Els jocs i les joguines

Per a molts adults el joc esdevé una activitat secundària, una forma d'evadir-se de la rutina quotidiana. En canvi, per al nen, el joc és tan imprescindible com ho és menjar o dormir. Us expliquem el perquè?

A través del joc el nen aprèn un seguit de moviments, actes i comportaments necessaris per al seu desenvolupament físic, social, intel·lectual i emocional, que facilitaran més endavant, la seva integració al món dels adults.

El joc ocupa un lloc essencial en la vida de la mainada, mitjançant el qual allibera tensions i canalitza conflictes, descobreix l'adquisició d'unes noves capacitats i té l'oportunitat d'utilitzar els objectes que l'envolten de molt diverses maneres. És també el seu principal mitjà d'expressió: jugant aprèn a estimar, a entendre's amb els altres nens, a determinar les regles del joc i a acceptar-ne les dels seus companys.

Una de les maneres que la canalla té de conèixer i d'apropar-se al món és jugant. Fent veure que són tot tipus de personatges, els nens representen davant ells mateixos i davant els companys de joc infinitat de rols i posen en pràctica, d'aquesta manera, tot el coneixement que tenen de la societat en la qual viuen.

D'altra banda, les joguines són de vegades un complement dels jocs i haurien de ser, en general, uns objectes que permetessin al nen recrear el seu món, desenvolupar la seva fantasia, activar la seva intel·ligència i ajudar-lo a aprendre uns comportaments socials.

El joc és un mitjà per a adquirir experiència i la joguina hauria d'estimular o ajudar l'assoliment d'aquesta experiència. La joguina ben dissenyada és la que propicia el joc, la que suggereix als infants moltes i diverses utilitzacions.

QUELCOM QUE ÉS NECESSARI: EL JOC

El joc ocupa un lloc molt important en el desenvolupament de la personalitat del nen. Per tant, és necessari dedicar una bona part del temps a aquesta activitat. El joc es caracteritza pel fet de ser una ocupació, una activitat per ella mateixa. Durant la infantesa, forma part de la seva conducta i pot esdevenir la brúixola que ens permetrà adonar-nos del seu estat psicològic: el fet que un nen no jugui pot indicar-nos que li passa alguna cosa. La mainada comença a jugar des dels primers mesos de vida. Així doncs, abans que el nen parli, ja juga, fa coses que no tenen un objectiu extern, però que, tanmateix, li són de gran utilitat en aquest moment (per exemple, picar de peus, treure's la flassada, mirar-se les mans..); més endavant, tot aquest joc d'exercicis contribuirà al seu desenvolupament físic.

És convenient que els pares juguem amb els nostres fills perquè ens permetrà incorporar-los a la nostra manera de pensar i d'actuar, i facilitarà el coneixement mutu.

EL JOC SIMBÒLIC

"Tu seràs el metge i jo la infermera. Tinc febre i em receptaràs aquests caramels". "Jo seré la mestra i tu el meu alumne. Com que no has fet els deures, no podràs jugar amb el meu cotxe".

Aquest tipus de converses són corrents en els nens i les nenes de 4 anys. Professors, metges, pares, mares, astronautes, etc., són uns rols que acompanyen sovint els seus  jocs. Als 5 i 6 anys és quan més desenvolupen el joc anomenat simbòlic, on el nen és l'amo del seu destí i el sotmet als seus desitjos. Tot allò que no és possible en la realitat s'assoleix en el joc: dóna el menjar a la mare, determina quan ha d'anar a dormir la nina, vola, va a la lluna, inventa arbres i plantes que parlen i ploren, països... Sol o bé amb altres nens i nenes, construeix un món acord amb les seves necessitats.

FUNCIONS DEL JOC

La participació dels pares és imprescindible en el joc de la quitxalla. Es una de les maneres que tenim els pares de connectarnos i de conèixer el món dels infants. Però hem de tenir cura de:

I LES JOGUINES?

Es evident que la mainada pot jugar a moltes coses sense joguines. En el joc, les joguines tenen una funció útil però no essencial moltes vegades.

En el joc simbòlic, freqüentment, apareixen objectes que, a causa de la mateixa naturalesa del joc, esdevenen símbols d'altres coses, i d'aquesta manera utilitzarà un pal d'escombra que serà un cavall, una capsa de cartró que serà un autobús o una pilota a la panxa que serà "una mare que espera un fill", etc.

Les joguines com a tals també serveixen, de vegades, de símbol d'una realitat: una cuina representa una cuina de veritat; un cotxe de joguina, un de veritat. Tanmateix, moltes coses de casa poden servir de joguines: olles, cassoles, pots, fustes, etc. El costum de regalar joguines i de regalar joguines cares, i l'interès que els nens mostren per aquests articles, depèn d'altres raons fora de la joguina en concret, com pot ser el fet de sentir-se estimats.

Per part nostra, potser busquem guanyar-nos-els, regalant-lo coses que són vistoses però que, fet i fet, els les resultaran de poc interès i utilitat. Hi ha certs períodes de l'any (sobretot el Nadal) que la publicitat sobre les joguines augmenta considerablement. Hem de tractar de contrarestar aquest atac frontal damunt els nens, parlant amb ells sobre la publicitat televisiva i demostrant-los que allò que anuncien no és pas sempre cert.