APORTACIONS DE LA FAPAC AL PAM

Aportacions del grup de treball de la junta de Barcelona ciutat pel Document del PAM en l'àrea d'educació

Per tal d'assolir el principi d'equitat en l’accés a l'educació per a tota la població cal fer una tasca de pedagogia entre la població amb fills i filles en edat escolar. L'administració s'ha d'implicar per tal de defensar tres postulats bàsics:

• Postulat A: Totes les persones som lliures i iguals. Això implica que l'administració ha de desfer decididament mites i llegendes urbanes sobre la població immigrada i l'escola pública. (Ni els immigrants són menys intel·ligents que nosaltres, ni l'escola pública és pitjor que la privada, ni els alumnes estan més descontrolats a la pública) S'ha de garantir la igualtat d'oportunitats per a tothom.
• Postulat B: S'ha de promocionar l'escola pública. És prioritari que l'administració municipal faci una campanya en favor del prestigi de l'escola pública i de la seva qualitat. Cal incentivar la matriculació de nens i de nenes en les escoles públiques.
• Postulat C: No es cobrarà cap quota obligatòria ni voluntària que signifiqui discriminació o impossibiliti l’accés de qualsevol alumne al centre escollit tan públic com concertat sostingut amb fons públics.

Àrees d'influència i de proximitat escolar

El model “d'àrees d'influència i de proximitat escolar” ha de consolidar i garantir els itineraris escolars estables, dels 0 a 18 anys, en una matricula única dins de la seva àrea d'escoles he instituts adherits, en un únic projecte escolar curricular acordat per a tots els centres, en els respectius “Consells Escolars de l'àrea d'influència de la zona” i adaptat al seu territori.

Barcelona model educatiu de ciutat

Barcelona ha d'aconseguir consolidar un model educatiu i d'escola propi dins la seva xarxa d'escoles finançades amb fons públics. Cal equilibrar l'oferta pública i concertada per agrupar totes les escoles sufragades amb diners públics (escoles municipals, públiques i les escoles concertades que s'ajustin al model públic) en un sol model educatiu, que aglutini una oferta de qualitat per a tothom, sense discriminacions ni seleccions d’alumnat, més o menys dissimulades per part dels centres.

Caldria crear un distintiu per a totes aquestes escoles del tipus d’ Escola de Qualitat Barcelona.

Gratuïtat dels llibres de text durant l’ensenyament obligatòria

Tots els nens i nenes tenen dret a un ensenyament gratuït, això no és del tot possible sense la gratuïtat total dels llibres de text.

Es necessari dotar d'una partida pressupostaria suficient per aconseguir que s'assoleixi la part no subvencionada.

Reduir el pes de les motxilles que carreguen a l’esquena els nens i les nenes.

Hi ha prou estudis al respecte, el pes exagerat que duen els nens a l'esquena es molt perjudicial, cal trobar les mesures necessàries per aconseguir reduir aquest pes.

Incrementar les noves tecnologies als centres

Fomentar de forma decidida l’adopció de llibres en format electrònic. Implantació d’un sistema d’ordinadors que substitueixi progressivament els llibres de text, els quaderns d’exercicis, etc.

Adaptació de les escoles a les noves tecnologies, implantació de sistemes de Wi-Fi a totes les escoles, instal·lació de taules amb pantalla, i de sistemes de treball en xarxa supervisats pels professors.

Xarxa educativa de les entitats

Model de xarxa educativa per a totes les entitats que es relacionen amb l'entorn educatiu, cal consolidar alguns models existents, com a referència en el compromís i model educatiu en xarxa i fer possible la intervenció d'altres actors en l'àmbit educatiu no formal.

• Model de lleure educatiu adaptat a la diversitat de la ciutat

• Model d'esport escolar

• Campanyes adaptades a cada districte

 

Casals d’Estiu homologats per l’Ajuntament

Unificar un model de casals d’estiu a tota la ciutat, ampliar els ajuts que l’Ajuntament atorgarà a les AMPA per realitzar aquestes activitats. Ampliar la presència del personal de consergeria i neteja (manteniment) fins al final dels casals programats a cada centre que ho demani.

 

Competències d'autonomia educativa en el districte

Per consolidar i fer possible el model “Barcelona ciutat educadora” cal dotar d'autonomia i d'infraestructura “tècnica-política” amb recursos humans i polítics propis a cada districte per fer possible i atendre les necessitats immediates en la gestió i control continu i proper a les “àrees d'influència i de proximitat escolar”.

• Adjudicar a cada districte la figura de l'equivalent al regidor/a d'educació de districte, amb competències a les seves “àrees d'influència i de proximitat escolar” i amb els recursos humans de suport i adients a cada districte. Un regidor d’àrea d’influència i de proximitat escolar.

