FAPAC

La FaPaC vota en contra del Debat "Ara és Demà"

La FaPaC ha donat el seu vot en contra de la proposta final sobre el Debat Ara és Demà promogut pel Departament d'Ensenyament, entre d'altres raons, perquè no hi ha cap referència a la família dintre del sistema educatiu a cap de les cinc ponències. 
 
La FaPaC, com a representació de les famílies de les AMPA federades, veu molt lamentable l’absència de bon començament de cap referència a la família dintre del sistema educatiu al títol de cap de les cinc ponències inicials en què es basa el document sobre el futur de l'educació a Catalunya: Professorat, alumnat, centres educatius, pilars i arquitectures del sistema.
 
La federació veu amb incomoditat que no es tingui en compte les famílies quan es parla d’educació i sí se’ns consideri i se’ns busqui quan toca pagar o protestar. El corporativisme és un actor important en l’escenari educatiu que cal tenir present i contribuir a limitar i reduir. 
 
Tal com diu el pedagog Francesco Tonucci, “una escola per ser escola ha de ser pública, oberta a tothom”. El nostre objectiu seria que tots fossin escoles públiques en aquest sentit. Ara no ho són. I no veiem un camí clar a les ponències en aquesta línia. De fet es fan servir massa les mateixes expressions que en moltes decisions polítiques que ens han portat cap a aquesta situació o, millor dit, que han estat incapaces de canviar les coses. 
 
Altre aspecte de discrepància és el tema del centre educatiu i la seva autonomia. Ha de ser democràtic. Sotmès al control de la pròpia societat. Aquí rau un problema profund del sistema actual, que en resum seria el tema de l’autonomia de centre i de la seva governança. El consell escolar és qui ha de dirigir de debò el centre i l’equip directiu qui ha d’executar les decisions del consell escolar.  Ara no és així, fins i tot quan la norma anava en aquesta direcció, la realitat no encaixava del tot. El que es proposa al text tampoc va en aquesta línia.
 
Caldria fer constar de manera clara i explícita que el centre educatiu està al servei de les persones i és la societat qui ha de vetllar perquè així sigui. La participació si no és decisòria esdevé una caricatura. Per tant, cal recuperar els consells escolars democràtics i decisoris, amb presència de la societat més enllà de la figura del representant municipal: Caldria que hi fossin  les associacions de veïns, entitats de lleure, antics alumnes, membres d’escoles i instituts adscrits, equips de menjador, fins ara incomprensiblement absents, com si fossin essers d’una galàxia molt llunyana., etc. 
 
Sobre el professorat és evident que calen canvis en formació inicial i permanent. Malgrat tot, tenim en general uns professionals molt competents. Però una organització molt burocratitzada i un cert corporativisme que en realitat és més aviat classisme, fa que determinats comportaments es sobredimensionin i la imatge surti distorsionada. Alguns dels problemes típics en parlar del professorat són la manca d’estabilitat d’algunes plantilles, amb una presència elevada d’interinatges, la gran quantitat de professionals en comissions de servei i tasques administratives que demostren una certa voluntat de fugir de l’aula, i en darrer terme la presència de persones amb poca vocació i poca empatia. El repte aquí és fer canvis en aquells aspectes que no funcionen sense tenir afectacions negatives en aquells aspectes que responen positivament.
 
Un tema important que no figura i passa de puntetes per tot el debat és el menjador escolar. Els nens mengen. Donem fe. I tenen la intenció de fer-ho per molt de temps. A nivell de màxims ha de ser gratuït, universal i gestionat directament pel mateix centre, amb una dotació pressupostària suficient que permeti el seu correcte desenvolupament. Ha de tenir una comissió del consell escolar que se’n cuidi del seguiment, per garantir una dieta equilibrada i l’aprenentatge d’hàbits correctes d’alimentació.
 
Caldria buscar un tipus d’aprenentatge que defugís el model del XIX i començaments del XX similar a la fàbrica, on tots els alumnes d’una determinada edat aprenen el mateix al mateix temps sota un únic professor o professora de referència. Es pot parlar d’aprenentatge personalitzat, però cal anar més enllà. Grups d’edats i competències diverses poden ser el nucli actiu d’aprenentatge habitual del sistema, i no deixar els aspectes trencadors per a moments molt limitats i amb l’única finalitat de poder posar-los a la memòria de curs. 
 
L’escola pot ser una gran eina de lluita contra la pobresa si ofereix competències i coneixements als sectors socials desfavorits per tal que millorin la seva situació demanera que s’activi l’ascensor social. Però en un marc on per a molta get el fet de tenir fills és un passaport directe cap a la pobresa, on aproximadament un 30% dels menors de 16 anys (per tant dels nostres alumnes) està sota el llindar de la pobresa, la millor política educativa és la lluita contra la pobresa. I aquí el Departament d’Ensenyament ha de començar a treballar amb altres administracions en aquesta línia. A futur volem un món on els alumnes d’avui es desenvolupin com a persones i visquin en llibertat i puguin arribar a ser allò que s’han plantejat, sense limitacions, amb naturalitat. 
 
DEBAT ALTERNATIU SOBRE EDUCACIÓ 
 
La comunitat educativa, com a contestació al plantejament vertical de l’Ara és demà va organitzar el Debat extraordinari sobre l'educació pública catalana per tal de donar el protagonisme i la veu directa a mestres, professors, docents, mares, pares i estudiants. Es va celebrar el 25 de març de 2017 a un institut de Barcelona, amb la participació de més de 250 persones. Es va posar el focus sobre l’educació i l’escola públiques i aquells temes i problemàtiques pedagògiques, polítiques i socials que ara mateix es donen i es debaten a les aules, als claustres i al carrer. Podeu consultar els vídeos i el resum de continguts en el web: http://www.debateducaciopublica.net/
 
 
 
   
 

Més imatges


FAPAC. Tots els drets reservats