La necessària defensa de l'escola pública

En una reunió feta a finals de març sobre el futur Ceip Bailèn es va muntar una tangana del tot desagradable i evitable. Pel que he pogut esbrinar la situació és similar salvant les distàncies a la que es va viure l'any passa tamb la directora del Ceip Virrei Amat i les feres iracundes que no volien sota cap condicionant acabar matriculant els seus fills de P3 en aquell centre.

L'esquema d'ambdues xerrades és el d'un representant màxim de l'administració que és el o la directora de l'escola sense cap suport ni de càrrecs institucionals, tècnics o bé cap col·laboració de les ampes (ja sigui per la manca d'ampa en el cas del Bailèn en ser una escola de nova creació com de manca de previsió en no convidar pares i mares de l'ampa)

Recordem que el curs passat 75 nens que havien demanat plaça a l'escola pública del Districte de Gràcia es van quedar sense poder anar a l'escola pública del seu barri i el Ceip Bailèn és la gran aposta del Mapa Escolar de Barcelona per a resoldre aquest dèficit. Per tant era previsible una gran expectació, i a aquesta expectació s'havia de respondre.

Els barracons no són ni de bon tros una opció massa atractiva a l'hora d'escolaritzar els fills. Pero si van acompanyats d'un bon projecte pedagògic, de la implicació de les mares i pares així com de la implicació inequívoca de l'administració educativa el resultat pot ser excel·lent. Suposo que no es va convidar cap membre de l'ampa del Ceip Fructuós Gelabert (nascut en circumstàcies precàries a l'igual que el Ceip Bailèn, i que ara disposa d'un nou edifici i de tot allò que pot desitjar una bona escola.) i que sens dubte podrien haver aportat una experiència propera i positiva.

L'opinió de l'Adrià, expressada a la carta de La Vanguardia, és la que sempre hem defensat des de Fapac: La implicació de l'administració en defensa de l'escola pública. Al cap i a la fi, l'escola pública és l'escola de l'administració i des de l'administració l'han de veure com alguna cosa seva, pròpia. No com un problema, al contrari, l'escola pública és la solució de molts problemes..

ADRIÀ ORTIZ MIGUEL - i 31 persones més Barcelona  - 26/03/2009

El dimecres 18 de març del 2009 va tenir lloc la reunió informativa sobre el nou CEIP Bailèn, en el marc del procés de portes obertes previ a la preinscripció als centres escolars a partir de P3. La sala de plens de la seu del districte de Gràcia era plena de gom a gom, i a la taula únicament era present la futura directora del centre. Ningú del Consorci d´Educació ni del districte (fins al darrer moment) va participarhi per donar suport a la directora o resposta a les famílies. La conclusió per a bona part dels reunits era que el nou CEIP naixia amb un projecte educatiu i una metodologia pedagògica indefinida, amb un equip professional massa reduït(la directora i una única mestra) i amb unes instal · lacions precàries i pendents de concretar. Resultat: frustració entre els presents davant la manca de places per accedir a l´escola pública a Gràcia i la grisor d´un nou equipament educatiu que havia creat tantes i tantes expectatives. Ens queda esperar que els agents implicats reaccionin i despertin la il · lusió que no han transmès fins ara, una nova reunió informativa amb tots els actors clau abans que conclogui el període de preinscripció seria un bon pas. …

Imagino que la reunió que es va fer posteriorment hagi pogut donar resposta als interrrogants que es plantegen les persones que volen matricular els seus fills a aquesta escola.

Com a Fapac Barcelona Ciutat vam tenir una reunió amb el Consorci d'Educació de Barcelona al gener d'aquest any on vam plantejar la necessitat que l'administració s'impliqui més en la promoció de l'escola pública, ja sigui amb campanyes concretes de suport en especial durant els períodes de preinscripcions com amb la presència de càrrecs públics a les jornades de portes obertes d'aquelles centres que per diferents motius interessi més reforçar.En aquest sentit cal també una implicació per part nostra a nivell d'ampes i a nivell de federació d'ampes. Tot esforç en aquesta direcció és bo i necessri.

La seva resposta ve ser relativament receptiva, però en cap cas s'ha materialitzat en una implicació directa de l'administració en aquesta mena d'actes o en jornades de portes obertes.