• Els problemes de competències que generen les zones limítrofes de cada districte, han de ser resoltes en la gestió de les Àrees d'influència i de proximitat, amb un sol gestor responsable al districte assignat, atorgant al consorci el paper conciliador en temes pressupostaris, de manteniment i de viabilitat compartits.

• Oficines de proximitat per atendre les necessitats de les famílies a cada districte, per atendre els dubtes i les incidències en la gestió administrativa.

 

• Consolidar el projecte camí escolar, amb especial incidència en el manteniment d’aquests itineraris.

• Vetllar perquè l’entorn dels centres sigui segur, agradable i totalment apte per a la bona convivència.

Dinamitzar la xarxa participativa de les famílies i les AMPA en els Consells de Districte, Municipal i Escolar.

• Campanya informativa, a cada curs escolar, per impulsar el coneixement i la participació en els Consells Escolars de districte; dirigit a les famílies i les AMPA, per difondre la seva tasca de representació territorial de les AMPA i famílies.

• Dotar de suport material als representants de pares i mares dels Consells Escolars de Districte, per facilitar convocatòries a tots els membres representants dels Consells Escolars de les escoles del seu districte, tres o quatre cops durant el curs escolar. Una idea podria ser: informar periòdicament a través de les revistes d’informació municipal dels Districtes de l’activitat d’aquests Consells, del nom dels representants del sector pares i d’un correu electrònic, on es pugui contactar amb aquestes persones per poder transmetre’ls-hi dubtes, aportacions, idees, queixes, etc.

• Dotar de suport material als representants dels pares i mares del Consell Escolar Municipal, per facilitar la convocatòria de reunions amb els representants del Consell de Districte.

• Potenciar la formació de tots als pares i mares representants dels Consells Escolar de Centre, de districte i municipal.

• Incorporar en el debat del Consell de Districte, les opinions i propostes d’altres àmbits educatius: PECb, i d'altres entitats educatives del barri.

• Facilitar la participació de les AMPA i famílies conciliant l'horari de les reunions amb la realitat laboral d'aquest col·lectiu.

Escoles de matricula “viva”

Introduir el repartiment de la matrícula viva de forma equitativa en totes les escoles sufragades amb fons públics. Informar als pares i a les mares, d'aquests nens i nenes, dels seus drets i de les seves opcions de matrícula, així com del fet inqüestionable de la gratuïtat de l'ensenyament en qualsevol escola sostinguda amb fons públics.

Aturar la matrícula viva de forma immediata en aquells centres on ja hi hagi una concentració excessiva d'alumnat nouvingut i/o amb necessitats educatives especials.

Cal reconèixer el problema de la Segregació Escolar i plantejar una taula on el Consorci d’Educació i d’altres actors educatius com mestres, pares, mares, sindicats, grups de renovació pedagògica, etc. Intentant, de forma nítida i directa, donar resposta a aquest tema. En la durada d'aquest PAM hem de ser capaços d'haver donat respostes a aquesta problemàtica. Una idea seria deixar ben clar que els centres que segreguin es quedin sense concert. En xifres hem d'abaixar les taxes de segregació més d'un 75% en aquest anys del PAM.

L'envelliment del parc d'escoles a Barcelona i creació de nous centres

Programa general per configurar un pressupost específic per solucionar els problemes de l'envelliment del parc d'escoles a Barcelona.

Cal un compromís de debò per la construcció d'escoles públiques a Barcelona: Si podem fer el Fòrum 2004 ¿per què no podem construir escoles? Caldria un mínim de 50-100 centres nous (Entre l’aplicació del Mapa Escolar d’Ensenyaments Bàsics fins al 2010, construccions que s’han de fer el 2011 fora del termini del Mapa Escolar, i l’extensió de la xarxa d’Escoles Bressol municipals) per a equilibrar l'oferta d'ensenyament públic amb el privat i donar així opcions reals a la gent per a triar escola, a més de respondre a les necessitats de baixar la ràtio en determinades escoles i poder absorbir noves incorporacions provinents tant de reagrupaments familiars, com del propi creixement.

Escola Bressol

Les Escoles Bressol tenen una funció educativa molt important en els primers anys de vida dels infants, que és quan s'adquireixen els aprenentatges que fonamentaran la seva personalitat en el futur. Cal tenir una cura molt especial d'aquesta etapa educativa i no estalviar esforços ni inversions. Les Escoles Bressol ens permeten conciliar vida familiar i laboral amb la tranquil·litat de saber que els nostres fills i filles estaran ben atesos, assolint valors com ara els bons hàbits, convivència, respecte, més autonomia etc. Són un dels pilars bàsics de qualsevol política pública d'atenció a la família. I com a tal, demanem que sigui una prioritat política.

