Tot temps passat va ser millor. També en educació.

Un petit text de Tàcit per a la reflexió al respecte de l'enyorança i la mitificació del temps passat en educació. Què diria el savi romà si veiés el seus descendents perdent el temps amb la Nintendo?

He posat el text en els dos idiomes per tal que us en recordeu dels temps pretèrits passats a l'escola amb la terrorífica traducció de llatí a mig fer ....

[29] At nunc natus infans delegatur Graeculae alicui ancillae, cui adiungitur unus aut alter ex omnibus servis, plerumque vilissimus nec cuiquam serio ministerio adcommodatus.

Avui dia, un cop nascut l'infant, el lliurem a una serventa grega, a la qual s'ajunten un o dos esclaus, quasi bé sempre dels més baixos i incapaços de cap feina seriosa.

Horum fabulis et erroribus [et] virides [teneri] statim et rudes animi imbuuntur; nec quisquam in tota domo pensi habet, quid coram infante domino aut dicat aut faciat.

Aquella ànima tendra i fresca s'empassa totes les faules i les supersticions i ningú a la casa para esment en el que es diu ni es fa davant del petit senyor.

 Quin etiam ipsi parentes non probitati neque modestiae parvulos adsuefaciunt, sed lasciviae et dicacitati, per quae paulatim impudentia inrepit et sui alienique contemptus.

Fins i tot els pares mateixos acostumen els nens no a la formalitat i la modèstia, sinó a la frivolitat i al desvergonyiment en el parlar, que de mica en mica porten a l'impudor i al menyspreu de si mateix i dels altres

Iam vero propria et peculiaria huius urbis vitia paene in utero matris concipi mihi videntur, histrionalis favor et gladiatorum equorumque studia: quibus occupatus et obsessus animus quantulum loci bonis artibus relinquit? QuotumI quemque invenies qui domi quicquam aliud loquatur? Quos alios adulescentulorum sermones excipimus, si quando auditoria intravimus?

Em sembla que ja es crien dins l'úter  matern els vicis propis i peculiars de Roma: el gust per les comèdies, la passió per les curses de cavalls i pels gladiadors. Ocupat l'esperit i obsessionat per tot això ¿Quin lloc pot resservar a les arts nobles? ¿i quantes llars trobaràs on es parli d'altres temes? ¿Quines altres converses sentim als adolescents quan entrem en un auditori?

Ne praeceptores quidem ullas crebriores cum auditoribus suis fabulas habent; colligunt enim discipulos non severitate disciplinae nec ingenii experimento, sed ambitione salutationum et inlecebris adulationis.

Els mestres mateixos no en tenen d'altres converses amb qui se'ls escolta. Ells atreuen els deixebles no per la disciplina ni pel talent contrastat sinó per l'adulació i les visites.