Segurament molts de nosaltres ens hem trobat alguna vegada que, estant amb el nostre fill o filla, hem d’apagar la televisió perquè hi ha massa imatges de violència. La violència és molt present en la televisió, els diaris, al cinema, però també en les converses o actes de les persones al carrer,... En definitiva, la violència ha quedat immersa a la nostra cultura. La violència està tan “acceptada” que sovint, de forma inconscient, hem anat assimilant que la via per transformar els nostres conflictes és a través d’aquesta.
Així és com ens hem habituat a viure en una cultura de violència on els conflictes es gestionen a través de la violència. En una cultura de pau els conflictes es gestionen amb altres eines, de manera que es parla d’una transformació o gestió positiva d’aquests conflictes.
SOM VIOLENTS PER NATURALESA?
Està molt estesa la idea de que la persona és violenta per naturalesa i que quan aquesta violència aflora a l'exterior és perquè ha superat els mecanismes que hem après per controlar-la. Aquest pensament és perillós perquè justifica les reaccions violentes com una cosa que forma part de nosaltres i que es pot escapar del domini de la nostra voluntat.
VIOLÈNCIA VS. AGRESSIVITAT
Hem de diferenciar l’agressivitat de la violència. L'agressivitat, és innata i connatural a l'ésser humà i cal entendre-la com una reacció positiva quan es tracta d’un mecanisme defensiu davant algun perill sigui real o no. És a dir, és normal que sentim un impuls agressiu davant alguna injustícia, és fins i tot sa, de fet direm que l'agressivitat es pot canalitzar en forma de violència o tapar-la en forma de passivitat.
Però existeix també una forma constructiva de canalització de l’agressivitat, que aprofita aquest estat per actuar i provocar un canvi de forma positiva, sense l’ús de la violència (això és el que anomenen "noviolència", escrit així, tot junt, per denotar acció, és a dir que hi ha una mobilització a nivell personal i social per a canviar certa situació i no tan sols la negació de la violència, que també hi és).
Nosaltres tenim el fort convenciment de que la violència es pot aprendre i consolidar, com també desaprendre i donar eines per actuar d’una altra manera.
LA DETECCIÓ, EL PRIMER PAS
Per això també hem de ser conscients de que hi ha diferents tipus de violència, algunes menys visibles que d’altres però igual d’importants. En el següent quadre veiem a través de què es manifesta cada una i per tant com detectar-les i distingir-les. Per posar alguns exemples, la violència directa seria un cop o un insult, la cultural seria el masclisme o el racisme, és a dir conductes que venen fonamentades per creences culturals que hem anat integrant durant el nostre creixement i l’estructural que seria la pobresa o les societats patriarcals, és a dir estructures que per sí incorporen una violència subtil que condiciona a les persones que hi estan exposades.
A través de les pel·lícules podem conèixer i apropar-nos a altres realitats i també, en certa manera, experimentar-les a través de les emocions que els personatges ens transmeten i ens fan sentir. El cinema ens possibilita passar una estona amb els nostres infants, gaudir d’una història i generar un espai de diàleg que faciliti alguns aprenentatges individuals i col.lectius.-
És important que sapiguem QUI HI HA DARRERA DE CADA AUDIOVISUAL. El cinema i la televisió són històries explicades des d’una mirada particular, la de qui les ha fet. Tractar de contextualitzar buscant informació sobre les persones, condicions i interessos que hi ha darrera del què veiem ens pot ajudar a entendre més coses del com i perquè s’explica cada història. Exemple: "PROMISES" (De A Planeta, s.l, 2001): documental dirigit per un americà d’origen israelí, la seva procedència ens ajuda a entendre la implicació que té amb la realitat presentada.
- Els MISSATGES I VALORS PRINCIPALS QUE ES PROMOUEN. L’argument de cada pel.lícula, la definició dels seus personatges, les trames que es presenten són alguns dels instruments a través dels quals el cinema ens fa arribar missatges i ens transmet valors. Identificar-los en cada cas és important per entendre com s’està contribuint o pel contrari perjudicant a la construcció d’una societat menys violenta. Exemple: "LA BELLA I LA BESTIA" (Walt Disney, 1991): en la pel·lícula es pot desprendre el missatge de que pel fet de ser dona podem aguantar qualsevol tipus de comportament d’un individu violent que amb amor es convertirà en príncep. Això a la realitat sovint no és així i pot perpetuar relacions adictives amb un component violent.
