
Sovint sentim a dir que els conflictes són una oportunitat d'aprofundir en les relacions, una oportunitat d'aprenentatge. Al mateix temps ens causen ràbia, dolor i confusió i, per això, costa molt donar-los la benvinguda. Els conflictes poden ajudar-nos a créixer i conèixer-nos millor, si tenim en compte alguns ingredients que tenen a veure amb aprendre a reconèixer i expressar els sentiments, i acceptar-los; deixar en algun moment les posicions davant el problema, i parlar de necessitats; saber escoltar i saber comunicar d'una forma que no generi més conflicte.
- El conflicte és una contraposició de necessitats. Algunes de les necessitats humanes fonamentals són: amor, pertinença al grup, protecció, reconeixement, llibertat, autonomia, etc.
- El conflicte es dóna quan una de les parts sent que les seves necessitats estan amenaçades.
- Té a veure amb emocions i situacions poc agradables: discussions, baralles, tristesa, enuig, silenci, retrets, ressentiment... , i al mateix temps són una oportunitat per arribar a poder conèixer què és important per a cada persona.

- Respirar i notar les sensacions i els pensaments que ens recorren per dins
- Escoltar i preguntar intentant mantenir la curiositat
- Observar les senyals que expressa el cos i la veu de l'altre (ràbia, cansament, calor, son, tristesa...?
- Quines necessitats estan en joc en aquest conflicte?
- Coneixem bé les de l'altra persona?
- I les nostres necessitats, les reconeixem?
- El nostre nen o nena té prou cobertes aquestes necessitats?
- Té prou llibertat? Se sent estimat? Se sent segur en l'entorn on es mou?...

- El cansament, la gana, la calor, el soroll... ja que fan que estiguem més irritables.
- La presència de terceres persones; parlar sobre els infants a familiars i amics com si ells no hi fossin, o intentar resoldre un problema amb espectadors davant, pot fer escalar el menor dels conflictes. Està en joc la seva imatge i dignitat...
També és útil pactar maneres de comunicar als nens i nenes que “ens està a punt de sortir el monstre” quan tenim un dia molt cansat. És millor contenir-nos i concedir-nos cinc minuts d'esbarjo que ens permetran agafar forces, i no posar llenya al foc de part nostra.
- Que tenim més experiència i més eines per a gestionar les nostres emocions i que els nostres fills i filles encara n’estan aprenent. Per tant, paciència, és natural que encara no ho sàpiguen fer!
- Que tenim més poder que els nostres fills i filles i que el que nosaltres diem té molt pes, molt d’impacte, pot fer molt mal ja que nosaltres som els seus principals referents a partir dels quals ells construeixen la seva autoestima.
- Que de vegades necessiten que decidim, que posem límits, que diguem prou perquè ells i elles encara no ho saben fer, no saben quin és el seu límit, l’estan buscant.
10. LA COMUNICACIÓ

- Ser congruents: Quan expressem una cosa amb el to de veu o el cos, i una altra amb les paraules estem expressant un missatge doble (estem dient dues coses al mateix temps). Els dobles missatges generen confusió, irritació i enuig. Això ho fan els nens i nenes i també ho fem nosaltres, és natural. Quan això passi és millor posar-ho sobre la taula i pensar què podem fer. Genera més claredat i seguretat. Ex. -Papa vols jugar a cartes? ;"Som-hi... al cap d'una estona...-Papa, què fas? t'has tornat a equivocar!!-Ostres... 'acabo d'adonar que t'he dit que volia jugar a cartes, però al mateix temps estic pensant en les coses que m'han passat avui a la feina. -Doncs no hi pensis! -Tant de bo ho pogués fer, però em vénen pensaments...si et sembla, quan acabem la partida, aniré a fer una trucada. -Val, però ara juguem, que em toca a mi tirar.
- Intentar ser breus quan els diem les coses o els les recordem. Evitar els discursos i sermons llargs. Sovint, si parlem molta estona ja no ens poden seguir, són massa idees, es cansen, s'enfaden més... Exemple: Enlloc de dir: nens, us he demanat mil vegades que us poseu el pijama i l'únic que aconsegueixo és que estigueu aquí fent el pallasso...podem dir: nens, el pijama!
- Parlar des del "JO", des del que ens passa a nosaltres enlloc de des del TU. Exemple: Enlloc de dir: ets un pesat, podem dir: no m'agrada que em vagis cridant tota l'estona.
- Ser concret i descriptiu amb el que no ens agrada. Censurar conductes i no persones: Exemple: Enlloc de dir: ets un maleducat., podem dir: Em molesta que em diguis les coses d'aquesta manera. M'agradaria més que...
- Anar en compte amb etiquetar. Intentar evitar paraules molt generals com SEMPRE, MAI..., als nens i nenes els sembla injust i encara s'enfaden més i col·laboren menys.
- Enlloc de fer retrets, descriure el que veiem. Ex. L'habitació està desordenada..., el llum del lavabo està encès...
- Apreci!!! Elogiar-los quan facin coses que ens agraden. Dir concretament què és el que ens ha agradat: Ex. m'ha agradat molt com has fet el llit, amb la roba ben posada, els coixins al seu lloc i el llit buit de coses...
-
Escoltar amb atenció i mostrar interès. Parar un moment el que estem fent i prestar atenció. De vegades estem fent moltes coses al mateix temps i el nen/a sent que no li prestem atenció. Si en aquell moment no podem escoltar-lo és millor dir-li que ara no podem, acabar el que estem fent, i dedicar-li l'atenció.
- Estar en silenci
- Donar-li peu a que pugui continuar: -ah si? Mmmm...
- Sovint, quan els escoltem amb interès, els nens i nenes tot sols van trobant les seves solucions
- Abans d'aconsellar, interrogar o fer-li retrets, donar la possibilitat de que ell o ella trobin una possible solució, si cal.
- Tenir curiositat per saber què és el que ens vol dir. Les preocupacions dels nens i nenes poden semblar “tonteries” pels adults. Però per ells i elles el que els passa és adequat a la seva edat i és molt important.
- Mostrar empatia: És la capacitat de posar-nos en el lloc de l'altra persona. Imaginar-nos com es deu sentir, què li pot estar passant...Quan ho fem, la persona se sent acollida i compresa i això facilita molt la comunicació i la col·laboració.
Amb el finançament de: Amb la col·laboració de:


