes emocions, encara que sigui en un món de fantasia, pot alterar l’infant. Potser les vol viure, però al costat del pare o la mare, que li donen seguretat, que li transmeten amb la seva veu i amb el seu cos, d’adult relaxat, que no passarà res.

De vegades els infants s’arrauleixen al nostre costat, ens miren als ulls més que a les imatges del conte per impregnar-se de la nostra calma. Als pares, compartir aquestes emocions amb els fills ens ajuda a comprendre’ls cada cop millor, a ser capaços de veure el món amb ulls de nen.

 

  • DESENVOLULPAMENT EMOCIONAL. Identificar-se amb personatges i situacions; alliberar tensions; experimentar nous sentiments...

Des que Bruno Bettelheim va escriure “Psicoanàlisi dels contes de fades” molts altres autors, pedagogs, psicòlegs i terapeutes han posat de manifest els avantatges de disposar d’unes històries fantàstiques en les quals es reflecteixen els problemes de la vida, les emocions associades i les formes de fer-hi front.

Els infants troben en els contes personatges que viuen els mateixos problemes que ells: la por de perdre els pares, les exigències de fer-se grans; la presència del dolor i de la mort. En les històries els personatges troben ajudes, tenen poders, força, enginy, perseverança. El conte és pot manegar millor que la vida real. Comença “Hi havia una vegada..” i s’acaba “vet aquí un gos, vet aquí un gat, aquest conte s’ha acabat” . Es pot aturar i continuar quan es vulgui; es pot repetir tantes vegades com es desitgi. Amb aquest recurs els infants es van fent més capaços de fer front a situacions i emocions de la vida real.

En els contes els nostres fills i filles també troben algunes representacions d’allò que voldrien ser o fer (si no estigués mal fet, mal vist o no tingués conseqüències negatives): fer gamberrades, respondre agressivament, no complir les normes, tornar-se petitó i vulnerable...  Ja saben que no ho faran, però és divertit veure complerts el propis desitjos en la fantasia.

D’altra banda, gràcies als contes poden conèixer emocions que no experimenten en la vida real i ampliar així el seu ventall de sentiments davant de les noves situacions que se’ls.0 presentin.

 

  • CONEIXEMENT DEL MÓN. Nous països, personatges, animals, vestits, costums, cultures...

A través dels llibres podem conèixer molts elements de la cultura popular, podem conèixer fets, persones i costums d’altres cultures, països, animals reals i fantàstics.

Hi ha àlbums temàtics preciosos que són una mica per llegir, però, sobretot per mirar, descobrir i comentar.  Als infants els hi agrada mirar-los moltes vegades fins que n’anticipen el contingut, saben les respostes. També els hi agrada encetar converses a partir d’ells, generar preguntes noves i fer hipòtesi responent a les seves pròpies preguntes.

Conversar a partir d’aquests llibres i meravellar-se conjuntament dels nous coneixements obtinguts fa que els infants tinguin cada cop més ganes de saber i aprendre coses noves

 

  • DESENVOLUPAMENT DEL LLENGUATGE. Vocabulari, parla descontextualitzada, estructures narratives diverses, posar atenció al so de les paraules.

El llenguatge dels contes no és el mateix que es fa servir en les converses quotidianes. Quan el pare o la mare els hi llegeixen un conte, els infants es queden meravellats d’aquesta nova forma de parlar. Sense repeticions, amb unes conjugacions diferents, un vocabulari nou, etc.

A partir dels dos anys tots els infants tenen una gran capacitat per aprendre paraules noves. El vocabulari que es fa servir en les converses quotidianes no es tan divers com el dels llibres i, per això, els infants que han escoltat molts contes tenen un vocabulari molt més ric que els que no ho han fet: de cada conte nou aprenen unes quantes paraules.

Quan parlem a casa, molt sovint es parla de coses que estan passant en el precís moment, de persones i objectes que estan presents. En els llibres això no passa mai: s’ha de crear un món a partir de les paraules. El llenguatge té un poder nou i diferent (en els contes explicats oralment també) que ens obliga a crear les nostres pròpies imatges mentals, a completar amb la imaginació allò que no es veu.

