FAPAC

FAPAC impulsarà la gratuïtat del menjador escolar

En roda de premsa, la FaPaC ha anunciat que impulsarà la gratuïtat del menjador escolar perquè sigui possible abans de finalitzar el 2020. La federació ha alertat que el nou decret de menjador permet fer negoci empresarial i obre la porta a l'externalització del servei.

 

COMUNICAT DE PREMSA

 

La FaPaC ha anunciat que impulsarà la gratuïtat del menjador escolar perquè sigui possible abans de finalitzar el 2020

 

  • FAPAC troba molt preocupant que el govern de la Generalitat vulgui aprovar un decret que permet fer negoci empresarial amb els menjadors escolars.
  • FAPAC considera ineludible vincular el dret a l’educació pública gratuïta a l’accés universal de l’espai de menjador escolar.
  • FAPAC crearà un grup de treball per impulsar una recollida de suports socials i estudia la possibilitat d’impulsar en els propers mesos una ILP sobre la gratuïtat dels menjadors d’escoles i instituts de titularitat pública.

 

El Dret a l’Educació: equitat, qualitat i gratuïtat

La Convenció sobre els drets dels infants (1989), de les Nacions Unides, amb força jurídica d’obligat compliment per part d’aquells Estats que l’han ratificada, com és el cas de l’Estat espanyol, estableix en el seu article 28 el dret de l’infant a l’educació, i insta els Estats a desenvolupar fórmules que fomentin l’accessibilitat a l’escolarització, tant en els ensenyaments primaris obligatoris, que han de ser gratuïts, com també en els secundaris i superiors no obligatoris. Aquests drets estan igualment desenvolupats tant a la Constitució espanyola (1978, art. 27), com a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (2006, art. 21), com a les lleis orgàniques que desenvolupen el dret a educació.

La Llei 12/2009 d’Educació de Catalunya (LEC) s’ha mostrat del tot incapaç de donar una resposta de qualitat al nostre sistema educatiu i ni tan sols ha complert amb els seus propis compromisos. La situació de desigualtat entre els centres de titularitat pública i els centres privats concertats fa que hagi augmentat de manera perillosa la discriminació educativa i la segregació per condicions socioeconòmiques de l’alumnat. Una situació socialment regressiva i pedagògicament negativa, ja que, tal com assenyalen els experts, els sistemes segregadors donen pitjors resultats. Segons tots els estudis, l’Estat espanyol i Catalunya en concret estan al capdavant de la privatització de l’ensenyament, i és el segon país, després de Bèlgica, que té menys alumnes a les aules públiques i on el capital privat en el sistema educatiu augmenta més significativament. Catalunya està immersa en un procés de mercantilització del dret a l’educació (el qual està gradualment convertint-se en un bé de mercat) i un procés de privatització que està posant en mans privades allò que abans realitzava l’Administració Pública.

La igualtat d’oportunitats en l’accés a l’educació i l’assoliment de l’èxit educatiu no està actualment garantit i la manca de recursos a la xarxa educativa pública fa impossible desactivar una segregació escolar que ja podem considerar alarmant. En aquest sentit, garantir l’accés universal al servei de menjador considerem que pot ser un primer pas valent en l’aposta per l’equitat i la igualtat d’oportunitats, a l’hora que també pot ser una mesura decidida per alleugerir de manera significativa l’actual necessitat social d’assegurar un àpat diari de qualitat nutricional i una inversió en salut de gran calat.  També defensem la hipòtesi que un canvi decidit en l’accés gratuït als menjadors escolars públics, pot esdevenir, encara més, un canvi de tendència per part de les famílies respecte el seu interès per l’escola pública de barri o més propera a la llar familiar i/o lloc de treball de mares, pares o tutors legals dels alumnes.

 

El menjador escolar també forma part del Dret a l’Educació

En tant que el servei de menjador és un servei emmarcat dintre del dret a l'educació i aquest dret, en el nostre sistema, és universal i gratuït, considerem imprescindible que el servei de menjador es presti mitjançant la modalitat de gestió directa per part del Departament d'Ensenyament, consistent en l'elaboració per personal laboral contractat per la Generalitat de Catalunya dels menús a les dependències del centre escolar, així com del monitoratge necessari per cobrir les necessitats de l'alumnat.

El servei de menjador ha d’estar integrat en el projecte educatiu de centre i ha de comptar amb la participació dels diferents sectors de la comunitat educativa. En aquest sentit, considerem imprescindible que les famílies participin i influeixin de manera positiva sobre el model de menjador de cada centre, que obligatòriament ha de contenir un gran valor a nivell de qualitat nutricional i pedagògic.

 

Actual proposta de nou decret de menjadors oblida les famílies de l’escola pública

El projecte de Decret considera el servei de menjador escolar com un servei públic, vinculat al dret a l’educació, i, per tant, afectat per les previsions en matèria de contractació pública. Per tal de garantir un servei públic és completament innecessari que aquest estigui afectat per la llei de contractació pública. Això només es dóna quan la intenció de l’Administració és la de privatitzar un servei del qual és competent.

La vinculació del servei de menjador al dret a l’educació pública que proposa l’esborrany és contrària a la pròpia LEC i al propi àmbit d’aplicació del decret, ja que aquest només regula la gestió i el funcionament dels menjadors escolars en els centres educatius públics, però no afecta als centres concertats.

La proposta de Decret posa el seu objectiu en l’externalització del servei i tanca la possibilitat que siguin les AMPA qui prestin el servei. El Departament no només vol eludir la seva responsabilitat sinó que, a més, considera que s’ha de fer negoci amb aquest servei.

