SUMARI

de l'1 de març al 15 de març de 2008                 

      Actualitat FaPaC: La FaPaC presentarà a la XXX Assemblea General la memòria de gestió i activitats i la planificació 2008

      Actualitat FaPaC: El procés de debat i elaboració de la Llei Catalana d'Educació

      Article d'opinió: Els centres educatius i el seu entorn

La FaPaC presentarà a la XXX Assemblea General la memòria de gestió i activitats i la planificació 2008

L'actual junta va començar el seu mandat a l'última assemblea, al final de març de 2007. Per tant aquest informe de gestió abasta el període que va des de l'última assemblea general fins al final de l'any 2007.

Aquest ha estat un període ric en esdeveniments per a la FaPaC. Per un cantó vam estar atents al desplegament del Pacte Nacional per l'Educació, durant el seu segon any de vigència. Per un altre cantó al novembre la Conselleria va presentar un document amb les bases de debat per a una futura Llei Catalana d'Educació. Paral·lelament es va continuar desplegant la Llei Orgànica d'Educació, que en aquests cursos està entrant en vigència. A més la FaPaC ha continuat amb les seves tasques ordinàries i nous projectes vinculats al desenvolupament del suport a la participació dels pares i mares d'alumnes a través de les AMPA.

Memòria 2007 de gestió de la FaPaC

Planificació 2008

El procés de debat i elaboració de la Llei Catalana d'Educació

Les AMPA i els seus associats, pares i mares d'alumnes, hem assistit amb una certa manca d'informació al procés que va conduir a la convocatòria de vaga del dia 14 de febrer. Aquest article intenta aclarir alguns aspectes sobre aquest procés.

Hi ha ja una llei o un avantprojecte de llei? No, encara no es coneix cap avantprojecte. La Conselleria d'Educació va presentar un document de bases sobre la nova llei, o sigui expressa algunes intencions, obertes al debat segons la pròpia conselleria.

Quin calendari hi ha per l'aprovació de la Llei Catalana d'Educació? No hi ha un calendari per escrit, però segons l'expressat per la Conselleria es podria conèixer un avantprojecte al final del mes d'abril i la llei podria ser enviada al Parlament a principis del curs que ve.

Diu el document de bases que es privatitzarà la gestió dels centres públics d'educació? Aquest document diu en una frase: "La Llei obrirà la possibilitat de formes de gestió indirecta de centres creats per l’Administració de la Generalitat, amb la intenció d’explorar fórmules que s’han demostrat viables en altres països i que preveuen el manteniment de la titularitat del centre per part de l’admiistració, mentre que entitats diverses s’encarreguen de la gestió del patrimoni i l’organització dels recursos." Aquesta és l'única frase on es menciona aquest tema.

Diu el document de bases que la direcció dels centres públics tindran capacitat de contractar els seus propis professionals? El que diu el document de bases és que els equips directius, d'acord amb un projecte educatiu per al centre, podran definir el perfil dels professionals que volen que s'adscriguin al centre.

Quin paper contempla el document de bases per a les famílies i les AMPA? El tractament de la participació de les famílies en el procés educatiu és insatisfactori i a les AMPA ni les menciona.

Respecta el document de bases els acords del Pacte Nacional per l'Educació? En alguns aspectes sí que els respecta, però en d'altres no, com per exemple en la definició del Servei Públic Educatiu, que defineix com un "servei de oferta mixta públic/privat", quan en el Pacte es preveu un servei basat en els centres públics amb la participació dels centres privats concertats que assumeixin uns compromisos molt clars en quant a l'escolarització de tot l'alumnat de la seva zona.

Els centres educatius i el seu entorn

Walter García-Fontes  (Publicat originalment a la revista Guix Comunitat)

Des de sempre s’ha considerat que un centre educatiu ha de tenir una relació molt estreta amb el seu entorn, especialment a través de les famílies que tenen alumnes al centre, des de l’escola buscant recursos que eduquin als seus alumnes com a ciutadans coneixedors de la comunitat on viuen. Aquestes línies volen recullir algunes reflexions sobre la relació entre els centres educatius i l’entorn que els envolta.

Des del punt de vista educatiu, l’entorn de l’escola té un gran valor, tan sigui per a escoles en grans ciutats, com també per a escoles en entorns de ciutats més petites o pobles, o fins i tot rurals. L’entorn de l’escola s’ha de concebre com un àmbit d’aprenentatge, on hi ha diversos recursos socials i culturals que el nen, nena, noi o noia ha de catalogar, explorar i conèixer.