És necessari fer un estudi de les necessitats d'Escoles Bressol a la nostra ciutat.

Augmentar l'oferta publica de l'Escola Bressol a Barcelona fins a equilibrar la demanda, atenent a les necessitats escolars de cada districte. Cal augmentar el número de places d'Escola-Bressol, però sense que això suposi augmentar les ràtios, sinó crear nous centres. I cal mantenir i millorar la qualitat de l'atenció que reben els nens, cosa que es podria aconseguir reduint les ràtios actuals, augmentant les hores de suport, etc.

Cal evitar la continua fluctuació del personal de suport, s'ha d'aconseguir que el personal sigui més estable, millorant l'atenció als infants, sobretot en el període d'adaptació creiem necessari augmentar el nombre d'hores del personal de suport educatiu.

Consorci de Educació de Barcelona

Continuar amb l'ampliació de competències del consorci educatiu de Barcelona, consolidar un model d' interlocució àgil amb la comunitat educativa.

Consolidar el projecte èxit a Barcelona

El projecte èxit ha de ser liderat pel Consorci d'Educació i aconseguir l'aplicació a totes les escoles i instituts de Barcelona, amb un programa en el que estigui inclosa l'avaluació del projecte a cada escola i institut. De manera que hi hagi un compromís pel seu desenvolupament.

Ha d’haver un increment de recursos per a EAPS i per a la xarxa pública de suport a alumnes amb problemes.

Biblioteques

Configurar una xarxa de biblioteques de centres educatius. Cada centre ha d'oferir un espai de biblioteca per als seus alumnes, amb el control d’una persona qualificada. És desitjable que la biblioteca sigui oberta també fora d’horari lectiu. La biblioteca ha d’obrir-se també al seu entorn, en la mesura de les seves possibilitats. Un projecte així ha de fer-lo sostenible l'administració.

Escola Municipals de música a cada districte

Cal fer extensió de l'oferta d'una escola municipal de música almenys una per districte, de model públic gestionat pel Consorci d'Educació de Barcelona.

Carnet de transport escolar

Facilitar el transport del estudiant i de les competicions esportives escolars:

• Incloure la tarifa de primera zona l'estació de tren de Bellaterra, per als alumnes desplaçats de la Universitat Autònoma de Barcelona.

• Crear el carnet de transport BcN-Ciutat, pel transport metropolità, gratuït fins als 18 anys i que serveixi també par accedir a museus, centres culturals i esdeveniments esportius.

 

Aportacions del grup de treball de la junta de Barcelona ciutat pel Document del PAM en l’àrea d’acció social i ciutadania.

5.6 Drets Civils i Ciutadania

5.6.1.2

Fomentarem espais de participació ciutadana per tal d’afavorir l’anàlisi, el debat i la recerca de solucions en situacions de vulnerabilitat o vulneració de drets, creant un Consell Assessor en matèria de Drets Humans; creant l’Observatori dels Drets Humans a la Ciutat; reforçant i potenciant el Consell Municipal de gais, lesbianes i homes i dones transsexuals i instaurant un premi en reconeixement a entitats de Barcelona que destaquin per l’esforç en fer efectius els drets humans a la ciutat per a tothom

La nostra aportació:

Creació d'un observatori per a l'equitat en l'educació amb potestat per a fer recomanacions i informes i al qual sigui obligat facilitar dades i estadístiques.

 

5.6.4.1

Avançarem vers una cultura cívica col·lectiva basada en els valors de la solidaritat, la prudència, la recerca de l’equitat i el respecte escrupolós a la dignitat de les persones, a les opinions, a les opcions sexuals i a les diferències amb l’aprovació d’un Pla Local de Sensibilització i Educació en Drets de Ciutadania; treballant molt especialment i de manera estreta i coordinada amb el territori: districtes i barris i incidint, de manera molt especial, en actuacions dirigides a la promoció i protecció dels Drets de la Infància

 

La nostra aportació:

"Creació d'una taula descentralitzada per Districtes o barris per protegir la cohesió social que incideixi especialment en les desigualtats de la infància i en les desigualtats que els nens tenen en el camp educatiu."  

 

Com a consideracions generals del punt d'Acció social i Ciutadania ens referiríem al paper de l'escola com a element vertebrador de la societat i com a barrera de la fractura social.

El redactat pot quedar així:

“Barcelona té la imperiosa necessitat que l'escola no sigui el mirall d'una fractura social sinó el factor que doni cohesió i estabilitat a la societat. L'escola ha de permetre que l'ascensor social funcioni, s'ha de greixar la maquinària amb regularitat i s'ha de protegir dels intents de sabotatge provinents generalment dels pisos alts.”