Les estructures narratives també són diferents. Si és un conte té un inici, un desenllaç i un final. Si és un text expositiu tindrà una idea principal i altres de secundàries. Els infants aprenen a reconèixer aquestes estructures i, més tard, a reproduir-les quan escriuen o quan intenten explicar una narració a una altra persona.

En general, els hi agrada explicar allò que han llegit, sobretot si troben un adult que els ajuda. Parlar dels contes que s’ha llegit i ajudar-li a explicar-los a una tercera persona poden ser bones ocasions per seguir disfrutant i aprenent de la lectura.

D’altra banda, molts contes tenen cantarelles, rodolins, jocs de paraules... A través d’elles els infants comencen a fixar-se en el so de les paraules, i en el fet que algunes acaben igual. 

 

  • DESENVOLUPAMENT DE L'ESCRIPTURA I LA LECTURA. Coneixement de les lletres i dels materials impresos.

Tots els apartats anteriors: tenir un ampli coneixement del món, tenir coneixement de moltes paraules, trobar emocionants i interessants els llibres ja són en molts sentits afavoridors de l'aprenentatge de la lectura i l'escriptura. Possiblement molts d’aquests aspectes també es poden desenvolupar a partir del llenguatge oral: parlant de temes variats, del passat i del futur, explicant històries i contes, cantant cançons conjuntament o altres recursos particulars que cada família té.

Però, hi ha aspectes propis de la escriptura i la lectura que només s’aprenen a través d’aquesta. Quan els hi llegim contes, els més petits, aprenen com agafar-los; com girar les pàgines; a identificar els llibres per la portada; entendre que els dibuixos mostren (diuen  “què és?” assenyalant el dibuix); que les lletres expliquen (pregunten “què diu?” o “què posa” assenyalant les lletres); aprenen a reconèixer que la direcció de lectura és d’esquerra a dreta. També aprenen molts coneixements gràfics: la forma d’algunes lletres, la disposició gràfica (espais, poemes, llistes, bafarades...)

Quan els infants es fan més grans comencen a reconèixer el valor sonor de les lletres, alguna paraula. Poden llegir alguns trossos dels contes que es coneixen de memòria (en aquells que no coneixen, encara que puguin desxifrar cadascuna de les lletres, no arriben a trobar-li sentit)

Mica en mica, sobretot si nosaltres a vegades els fem preguntes sobre el que passarà a continuació o senzillament els hi expliquem el que nosaltres creiem que passarà, aprenen a aprofitar aquest coneixement per buscar i reconèixer en el text allò que van buscant.

Més grans encara, quan ja diem que saben llegir, aquestes anticipacions els hi són molt útils i, si volen, poden compartir algun tros de la lectura amb nosaltres amb la confiança que els hi acabarem la història quan estiguin cansats. Ja que llegir al principi representa un esforç molt gran.

 

  • INICIAR-SE EN L'ART A TRAVÉS DE LES IL·LUSTRACIONS. Mirant, gaudint-ne, opinant, copiant.

Actualment, els infants (que des de molt petits viuen en un món ple d’imatges) tenen una gran habilitat per centrar la seva atenció en els dibuixos i els colors. També se saben deixar impregnar per les sensacions i emocions que aquests els hi transmeten.

En els contes infantils podem trobar molts estils diferents de dibuix, de pintura, de composició de les pàgines. Comentant les il·lustracions amb els fills, tant ells com nosaltres anirem definint els nostres gustos, posant atenció a aspectes més diversos, coneixent i reconeixent il·lustradors.

Moltes vegades als infants els hi agrada copiar alguns dibuixos. No cal que els forcem ni que busquem la perfecció del que copia. El que si hem de saber, especialment avui dia que es valora molt la imaginació i la creativitat, que la còpia també és una bona font d’aprenentatge i d’inspiració.

 

QUÈ I COM LLEGIR

Amb els infants petits, més que llegir, mirem contes, assenyalem imatges, diem noms, preguntem. També podem llegir alguna cantarella coneguda. Cap als dos anys ja poden seguir alguna història molt senzilla. Podem seguir comentant amb ells els llibres d’imatges. Incorporar més cantarelles o algun poema. Els llibres segueixen sent principalment per mirar i parlar.

