FAPAC

Article Xavier Olivella, junta FaPaC, "El servei comunitari, obligatori?" (El País, juliol 2014)

EL SERVEI COMUNITARI, OBLIGATORI?  
 
La consellera d’Ensenyament ha anunciat que a partir del curs que ve el “servei comunitari” deixarà de ser una experiència voluntària per als alumnes de 3r i 4t de l'ESO i passarà a ser una “matèria més del currículum”, per tant, una matèria obligatòria per als joves de 15 i 16 anys.
 
El plantejament que fa el Departament no ens sembla, d’entrada, quelcom censurable: Primer es prova un nou projecte o activitat en uns quants instituts i, en cas que funcioni, es fa la proposta de generalitzar-lo a la resta de centres de secundària de Catalunya. No obstant això, creiem que, abans de generalitzar-lo, és a dir, que deixi de ser una activitat que fan només alguns centres de manera voluntària per passar a ser una activitat obligatòria en tots, queden força aspectes per aclarir. Com a federació de mares i pares d'alumnes més representativa de Catalunya, ens hagués agradat haver pogut participar-hi aportant la visió de les famílies en aquest assumpte. Lamentablement, aquesta omissió no és un fet aïllat. 
 
En primer lloc, el que ha anunciat la consellera no és ben bé el que diu la documentació oficial que acompanya la presentació del “servei comunitari”. En aquests documents no queda clar si és una “matèria més” o un “contingut” dins una matèria anomenada “Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania” (sic) que, a hores d’ara, no figura en cap decret o llei d’educació. Per tant, es vol implementar una cosa de manera generalitzada sense tenir ben clar què caldrà exigir que els centres facin. 
 
A la FaPaC ens sembla molt bé que els centres facin projectes propis, en exercici de la seva pròpia autonomia, i en tinguin una valoració positiva, però això no vol dir necessàriament que s’hagi de generalitzar de manera automàtica a la resta. Cal que recordem que, en aquests moments, els nostres fills i filles de secundària ja fan cada any un projecte transversal (treball de síntesi, projecte de recerca) que necessita un esforç organitzatiu suplementari als instituts. Ara ens trobem amb què es vol implementar obligatòriament una nova activitat, matèria o com li vulguem dir, que caldrà veure com s’encabirà dins l’atapeït horari setmanal del nostres alumnes (30 hores de classe, deures, extraescolars, intercanvis,...)
 
Ens preguntem: Es farà en horari lectiu o extraescolar? Com s’evitaran els riscos que comporten fer activitats fora del centre? Quins recursos afegits hi haurà? Si això és només per 10 o 20 hores anuals, calia generalitzar-ho a tots els centres? No s’estaven treballant aquests valors als instituts? Aquests interrogants ens fan veure aquesta proposta amb poc entusiasme.
 
Finalment, no podem deixar de pensar que, davant del panorama desolador per al curs vinent pel que fa a la gestió de l’educació pública del govern de la Generalitat - una tènue resistència a molts aspectes de la LOMCE, sentències del TSJC contra la immersió, retallades i més retallades en la inversió pública en educació, etc- aquesta proposta pot tractar-se d'una cortineta de fum per difuminar, ni que sigui una mica, l’allau que ens ve a sobre.
 
Que s’hagi presentat com un “contingut” dins una matèria anomenada “Educació per al desenvolupament personal i la ciutadania” ens fa venir a la memòria que una de les primeres mesures del ministre Wert va ser anunciar, a so de bombo i platerets, la retirada de l'assignatura “Educació per a la Ciutadania”. La LOMCE (Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa) ha derogat l’article que la regulava i ha establert que el que tenim per al curs que ve és que els nostres fills hauran de triar, obligatòriament, entre religió catòlica o “Valors cívics i socials”. Finalment, la Conferència Episcopal se n’ha sortit amb la seva i, després de molts anys i sentències del Tribunal Suprem sense donar-los la raó, el govern del Partit Popular els hi posa el plat que volien: la religió catòlica serà avaluable i tindrà una alternativa  -“Valors cívics i socials”-, que també ho serà. Ambdues serviran per a la mitjana de curs i per poder sol·licitar una beca. Molts creiem que la majoria de nois i noies saben de seguida quina de les dues matèries els hi convé per als seus resultats acadèmics, ni que sigui com a “mal menor”.
 
No hem sentit a ningú del departament d’Ensenyament escandalitzar-se per aquest retrocés en els drets d’aquells pares i mares que creuen que la religió catòlica, o d’altres confessions, no formen part del nucli de l’educació entesa com a servei públic per a tots els ciutadans i ciutadanes. Dit això, aquest “voluntariat” obligatori pot servir de contrapès -o no- a l'aterratge de la religió catòlica com a matèria curricular amb plenitud de drets el curs que ve. O és que aquest “voluntariat” obligatori no pot ser implementat a la matèria de religió catòlica o a la de la seva alternativa (“Valors cívics i socials”) de manera indistinta? 
 
Xavier Olivella
Junta de FaPaC 
 
Llegir article publicat a El País aquí.
 
 
 

FAPAC. Tots els drets reservats