Però a més un dels grans valors que fa que molts pares i mares ens decidim a enviar els nostres fills a l’escola o institut del nostre barri, el nostre poble o el centre educatiu més proper que trobem, és el desig de donar als nostres fills i filles un lloc que puguin estimar, on puguin créixer assolint confiança en sí mateixos, on sempre puguin tornar tot i que en algun moment marxin, i on puguin tenir una sensació d’estar en el seu àmbit. No es pot estimar el que no es coneix. Molts cops el desarrelament és fruit de no haver aprofitat l’entorn com un element valuós per a una socialització efectiva en les etapes de la infància o l’adolescència.

És per aquesta raó que les situacions de deteriorament de l’entorn de l’escola, a més de fer-li mal perquè en general s’atribueix a l’escola situacions de violència o intolerància que molts cops s’han generat fora d’ella, generen una situació de gran incertesa i desconcert a les famílies dels alumnes. Trenquen un dels trets fonamentals de les famílies que han escollit una “escola de barri” conscientment, no com única alternativa o una opció de tipus assistencial, sinó com una elecció meditada.

Què podem fer des de la comunitat educativa per millorar la relació de l’escola o institut amb el seu entorn més proper? Des del Consell Escolar del centre educatiu es poden emprendre diverses iniciatives perquè hi hagi activitats de contacte i relació amb l’exterior de l’escola. Si els alumnes de l’escola aprenen que no hi ha obstacles ni físics ni culturals estarem treballant a favor d’un dels pilars de l’educació, l’aprenentatge de la vida, però no d’una vida abstracta o teòrica, sinó de la vida en un lloc concret, en el nostre barri o poble.

Tot i això porta a què la comunitat educativa d’un centre hagi de demanar constantment que l’entorn de l’escola sigui un espai vàlid per a la socialització dels infants o adolescents que hi viuen. En això sembla necessària la implicació de tota la comunitat educativa, començant per un professorat atent als recursos que s’ofereixen a nivell municipal, veïnal o comarcal, seguint pels alumnes que es moguin amb confiança i coneixement al voltant de les escoles, i continuant per les famílies que, organitzades en associacions de mares i pares d’alumnes actives i dinàmiques, busquin relacions de complicitat amb les associacions veïnals, aprofitin al màxim els recursos municipals o comarcals, i estiguin atentes a totes les oportunitats educatives que es puguin generar en l’entorn de l’escola.

El que proposem és, doncs, que la comunitat educativa, o almenys les associacions de mares i pares d’alumnes, no es tanquin dins del centre, complint una de les seves funcions que és incidir sobre l’activitat educativa de portes endins, sinó que donin un pas endavant i es converteixin en participants de la iniciativa social. La comunitat educativa d’un centre està obligada a què se la conegui a fora de l’escola en el seu entorn més immediat, s’ha de connectar amb el teixit associatiu més proper (associacions de veïns, culturals, d’iniciativa ciutadana en general), i ha d’emprendre accions conjuntes que tinguin incidència en la vida del barri i que col·laborin en la millora de les condicions de l’entorn i de la qualitat de vida. Aquests principis es poden articular en el projecte educatiu del centre per assegurar una continuïtat, independentment de les persones que en un moment donat estiguin en l’equip directiu del centre, en el Consell Escolar o en la Junta Directiva de l’AMPA.

Un pla d’actuació podria començar per treballar en diversos fronts simultanis o paral·lels des de diversos àmbits de l’escola:

• Una anàlisi, investigació o diagnòstic de la situació de l’entorn de l’escola, tant pel que fa als efectes que l’entorn té sobre el centre educatiu com en les causes que generen els efectes identificats.

• Un pla de contacte i intent de control de les administracions públiques amb incidència local, per assegurar les intervencions necessàries perquè no hi hagi perills de deteriorament de la convivència i la qualitat de vida.

• Una articulació de propostes que surtin de l’escola i que donin l’opinió de la comunitat educativa sobre la resolució dels problemes que hi hagi, permetent una col·laboració de l’escola en la millora de les condicions del seu entorn més pròxim.

En aquest sentit també és fonamental la coordinació entre diversos centres educatius que formin part del mateix entorn. Molts cops critiquem des de diversos àmbits la possible descoordinació entre administracions públiques locals, autonòmiques o estatals. Fóra un error que els centres educatius també actuessin descoordinadament. Per tant és fonamental promoure la coordinació entre escoles a nivell de professorat, coordinadores d’AMPA, associacions d’estudiants, etc.

En definitiva, és un dret legítim de la comunitat educativa de qualsevol escola o institut exigir un entorn segur, ric en recursos, obert a l’escola. Però participar activament en l’entorn, és també  un deure del centre educatiu, on tots els estaments de la comunitat educativa han de jugar el paper que els pertoca.