Als tres o quatre anys els infants ja recorden bé alguns dels contes que se’ls hi ha llegit o explicat, demanen els contes coneguts una i altra vegada. Poden repetir amb nosaltres alguna frase o dir-la solets.

Els hi agraden tant els contes clàssics com els moderns. Actualment, hi ha molts contes que tracten situacions emocionals concretes: la por a la foscor, la vergonya de fer-se pipí a sobre, el naixement d’un germanet...  No n’hem d’abusar. Aquests contes tan funcionals ens poden servir en algun moment (tant als fills per identificar-se amb el personatge, com als pares per treure idees de com podem parlar amb els fills d’un determinat tema) però, en general, als infants els hi agraden les històries més complexes on les emocions constitueixen una part del relat però no el fil conductor de tot ell.

Les poesies també els hi agraden. Aprendre-les, repetir-les, jugar amb les rimes. Els llibres trepanats, amb sorpreses, pestanyes, transparències... poden donar lloc a una lectura divertida i juganera. Els comencen a interessar els àlbums temàtics. Mirar-los detingudament.

Com més grans són més clarament saben expressar les seves preferències: el tipus d’històries que prefereixen, la complexitat, la llargada. També els hi agraden més les històries de personatges coneguts. Ja siguin les aventures de les “Tres Bessones” o les del “Manolito Gafotas”. Podem seguir els seus gustos, però si a nosaltres ens fa il·lusió llegir amb ells algun conte determinat (perquè l’hem vist i ens agrada molt, perquè l’havíem llegit de petits...) segur que també sabrem transmetre-li.

Quan ja saben llegir i a l’escola ens diuen que han de llegir una pàgina cada dia. No deixem de llegir per ells: els hi agraden històries molt més llargues de les que saben llegir. Llegir els hi representa tant d'esforç que no els hi queden forces per gaudir del contingut. A alguns infants els pot ser útil fer lectures compartides. Si és així podem fer-ho però no insistim massa en la correcció. Tan sols pel fet de llegir cada cop ho faran millor; les correccions dels pares en moments lúdics, sovint, afebleixen les ganes de llegir. Altres infants prefereixen separar clarament el treball de l’oci i ens demanen que quan els llegim no els obliguem a llegir. Ja ho faran en un altre moment.

Arriba un moment, quan ja llegeixen de forma fluïda que prefereixen llegir ells, però els hi agrada molt que coneguem el que llegeixen, que en puguem parlar.

La forma de llegir els contes pot variar molt, alguns pares són més teatrals que altres, alguns fan més interrupcions per intercalar explicacions que altres. Tots, però, hauríem d’assegurar-nos que el fill entén el suficient per seguir la història i posar recursos perquè així sigui: llegir més lentament, fer les veus dels personatges. Sobretot, fer-ho de forma que els dos ens ho passem el millor possible. Si li anem “trobant el gustet” els fills també ho faran.

QUAN LLEGIR?

Depèn de cada família, però, millor poc i sovint que molt però més de tant en tant. En moments tranquils, que ens vingui de gust als dos. Si algun dia no ve de gust a algun dels dos no cal fer-ho. Si ja era una rutina establerta i el fill ho reclama, hauríem d'intentar buscar aquest dia un substitut (o bé una altra persona que llegeixi o bé una altra activitat que satisfaci els dos).

Hi ha famílies que ho fan moltes vegades al dia, altres que estableixen la rutines del conte de la nit, altres que només llegeixen quan ho demana el fill.

En aquest últim cas, i si no és gaire sovint, li podem oferir nosaltres per tal de desenvolupar la seva atracció pels contes i la lectura.

Si els pares no en teniu costum, proveu-ho, ja veureu que és una activitat molt gratificant. Això si, crea addició, però no és perjudicial.

 
Més informació a: 

Pàgines web interès

  • Servicio de Orientación de Lectura. Federación de Gremios de Editores de España. Ofereix orientacions en temes relacionats amb els dubtes i inquietuds que les famílies tenen amb la lectura.

  • Colorín colorado. Pàgina web d’Estats Units. Materials per a famílies en 11 idiomes diferents.

Lectures recomanades

Multimèdia

Xerrades i tallers relacionats

  • Taller: Llegir en família.

Més informació de cursos formatius