Les modalitats de prestació del servei que s’estableixen són: a) cuina pròpia al centre: aquesta opció permet controlar de la manera més eficient el servei i, també, és la que permet abaratir més els costos, guanyant en qualitat. El problema és que no es fa menció a la infraestructura necessària per poder prestar el servei sota aquesta modalitat, deixant clar que l’administració no es farà càrrec del manteniment i conservació de les instal·lacions del menjador; b) càtering: aquesta opció s’hauria de reservar només per a aquelles escoles que la seva pròpia infraestructura no permeti la instal·lació d’una cuina o, tot i ser possible la instal·lació, el centre encara no en disposa. En cap cas es pot acceptar el càtering de línia freda ja que és completament inacceptable per a un servei de menjador que els seus usuaris són nens. La línia freda és menjar ultracongelat cuinat amb mesos d’antelació a ser servit als comensals. És la modalitat que utilitzen les grans empreses de càtering que es poden permetre tenir la fàbrica on s’elaboren els menús en una determinada Comunitat Autònoma i prestar el servei en qualsevol punt de la resta de l’Estat espanyol.

El subministrament del servei queda subjecte a la viabilitat econòmica del servei. Si considerem el servei de menjador com un servei públic aquest no ha de ser viable econòmicament sinó simplement necessari per als seus usuaris. Per contra, si vinculem la prestació del servei a la seva viabilitat econòmica ja no estem davant d’un servei públic sinó privat.

El fet que s’estipuli clarament que el cost del servei recau sobre els usuaris, impossibilita que es pugui exigir a l’administració que es faci càrrec de tot o en part del mateix, tancant la porta a la universalitat i gratuïtat dels menjadors.

Pel que fa a la supervisió del sistema, el Departament deixa fora de l’òrgan de control als usuaris del menjador, sense possibilitat que es puguin adreçar quan hi hagi incompliments en la prestació del servei.

Es destina un sol article a regular l’estructura organitzativa: no es fa menció a la formació necessària que ha de tenir el monitoratge per poder atendre les necessitats de l’alumnat durant el temps del servei, deixant aquest criteri en mans de l’empresa; tampoc es regula enlloc la ràtio de monitor-alumne necessària.

No hi ha cap referència als Nens amb Necessitats Educatives Especials (NEE), tant pel que fa als mitjans materials (adaptació de l’espai) com als humans (personal amb la preparació necessària per atendre els nens), deixant a la voluntat de les famílies i/o de les empreses l’assumpció d’aquests costos perquè aquests nens puguin gaudir del servei de menjador. Recordem que si es vincula el servei de menjador al dret a l’educació això obliga als poders públics a promoure les condicions perquè la igualtat en l’exercici d’aquest dret sigui real i efectiva. Els poders públics tenen l’obligació de remoure els obstacles que impedeixin o dificultin la seva plenitud.

 

El menjador escolar un espai educatiu més

En un moment on el sector educatiu català viu una efervescència pedagògica vers la necessitat de renovació pedagògica i on hi ha consens sobre la importància de l’educació com un instrument de transformació social, com l’eina institucional clau per revertir desigualtats ja sigui a nivell immaterial o ja sigui a nivell material, garantint com en el cas que ens ocupa un àpat diari complert a molts infants i adolescents que d’altra manera no el tindrien.

A la vegada, cal considerar igualment important l’educació formal (lectiva) i la no formal. El menjador escolar representa una pausa en l’educació formal diària dels infants. La seva durada és de 2 hores i mitja, les quals queden repartides entre l’estona del dinar i la de l’esbarjo.

Es tracta d’un 33% de les hores que els infants passen a l’escola i per tant un temps, en quantitat molt importat que s’ha de transformar en un temps en qualitat educativa també important. Per tant, el temps de menjador s’ha de reconèixer com a TEMPS EDUCATIU emmarcat en el projecte educatiu del centre i integrat en el currículum educatiu i dinamitzat per recursos pedagògics existents en el centre per part de personal encarregat d’acompanyar els alumnes en l’horari de menjador.

Els menjadors escolars han de ser espais on els infants adquireixin bons hàbits alimentaris tot gaudint d’aliments de proximitat i de temporada i en conseqüència també han d’esdevenir una important inversió en matèria de qualitat de salut.

 

Per tot això impulsarem:

La gratuïtat de l’espai de menjador escolar públic dels 0 als 16 anys.

Engegarem en breu una recollida de signatures arreu del país per demanar al Parlament de Catalunya, al Govern de La Generalitat i al Departament d’Ensenyament que iniciïn els treballs necessaris per fer possible la gratuïtat del servei de menjador en els centres de titularitat pública on es realitzin el 1r cicle d’educació infantil (escola bressol), 2n cicle d’educació infantil (P3, P4 i P5), educació primària i educació secundària obligatòria i educació especial. També caldria donar cobertura a tots aquells alumnes de centres concertats amb necessitats educatives especials.

Volem que la implementació de la gratuïtat de l’espai de menjador de les escoles i instituts públics sigui del 100% abans de finalitzar el 2020. Amb aquest objectiu activarem converses amb diferents agents polítics, sindicals i del teixit educatiu perquè es sumin a la nostra proposta.

Treballarem sobre la possibilitat i viabilitat d’impulsar una iniciativa legislativa popular que faci possible la gratuïtat dels menjadors si trobem reticències i/o poc interès de l’estament polític per liderar aquesta proposta.

 

 

Més imatges


FAPAC. Tots els drets reservats