FAPAC

Navegació segura a Internet

Per mostrar com navegar de forma segura i responsable als menors i potenciar el seu aprenentatge és necessària l'ajuda dels pares i mares com a responsables fonamentals de l'educació dels fills. Aquesta càpsula educativa exposa de forma clara: què és internet, quines habilitats i bones pràctiques requereix i quines actituds són les més saludables per utilitzar-lo. L’objectiu és ensenyar els fills a fer servir internet de forma correcta i autocontrolada, desenvolupant gradualment la seva responsabilitat.

Internet és una eina que ben utilitzada suposa un gran benefici. Mal utilitzada pot suposar un gran risc per tant per a nens com per adolescents.

Autor/a Maria Torrecassana. Tècnica del programa “Make-it-safe Noves tecnologies segures” ACIM (Associació Catalanya per a la Infància Maltractada)

 

RAONS PER CONÈIXER INTERNET

Hi ha dues raons fonamentals per les quals s'ha de conèixer internet:

  • Conèixer els seus avantatges i recursos disponibles per aprendre i gaudir és entendre que és una finestra oberta al coneixement i essencial en el món actual i futur.

  • Conèixer els seus riscos i saber com actuar és la millor manera de gaudir-ne de forma saludable.

En els mitjans de comunicació apareixen notícies sobre els beneficis i els riscos d'internet. Allò més important és el criteri i la decisió que prenguis com a pare o mare per poder actuar en conseqüència en l'àmbit familiar.

Per crear un entorn de bones pràctiques a la teva llar, no cal que tinguis molts coneixements tècnics d'Internet, simplement que tinguis present alguns missatges senzills. A continuació us proposem reflexionar conjuntament.

 

QUÈ ÉS INTERNET

Internet és un conjunt d'ordinadors connectats entre ells que permet intercanviar informació i/o comunicarnos amb qualsevol persona. Per tant, és molt important que qualsevol usuari (especialment els menors) tingui en compte les premisses següents:

1. El món virtual és igual al món real. El ciberespai no és un espai buit sinó un escenari on els usuaris actuen, on:

  • Poden repetir-se els mateixos factors de risc del món real (utilització de dades i imatges, contacte amb desconeguts, continguts inadequats, etc.). Exemple: una pàgina web que inclogui continguts i enllaços inadequats per a un menor seria com si en el món real trobéssim en un mateix entorn una llar d'infants, un local de venda de drogues, un local de prostitució, una fruiteria, etc. i on els nens i les nenes poguessin entrar lliurement en cada un d'ells.

  • Les interaccions inadequades poden i tenen conseqüències en el món real. Exemple: tenir un virus a l'ordinador que permeti que un estrany entri en el compte de correu del nen o la nena fent-se passar per ell, enviar missatges insultants als contactes de correu (amics de classe del nen/a).

2. Darrere de la pantalla sempre hi ha algú (persona o entitat coneguda o bé desconeguda).

3. Qualsevol persona pot fer una pàgina web (la informació no sempre és fiable. No sempre sabem a qui donem la informació, si és veraç la que rebem, per a què utilitzaran les nostres dades, etc.).

Internet no té fronteres, ni lleis úniques. Per tant, podem trobar de tot (veritats, mentides, coses bones,

coses dolentes, coses correctes, coses incorrectes, coses “guais”, coses “xungues”…)

 

NO SABER COM FUNCIONA INTERNET TÉ CONSEQÜÈNCIES

1. Donar per certa la informació que es visualitza, que pot ser incerta, inadequada (continguts nocius), o bé ignorar la informació adequada. Exemple: dispersió quan es cerca informació, seleccionar informació incorrecta per a fer deures.

2. Aportar dades (de navegació, personals, imatges) que puguin suposar que les i els menors no estiguin protegits respecte a:

  • Agressions a l'ordinador: virus, correu brossa, publicitat enganyosa, estafes, missatges escombraria o ofensius.

  • Pèrdua de control i utilització de la seva intimitat i privadesa: dades personals i relació virtual que permeten localitzar-lo i entrar en contacte amb ell en el món real. Exemples: navegar per pàgines i aportar dades i correu sense qüestionar-se a qui i perquè els proporciona, amics virtuals en entorns de comunicació (xats, comunitats virtuals, xarxes socials) sense poder controlar qui són realment i quina utilització fan de les nostres dades.

3. No respectar els altres usuaris. Abús i addicció a Internet.

 

UN/A NEN/A QUE PRACTICA LA NAVEGACIÓ IDEAL

  • Coneix pàgines segures. Ha après què és la navegació segura. Exemple: http://chaval.red.es/. Obre només els continguts aptes en els llocs en què navega (www.minijuegos.com) i no cerca continguts nocius (violència, sexe i/o tracte discriminatori) i si els troba accidentalment no els obre.

  • Al navegar sempre té clar que:

  • Si navega per pàgines conegudes o es comunica amb persones conegudes, pot donar les seves dades personals, fotos, etc. amb la mateixa confiança que ho faria en la vida real.

  • Si navega per pàgines desconegudes o es comunica amb persones desconegudes, ha de tenir la mateixa cautela que té en la vida real (té privadesa només amb les persones que mereixen la seva confiança).

