El calendari escolar

La Conselleria d’Educació ha plantejat recentment la modificació del calendari escolar, revisió que ja havia debatut i proposat des de fa anys el sector de pares i mares, representat per la FAPAC. La proposta de la Conselleria és que el curs comenci una setmana abans al setembre i que es faci una setmana de vacances al febrer.

El 1993, la FaPaC ja acordà un document de revisió amb el sector sindical. El 2001 es creà una subcomissió al si del Consell Escolar de Catalunya, amb l’objectiu de debatre sobre el calendari i la jornada escolars. Fruit d’aquest treball va ser un document del 2002, on s’analitzava aquesta situació i es donaven recomanacions per a una millor distribució del temps escolar. El Consell Escolar de Catalunya, on són representats tots els estaments de la comunitat educativa, ja proposava aleshores la reducció del període de vacances estiuenques, que caldria compensar amb increments equivalents en altres èpoques de l’any.

Si mirem altres països europeus, podem trobar-nos amb diferències en les durades lectives de l’educació primària, que van des de les 656 hores anuals en el cas de Finlàndia a les 975 en els Països Baixos, però únicament, en dos països (Itàlia i Espanya) l’aturada estival depassa les set setmanes.

Molts experts creuen que les onze setmanes de vacances d’estiu que tenen els alumnes al nostre país són massa llargues, ja que els mantenen molt temps deslligats de l’activitat escolar. I també asseguren que és convenient fer pauses d’uns dies en l’activitat acadèmica, per cada vint-i-cinc dies lectius.

El sector de pares i mares creu que allò més important és determinar què és el que més convé per a l’educació de l’alumnat. Cal veure quin és el model de calendari i d’horari adequat per al bon funcionament escolar. I un cop fet el diagnòstic, aleshores són la resta d’agents implicats els qui han de fer les adaptacions adients per a fer realitat el model escollit.

Caldrà, doncs, introduir canvis en l’organització de l’administració, els docents, les famílies, i -sobretot- en el sector empresarial i laboral. Perquè la conciliació de la vida laboral i familiar significa, en primer lloc, que els pares i mares puguin passar més temps amb els seus fills i filles, i això té molt a veure amb l’horari laboral. Per tant, és el sector empresarial el primer que hauria d’assumir que cal un canvi de model productiu, amb horaris més flexibles o jornades no excessives. Les empreses haurien de facilitar la distribució del període de vacances al llarg de l’any, per tal que les famílies es poguessin adaptar millor a l’atenció dels fills. Això serà especialment important quan es comenci a fer la nova setmana d’aturada primaveral proposada per la Conselleria.

En definitiva, creiem que el calendari escolar ha de ser més racional, amb una determinació de períodes lectius regulars, que haurien de ser independents de les festes fixades actualment. La disseminació de molts dies festius al llarg de l’any, la majoria marcats pel calendari religiós, no ajuda a regular de forma efectiva el calendari escolar. Un exemple clar és el de les vacances que actualment es fan a la primavera, que en anar lligades amb la setmana santa, fan que el període lectiu del segon trimestre alguns anys sigui molt llarg.

Després de la decisió de la Conselleria de posar una setmana de vacances al febrer o març, sorgeixen entre el sector de pares i mares dos interrogants seriosos:

1-Qui gestionarà l’oferta d’activitats i acollides en aquest nou període de vacances proposat?

2-Qui les pagarà?

Des de fa molts anys, les AMPA han assumit una responsabilitat que no els pertoca. Han hagut d’entrar als centres educatius per procurar serveis que són competència de l’administració. Molts pares i mares han dedicat el seu temps, el seu esforç i la seva responsabilitat personal, de manera desinteressada, a suplir una administració absent. Cal que la Conselleria assumeixi aquesta intervenció, que sembla ja perpetuar-se i haver-se convertit en un fet normalitzat

Per acabar, un resum de les nostres conclusions:

La primera és que el model de calendari ha de sorgir del que marquin les necessitats educatives de l’alumnat.

La segona, que els canvis en el calendari s’han de fer d’una manera més agosarada, ja que la simple modificació d’una setmana no satisfà les necessitats de racionalitat plantejades.

La tercera, que cal un debat de tots els agents implicats, dins i fora de l’escola, per acordar la modificació del temps escolar i laboral de forma que sigui conciliable.

I la quarta, que les famílies i les seves associacions no han d’assumir responsabilitats de gestió de serveis en els centres educatius.