-
El TIPUS DE CONFLICTE presentat, els PERSONATGES implicats i les ACTITUDS que prenen DAVANT DEL CONFLICTE. La manera com el cinema presenta els conflictes que apareixen entre les persones i les formes de resoldre’ls pot contribuir a reforçar actituds violentes o, pel contrari, assertives. Fixar-nos en les actituds dels personatges a l’hora d’afrontar els seus problemes ens pot servir per identificar formes alternatives a la violència que promoguin una cultura de pau. Exemple: "BICHOS, una aventura en miniatura" (Walt Disney i Pixar, 1998): en la pel·lícula se’ns presenta la cooperació i la creativitat com a potents eines per a resoldre conflictes sense necessitat d’utilitzar la violència.
- El TIPUS I FORMES DE VIOLÈNCIA que apareixen. La violència física és la més fàcil d’identificar quan veiem una pel·lícula. Però és important fer-nos conscients també de formes més subtils de violència com la cultural (p.ex. el masclisme) i l’ estructural (p. Ex. La pobresa) que s’amaguen sovint i repetidament darrera la ficció audiovisual. Identificar-les i poder explicar com es manifesten Exemple: "COMO ENTRENAR A TU DRAGON" (Dream Works Animation, 2010): la pel·lícula presenta la dificultat que suposa sovint el fet de trencar amb creences i formes violentes que estan culturalment establertes. El protagonista però, mitjançant l’exemple, ho aconsegueix. Representa la forma de moltes revolucions noviolentes, on la desobediència i l’acció porten a un canvi significatiu a nivell social i cultural.
- Els PREJUDICIS I ESTEREOTIPS que es reforcen. L’ús de la violència en les seves diferents formes s’exerceix sempre contra la figura d’un suposat “enemic”. Analitzar com i perquè es crea aquesta imatge en cada cas, identificant els prejudicis i estereotips que es promouen, ens pot donar claus per acostar-nos a diferents formes d’exclusió i discriminació existents tant en la pantalla com fora d’ella.
- No eviten els conflictes però presenten formes alternatives noviolentes per a la seva resolució.
- Presenten realitats i personatges complexes i no estereotipats, més propers a la realitat.
- Promouen missatges i valors en favor de la resolució noviolenta dels conflictes.
- No afavoreixen estereotips ni prejudicis envers individus o col·lectius.
- Promouen actituds actives i noviolentes envers els altres.
- Aporten elements d’anàlisi i contextualització de la realitat social per a facilitar la comprensió de conflictes que afecten individus i col·lectius.
- Faciliten l’anàlisi dels conflictes a través de la diferenciació entre les persones implicades, el desenvolupament del procés i el problema o conflicte presentat.
El conflicte és part de les relacions entre les persones. Siguin de més o menys importància, això és quelcom que no podrem canviar, relacionant-nos amb altres persones sorgeixen conflictes. La clau està en com els abordem perquè siguin una oportunitat de creixement i els cinema ens pot ajudar. Per saber-ne més podeu consultar la càpsula "Amb els conflictes creixem junts".MOSTRA DE PEL·LÍCULES RECOMANADES
> 5-8 ANYS:
Amb el finançament de: Amb la col·laboració de:
-
Educación en y para el conflicto. Paco Cascón
-
La paz en los medios. Educación Sin Fronteras. Barcelona, 2010
-
La pau al cinema. ACPP (Asamblea de Cooperación por la Paz), 2006
-
Fichas de tutoría. Educar la paz. Barcelona, Educación Sin Fronteras, 2009
-
Fisas, Vicenç. (1998). Cultura de paz y gestión de conflictos. Barcelona: Icaria Editorial / Unesco
-
Escola de cultura de pau. Recursos educatius
-
Edualter. Cine, paz y desarrollo.
-
Blog: Després de la pau
-
Més informació: Àrea de Formació de FaPaC
- 4646 lectures
