FAPAC

La FaPaC es mostra crítica amb la guia "Un infant que creix"

La FaPaC fa palès el seu desacord amb la guia "Un infant que creix" perquè no és fruit del consens de la comunitat educativa i perpetua estereotips sexistes. Demana la seva retirada i recomana fer una lectura crítica i acurada del seu contingut.
 
 
Comunicat de premsa  
 
La FaPaC es mostra crítica amb la guia “Un infant que creix” per no ser fruit del consens de la comunitat educativa i perpetuar estereotips sexistes
 
  • La FaPaC demana la retirada de la guia i recomana fer una lectura crítica i acurada del seu contingut per no quedar-nos en una mirada esbiaixada i interessada dels temes que es tracten. 
  • La FaPaC alerta que el llibre sembla més respondre a la necessitat de publicitar les marques que l’esponsoritzen que a oferir un contingut útil per a les famílies i d’acord amb la realitat en què vivim.
 
 
Barcelona, 25 de gener de 2018 
 
La FaPac vol fer palès el seu desacord amb la publicació de la guia educativa “Un infant que creix”, que es distribueix entre els escolars catalans de tres anys, i se suma així a les crítiques d’educadors socials i altres entitats que també s’hi han mostrat contràries. 
 
El contingut de la guia és prou important perquè sigui fruit d’un procés participatiu i d’un consens entre els agents de la comunitat educativa que, com és el cas de les famílies, no hem tingut opció a participar-ne en la seva concepció ni elaboració. A la pràctica es tracta d’un manual amb continguts que semblen estar més al servei dels missatges que volen transmetre les empreses patrocinadores que a aportar informació realment útil i interessant entorn a hàbits educatius i saludables. Aquesta publicitat subliminal és patent als darrers capítols del llibre “Els consells dels patrocinadors” perquè, malgrat que en l’edició actual els logotips de les sis marques només apareixen a la contraportada, el contingut és el mateix que en edicions anteriors i es parla dels temes des del punt de vista d’aquestes marques.  
 
La FaPaC critica el tractament de gènere que es fa a la guia amb la perpetuació de rols i actituds a través d’imatges sexistes, especialment, pel que fa als objectes que acompanyen els infants. Sorprèn que a la pàgina 12 digui que “...cal evitar condicionar el seu comportament segons estereotips de gènere que marquen com s’espera que sigui el comportament emocional i social diferenciat d’un nen i una nena...” i just a la pàgina següent aparegui una nena amb un peluix i dos nens amb un cotxe de joguina. Aquestes incongruències i contradiccions són presents en tot el llibre.
 
La guia no reflecteix de forma general la diversitat familiar actual. Tot i que algunes il·lustracions volen posar de manifest l’existència de diferents models de família, en gran part del text es parla d’adults responsables dels infants, de pare i mare, de manera que el concepte de família que es reprodueix és el tradicional, el d’una parella i heterosexual, desaprofitant una excel·lent oportunitat per reconèixer els diversos models familiars existents en l’actualitat que no són més que un reflex de la diversitat en què vivim. 
 
Reconeixement de les diversitats
 
El manual no aprofundeix en reflexionar àmpliament sobre la diversitat i les diferències dels infants, enteses com un valor a reconèixer. Per exemple, en capítols com “Tots som diferents” es troben a faltar explicacions sobre les diferències que avui en dia encara són poc tolerades per la societat, especialment les relacionades amb les diferents maneres de veure i viure la sexualitat, o aquelles que venen donades per l’origen de la persona com són el color de la pell, l’ètnia, etc. En aquest sentit, no s’aprofundeix en cap d’aquests temes necessaris per superar actituds discriminatòries. El text es limita a explicar les diferències centrades en l’aprenentatge, com si aquestes només vinguessin donades per les capacitats dels infants.
 
Pel que fa als hàbits saludables, es troben a faltar advertències sobre les conseqüències de l’abús d’aliments amb alts nivells de sucre i greixos que sovintegen els esmorzars i berenars en aquesta edat (sucs de fruita envasats, cacaus i xocolata, brioixeria industrial...). Aquesta manca d’informació és patent tant al capítol “Boníssim” com als consells finals sobre l’esmorzar i el berenar. Està clar que aquests consells anirien en contra del que venen algunes de les marques que patrocinen el llibre. 
 
La federació també vol posar de relleu que la guia s’atreveixi a donar consells sobre finances adreçades a un infant de tres anys, estimulant el consum i, a la vegada, la demanda de productes financers. S’emplaça els nens i nenes a qüestionar-se com aconseguir comprar allò que no pots amb la insinuació de demanar un préstec, en comptes de promoure altres valors allunyats del materialisme i relacionats amb el respecte, la tolerància, l’empatia o la solidaritat. En definitiva, es deixen de tractar temes cabdals específics en aquesta edat dels infants i de gran preocupació per a les famílies.
 

Més imatges


FAPAC. Tots els drets reservats