En aquest mateix sentit des de les ampes del Raval hem volgut fet un escrit per repartir a les famílies que tenen grans reticències a l'hora d'escolaritzar els seus fills a les escoles públiques del barri on trobem un percentatge d'alumnat immigrant de vora un 85%. Hem volgut transmetre des de coneixement que ens dóna la presència dels nostres fills a aquests centres una visió positiva de les escoles públiques del barri. La resposta que hem trobat per part de l'administració ha estat decebedora en gran part, tot i que hem trobat la col·laboració d'algunes persones a l'hora de repartir la carta entre guarderies públiques de la zona.

No està tot perdut en aquest extrem però cal fer encara molta feina de pressió i de convenciment per tal que aquesta obvietat, la implicació de l'administració en la defensa de la seva escola, sigui una tasca que es faci amb naturalitat, empenta i sense que calgui anar al darrera dels administradors de torn.

Així, mentre no es donin les circumstàncies que facin de l'administració el principal agent propagandístic de l'escola pública hem de recuperar la iniciativa des de les ampes i des de la societat civil per reivindicar i fer valdre les virtuts de les nostres escoles davant d'una societat molt individualista, això sense renunciar a la demanda de millores que les nostres necessiten en molts aspectes. Tot plegat un equilibri inestable difícil de mantenir però en el qual està el secret que Catalunya disposi d'una escola de qualitat per a tothom, que eviti el classisme i que pugui oferir a cada nen i nena iguals oportunitats en el repte de formar-se per a la vida adulta del segle XXI. Aquesta igualtat d'oportunitats que en bona part disposem ara per ara és partrimoni exclussiu de l'escola pública. I la nostra obligació ciutadana és defensar-la, perquè a més de ser la nostra opció és l'opció que assegura un país en pau i un futur pròsper.

Carta de les ampes de les escole públiques del Raval

Escola pública: L'escola del segle XXI

Per què portem els nostres fills a les escoles públiques del Raval?

La resposta és que ens agraden més les escoles del segle XXI que les del segle XX, les escoles on s'aprèn a conviure que les escoles on només ensenyen temari, les escoles plurals que les escoles homogènies, les escoles que eduquen tothom sense exclusions que les escoles excloents, les escoles on poden trobar rics i pobres, gent d'aquí i gent d'allà, que les escoles on tothom és del mateix lloc i del mateix nivell econòmic. El món és plural i l'escola ha de ser un reflex del món on està ubicada. No podem pretendre que els nostres fills estudiïn en escoles com les que nosaltres vam conèixer al segle passat. La millor manera de preparar-los per al futur és que coneguin en quin món viuen i aprenguin a conviure amb els diferents tipus de persones que hi trobaran.

Creiem fermament que a les escoles públiques del barri es dóna una educació de bona qualitat, una educació del mateix nivell o millor que la que donen les millors escoles del país. Només un cop d'ull ens mostra els premis que aquestes escoles han anat rebent al llarg dels darrers anys: Premi Catalunya d'Educació per al Miquel Taradell, premi Ciutat de Barcelona d'Educació per a la Teresa Serra del Ceip Collaso i Gil, Premi Baldiri Reixac al Ceip Drassanes, només per citar els més importants.Qualsevol nen amb ganes d'estudiar sortirà ben preparat d'aquestes escoles, perquè són escoles que treballen molt bé, que saben tractar la diversitat i extraure tot el profit possible de cada alumne.

Estem davant d'una de les experiències pedagògiques més importants del nostre país, i potser no ens adonem de fins a quin punt aquestes escoles són les que marquen tendències en l'educació inclusiva, en l'educació multicultural, en l'educació en valors més enllà dels llibres. Potser molta gent no és conscient del gran valor de la formació que des d'aquests centres es dóna als alumnes de cultures diferents, de classes socials diferents i de realitats diferents. Una formació que serà l'embrió de la nova Catalunya, i que ara per ara es pot adquirir aquí millor que en qualsevol altre lloc. Com a pares i mares que escolaritzen els seus fills a l'escoles públiques del Raval podem donar testimoni de la gran qualitat d'aquests centres i de la gran qualitat de l'educació que reben els nostres fills i filles. Us animem a matricular els vostres fills en aquests centres amb la garantia i seguretat que rebran allò que tothom espera d'una bona escola: Una bona educació.

Ampes de les escoles públiques del Raval

Ampa Castella, Ampa Collaso i Gil, Ampa Drassanes, Ampa Milà i Fontanals i Ampa Rubén Darío