- Ayudar a los niños a resolver conflictos emocionales. Naomi Aldort, autora del llibre “Aprender a educar sin gritos, amenazas o castigos”. 08/01/2010
- Sobrevivir a los dos años. Article de Naomi Aldorf. Publicat en castellà 2010
- Amor paternal sin limitaciones. Article de Alfie Kohn. 15/09/2009
- Cinco razones para dejar de decir “muy bien”. Article d'Alfie Kohn (2001, 2007)
- Resum del llibre d’Adele Faber i Elaine Mazlish “Com parlar perquè els fills escoltin i com escoltar perquè els fills parlin”.
- La perspectiva positiva del conflicte de Paco Cascón, educador per la pau. Cátedra UNESCO sobre la Pau i els Drets Humans. (2001)
- Entrevista a Paco Cascón, educador per la pau. Cuadernos de Pedagogía Nr 287.(2000)
- Blog d’Anna Iglesias i d’Helena Tolosa. Respon a preguntes i situacions reals de conflictes de pares i mares
- Crianza Natural. Guia per a pares i mares inquiets. Articles, forums i moltes coses més.
- Faros, Observatori de la salut de l’infància i l’adolescència de l’Hospital de Sant Joan de Déu. Consells de salut per pares i mares, també salut emocional i conflictes.
- Edualter. Xarxa de recursos en educació per la pau, el desenvolupament i la interculturalitat.
- Web de la psicòloga, educadora i treballadora de processos Dawn Menken
- Pensant en els altres. Programa “60 minuts” de TV3. Emès el 24/05/2005.
- Entrevista a Rosa Jové, autora del llibre “Ni rabietas ni conflictos”. Programa “Para todo La 2”. RTVE. 24/10/1011
- Conferència “La criança feliç” de Rosa Jové. Dins del primer cicle de conferències “Conociendo a nuestros hijos” de l’associació Besos y brazos de Navalcarnero, Madrid. 20/12/2011
- Escola de pares, amb Anna Iglesias. Programa de ràdio sobre casos reals en relació a l’educació dels fills. Ràdio Desvern. Curs 2010/2011
- Com educar emocionalment infants i joves. Programa “L’ofici de viure”. Catalunya Ràdio. 19/05/2012.
- Documental sobre educació emocional rodat a l’escola Sagrada Família de Barcelona. d’Andrea Czajkowski i altres. Assignatura de documental de l'ESCAC. (26/02/2013)
- Entrevista a Marshall Rosenberg, creador de la comunicació no violenta. (2012)
- Vídeos d’animació de la Little Branch Foundation per reflexionar sobre el conflicte i l’educació emocional. Blog Deixant Petjades, recursos educatius per a l’educació primaria.
- Animació sobre com els adults podem capgirar una situació de conflicte. “La elección”, de Picture alternatives
- Animació que pot ajudar a donar la benvinguda als conflictes i acceptar els fills tal com són. “Partly cloudy”, de Pixar
- Habilidades alternativas a la agresión. Presentació interactiva. Universidad de Granada.
- Quadern interactiu d’educació emocional (Segura, I. Universitat de Granada)
- Aprender a educar sin gritos, amenazas o castigos. Naomi Aldorf. Editorial Medici. (2009)
- El creixement emocional del nen. El món dels sentiments dels 0 als 12 anys. Arantxa Coca Vila. Viena Edicions. (2005) 192 pàgines
- Com hem de parlar perquè els fills escoltin, i com hem d'escoltar perquè els fills parlin. Adele Faber i Elaine Mazlish. (2002). Diverses edicions.
- Ni rabietas ni conflictos. Rosa Jové. Ed. La esfera de los libros (2011). 304 pàgines.
- Todo es posible. Rosa Jové. Ed. Temas de hoy (2013). 256 pàgines.
- Crianza incondicional, Alfie Kohn. Ed. Crianza natural (2012) 272 pàgines.
- Comunicación no violenta, un lenguaje de vida. Marshall Rosenberg. Ed gran Aldea. (2006) 200 pàgines.
- Infancia, edad sagrada. Evània Reichert. Ed. La Llave. (2011). 431 pàgines.
- Libertad y límites. Amor y respeto. Rebeca Wild. Ed. Herder (2006) 216 pàgines.
Xerrades i tallers
- Més informació: Àrea de Formació de FaPaC