  • Sap bé on va (coneix bé com utilitzar els cercadors i no perd el temps a Internet), s'interessa per conèixer les eines (a l'ajuda) i les utilitza per aconseguir allò que guarda relació amb si mateix (aprenentatge, cultura i oci).

  • És conscient d'usar Internet, no d'abusar-ne. Sap que si controla (la quantitat de temps que navega, el tipus de continguts i formes de comunicació al navegar) li servirà per tenir control també en el món real.

 

UN/A NEN/A QUE PRACTICA LA NAVEGACIÓ DE RISC

  • No sap a on va, només vol jugar. Posa aquesta paraula clau al cercador (jugar) i navega per les primeres pàgines que li apareixen. No és conscient que aquestes pàgines poden tenir continguts aptes per a la seva edat o continguts nocius (violència, sexe i/o tracte discriminatori). Si els troba o cerca, acaba per acostumar-se a ells i, sense voler, això va influint en ell com a persona.
  • Al comunicar-se amb els altres ho fa amb molta innocència. Aporta les seves dades personals (direcció, telèfon, fotos, dóna contrasenyes, etc.) i això el fa molt vulnerable davant dels altres, que poden fer servir aquesta informació. L'anonimat fa que li resulti més fàcil superar la distància física que a vegades li suposa una barrera en el món real. No valora les conseqüències de fer un comentari negatiu sobre algú i l'efecte de bola de neu que això suposa a la vista de tots els usuaris (exemple: posar un comentari despectiu sobre una foto d'una companya de classe, sabent que molts companys de classe tenen publicat el seu perfil personal en aquesta pàgina: www.fotolog.com).

  • No és capaç de controlar el temps i ús de l'eina. Per tant, té pensaments contradictoris:

  • Creu que navega adequadament, però es queixa de tenir molts virus.

  • Admet que va una mica penjat i li agradaria deixar de tenir conflictes a casa sobre el temps que navega, però la veritat és que navega una mitjana d'1 o 2 hores diàries sense tenir temps per a altres activitats.

 

LA REALITAT ACTUAL D'INTERNET

  • 4 de cada 10 llars tenen connexió a Internet. 7 de cada 10 menors naveguen habitualment.
  • Internet no té fronteres, ni lleis fàcils de regular. Tot està a Internet (bo, dolent, apte i nociu).

  • Potència sense límits la comunicació i la informació, però a canvi exigeix que l'usuari sàpiga què fa i per què ho fa.

  • Paradoxalment les estadístiques diuen que els i les menors naveguen sense control dels pares. Ningú els ensenya a utilitzar l'eina i no tenen un referent clar per acudir quan tenen un problema (contrasenyes, virus, etc.).

  • Hi ha un sentiment generalitzat entre els i les menors que consideren que Internet és un mitjà de comunicació actiu i tenen un cert sentiment de propietat sobre l'ordinador.

  • Els adults no solen conèixer bé l'eina. Per tant, no s'asseuen amb els i les menors a compartir aquest espai, ni poden generar hàbits d'ús adequat.

  • La majoria dels i les menors realitza una navegació de risc, ells i elles només en pateixen les conseqüències, i no poden gaudir realment dels avantatges de la navegació segura.

 

MARES, PARES I FILLS FORMEU UN EQUIP

  • El teu fill/a: posa la curiositat, dinamisme, ganes d'aprendre coses pròpies de la seva edat i potser més coneixements tècnics de l'ordinador que tu.

  • Tu: poses el sentit comú, l'instint que dóna l'experiència viscuda en el món real, la teva tasca educativa, els bons hàbits i la importància del treball diari per aconseguir-ho.

 

OBJECTIU FINAL: NAVEGACIÓ SEGURA

L'objectiu és que el teu fill/a aprengui a utilitzar Internet de forma correcta (sense riscos) i autocontrolada (control sobre el seu temps, continguts i actituds en l'ús) i assumir gradualment i progressivament la seva responsabilitat i percebre's a si mateix/a com un usuari/a més segur/a davant l'ordinador.

Si desitges saber una mica més sobre navegació segura i/o que el teu centre educatiu rebi formació sobre noves tecnologies, posa't en contacte amb la FaPaC o ACIM – ECPAT Espanya, preguntant sobre el programa Make-it-Safe.

Make-it-safe (www.make-it-safe.net) és una campanya mundial l'objectiu de la qual és aconseguir que la tecnologia informàtica (IT) sigui segura per als nens i joves de tot el món. La campanya Make-it-safe uneix a grups de 76 països que defensen els drets dels nens; aquests grups estan liderats per ECPAT Internacional (www.ecpat.net). A Espanya la representació oficial de la xarxa és exercida per l'Associació Catalana per a la Infància Maltractada ACIM (www.acim.es) a través del seu programa ECPAT Espanya (www.ecpat-esp.org).

 

Pàgines web interès:

 

Lectures recomanades

 

Multimèdia

 

Xerrades i tallers

  • Tecnologia en pantalla: possibilitats i riscos

  • Navegació segura per internet

  • Dir no també educa

Consulteu les ACTIVITATS FORMATIVES.

 

Més imatges


FAPAC. Tots els drets reservats