Reunió amb Isabel Darder

Vull plantejar un tema per a la reunió de demà dia 23 amb Isabel Darder.

Dijous al Parlament, el conseller Ernest Maragall va reconèixer el fracàs del Pacte Nacional d'Educació en la seva pretensió d'equilibrar la matrícula d'alumnes immigrats entre l'escola pública i la concertada. en concret va esmentar els decebedors resultats del contractes-programa i de les aportacions de 600 euros per alumne als centres que esolaritzen alummnes d'aquestes característiques. Va arribar a dir que fins ara l'esola pública ha esta pràcticament sola en aquesta batalla.

Ara bé com a posible solució va insinuar que té previst incrementar els concerts educatius per tal que la privada assumeixi més alumnat immigrant. La Fapel  ja està demananrt que aquest nous concerts no es limitin només a alumnat immigrant ( Tot i que tant la FAPEL com la patronal de l'escola religiosa saben molt bé què fer en el tema del mocador islàmic i fins i tot donen lliçons de democràcia i tolerància).

Nosaltres hem de reaccionar i hem de ser molt beligerants en aquest tema. És cert, tal com diu el conseller que l'oferta d'escola concertada no coincideix massa amb els barris on es concentra la població immigrada. Però no és de tot cert. Existeixen el que podríen anomenar ESCOLES BÚNKER, que estan situades a barris on la població pobre i immigrada és majoritària i que en canvi aquestes escoles no assumeixen. Aquestes escoles són una part del fracàs del Pacte Nacional d'Educació i a aquestes escoles no se'ls hauria de donar nous concerts. Fins i tot hauríem de demanar a l'administració que es dotés de possibilitats reals d'eliminar concerts educatius quan hi hagi aquesta mena d'actituds pewr part d'escoles concertades. Volem que qui pagui mani, només això.

Un segon tema que fa referència a aquest problema és la negativa de moltes famílies locals a compartir escola amb nouvinguts i pobres. Aquí l'administració té una tasca titànica de pedagogia i de vendre l'escola pública al seu potencial públic. No es pot deixar passar més temps sense fer campanyes de promoció reals de l'escola pública per tal d'evitar el temut efecte fugida de les famílies cap a Escoles Búnker o cap a d'altres barris.

Finalment com que no sóc massa optimista respecte a aquestes dues mesures l'altra gran tasca que té l'administració és la construcció d'escola pública, (que és la única que NO tanca la porta a ningú, la que no discrimina cap nen o nena, i la que garanteix en definitiva el mandat constitucional d'educar tothom) S'ha de construir més escola pública si volem que es pugui triar escola en igualtat de condicions. S'ha d'oferir una bona qualitat d'ensenyament i s'ha d'insistir en l'equitat i si convé s'han de reservar places per a població aiutòctona no pobre a les escoles públiques per tal de garantir una ràtio reduïda cas que la població local rebutgi l'escola pública.

En resum cap més concert a Escoles Búnker, campanyes de suport a l'escola pública, més construcció d'escola pública, reserva de places a les escoles públiques per a població autòctona no pobre i com a últim pas aturar la matrícula viva a les escoles públiques on la proporció d'alumnes amb Necessitats Educatives Especials (per raons socials i/o d'origen) sigui superior a la mitjana de la població en edat escolar del seu barri. Per fer boca amb els nous concerts, aquest curs els podem oferir la matrícula viva a les escoles concertades. Si volem més concerts que demostrin abans que saben com gestionar la diversitat.

 

Àlex Castillo

 

Com us va anar la reunió amb

Com us va anar la reunió amb la Sra. Darder?

Només la he vist un cop, en una conferència-col.loqui a Sant Joan de Déu, sobre nens amb malalties cròniques, moderada pel Josep Cuní, on va començar la seva presentació no sé si dir atacant o menyspreant als mestres, que eran majoría a la sala i que per iniciativa pròpia havient anat per veure si hi trobaben respostes que educació no els dóna, això si quan va tocar el torn de preguntes la Sra. Darder ja havia marxat i això que el 99% de les preguntes i sugerències eren per ella. Mari Luz.

Hola Mari Luz, jo no hi vaig

Hola Mari Luz, jo no hi vaig ser, però després de dos anys podem dir que no es van acomplir cap dels objectius que duíem a la reunió. Seguim amb un sistema d'escolartizació inequitatiu, no sé si afegir també injust i molts cops arbitrari. Ahir mateix el Síndic de greuges ho tornava a denunciar per enèssim cop. També ahir  des de Fapac vam emetre un comunicat on manifestem el nostre desacord en la manera com s'ha començat a desplegar la Llei d'educació, amb un nou retard de tres cursos en l'implementació de qualsevol mena de mesura destinada a corregir la segregació escolar. Sort dels mestres  podríem dir, perquè els gestors no estan a l'alçada de les circumstàncies. L'última referència que tinc de la Isabel Darder és a través d'una associació de pares i mares de nens afectats per autisme. No semblen gaire contents tampoc del tracte rebut.

Malgrat tot, encara hi ha gent que pensa que l'educació ha de ser un camí cap a un món millor i no només una màquina de certificar privilegis sota el format de títols acadèmics. Jo no tinc cap mena de dubte que el món del futur es construirà en funció de quina escola siguem capaços d'establir en el moment present. És per això que tenim l'obligació de treballar  per una bona escola oberta a tothom malgrat el poc suport rebut de les administracions.

 

L'administració educativa

L'administració educativa mai no hauria de resoldre els problemes d'escolarització recorrent a la iniciativa privada, és la seva obligació i l'ha d'assumir. Ja tenim massa concerts, fruit de la situació predemocràtica on l'educació pública es va instituir com subsidària de la privada.

Abans de pensar en ampliar concerts s'hauria d'un cop per tots d'inspeccionar els concerts a moltes escoles d'elite, on l'únic que fan és abaratir una mica el cost d'unes escoles que igualment cobren unes quotes elevades, i que amb Pacte ho sense o continuaran fent.

No ens cansem de demanar-li a l'administració educativa de Cataluny que assumeixi el seu rol de titular dels centres públics, els promogui, i els faci seus. Mai no ha sabut assumir aquesta administració el seu doble rol de regulador de tot el sistema, però de titular dels centres públics. Potser la solució sigui separar aquests dos rols, i crear a part de l'administració una espècie de Servei Català de l'Educació que sigui el titular dels centres públics i fins i tot d'alguns centres privats que s'incorporin, però s'incorporin com alguns centres concertas a la sanitat pública, amb totes les conseqüències i deixant en mans de l'administració l'admissió dels alumnes a aquests centres.

Moltes gràcies Walter pel

Moltes gràcies Walter pel teu aclariment., és això mateix el que penso que hem de traslladar a les autoritats educatives amb molta claredat i fermesa, tant de bo ens facin cas ....

Àlex Castillo